El virus que uneix els negacionistes
La pandèmia s'ha convertit en un aglutinador capaç de reunir sota la mateixa pancarta utòpics antisistema, col·lectius alternatius seduïts per les pseudociències i reaccionaris d'extrema dreta
Refutadors del canvi climàtic, antivacunes, terraplanistes, creacionistes... i ara antimascaretes que es pensen que el coronavirus forma part d'un complot universal per controlar la humanitat. Les teories de la conspiració sempre han tingut adeptes, però últimament viuen una època d'esplendor gràcies a les xarxes socials. Algunes d'aquestes teories tenen una presència pública notable i han aconseguit colonitzar la ment de persones importants entre les quals hi ha la del president dels EUA, un fet sorprenent no perquè algú com Donald Trump pugui ser abduït per teories acientífiques i irracionals, sinó perquè algú amb aquest perfil hagi pogut arribar a la Casa Blanca.
El negacionisme creix per una barreja de desinformació i desconfiança cap a les institucions i el sistema
El coronavirus s'ha convertit en un aglutinador capaç de reunir darrere de la mateixa pancarta una amalgama que va des d'utòpics antisistema i col·lectius alternatius seduïts per les pseudociències fins a grups reaccionaris d'extrema dreta. Aquesta estranya barreja va aconseguir reunir el 29 d'agost 20.000 persones a Berlín i diversos milers el 5 de setembre a Roma i Edimburg. A Madrid, 2.500 persones es van manifestar el 16 d'agost per denunciar “un pla per retallar les llibertats”. Entre els promotors de la marxa figuren Fernando Luis Vizcaíno, que es presenta com a professor de ioga i astropsicòleg, Luis de Miguel Ortega, advocat de la fundació Terapias Naturales, Carlos Garcés, dirigent de Vox i promotor del “Movimiento por un despertar ciudadano”, i un grup especialment perillós, Médicos por la Verdad, perquè utilitza en va el nom de la medicina per negar l'evidència científica. Tot això amb un mefistofèlic Miguel Bosé actuant a les xarxes com el bruixot de la tribu al crit de “Jo soc la resistència”.
En aquesta actitud contestatària rau precisament la força d'aquest fenomen capaç de fertilitzar les més estrafolàries teories de la conspiració. “El negacionisme és un virus i els virus són contagiosos”, adverteix Michael Specter, autor del llibre Negacionismo. Cómo el pensamiento irracional frena el progreso científico, daña el planeta y amenaza nuestras vidas.
Les teories de la conspiració es nodreixen de dos elements perillosos: la negació de l'evidència científica i una gran desconfiança cap a les institucions i la política. Com totes les fal·làcies que prosperen, aquestes teories solen utilitzar elements i dades de la realitat, però recargolades i distorsionades. L'estat d'alarma restringeix la llibertat de moviments, certament, però els negacionistes de la pandèmia el presenten com la prova que hi ha un complot per utilitzar el coronavirus i la tecnologia 5G per dominar la població. Michael Ballweg, organitzador de la manifestació de Berlín, és un empresari informàtic de Sttutgart que ha fundat el grup “Querdenker-711” (‘Pensadors inconformistes -711’). Tots tenen en comú la insistència a negar les fonts d'autoritat, ja siguin científiques o polítiques, i presentar-se com a defensors de la llibertat.
En plena pandèmia de por, molta gent busca alleujament en teories màgiques que no necessiten demostracions
Els que dirigeixen aquestes campanyes no són ignorants, però s'aprofiten de la confusió i la por que molta gent sent davant d'un futur incert. S’hi ha d’afegir la dificultat per entendre el que passa en un temps marcat per l'acceleració, el canvi i la complexitat. De vegades, les actituds negacionistes són també una manera d'eludir una veritat incòmoda, una reacció davant de discursos benintencionats que causen ansietat social, com l'ecologisme catastrofista. Si el futur serà tan horrible, millor ignorar-lo.
El negacionisme creix per una barreja de desinformació i explotació interessada de la desconfiança cap a les institucions i el sistema. En plena pandèmia de por, molta gent busca tranqlitat ui·en teories màgiques que no necessiten demostracions. Molts dels que abracen les pseudociències creient que així se salven dels perversos interessos de la Big Pharma són incapaços de veure que quan s’entreguen al gran placebo de les teràpies alternatives també estan alimentant un negoci suculent.
És increïble que amb tanta evidència científica puguin prosperar teories tan peregrines. La gran contradicció de la societat de la informació és que qualsevol té a l'abast de la mà tanta quantitat de dades i opinions que pot caure en l'autoengany de considerar-se tan ben informat com el més acreditat dels experts. El problema és que per tenir accés a la informació rigorosa cal tenir un bagatge formatiu i cultural previ que permeti distingir les fonts fiables de les que no ho són. I no tots el tenen. Abans era més fàcil tenir consciència de la ignorància. Ara és el sistema de comunicació el que fabrica la il·lusió que tenim tot el coneixement que necessitem.
