Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA i

Joiosa i insòlita ‘Novena’ amb un carismàtic Dudamel

Els cors del Palau de la Música van vèncer el distanciament i van donar emoció al cèlebre final de l'última simfonia de Beethoven

Gustavo Dudamel dirigeix la Orquestra Simfònica de Galícia al Palau de la Música de Barcelona.
Gustavo Dudamel dirigeix la Orquestra Simfònica de Galícia al Palau de la Música de Barcelona.

El Palau de la Música Catalana anunciava la Novena dirigida per Gustavo Dudamel com “un concert històric amb un dels directors més estimats a la casa”. Ho ha estat en certa mesura, més per les circumstàncies que per la seva grandesa musical. Com primer gran homenatge a tota la societat durant la Covid-19, la càrrega emocional i simbòlica de l'última simfonia de Ludwig van Beethoven –una celebració de la vida i la fraternitat humana amb l'Himne a l'Alegria com a grandiós final– va assegurar moments feliços en una versió estranya per les estrictes mesures de seguretat i el distanciament dels seixanta cantaires de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, que van cantar amb mascareta, situats en els laterals del primer i segon pis i les graderies de l'òrgan, i guardant dos metres de distància entre ells.

Beethoven: Simfonia número 9 en re menor, opus 125, coral

Gustavo Dudamel, director.
Susanne Elmark, Aigul Akhmetschina, Leonardo Capalbo i José Antonio López.
Simfònica de Galícia. Orfeó Català. Cor de Cambra del Palau. Palau de la Música Catalana.
Barcelona, 18 de setembre.

Insòlita, des del punt de vista logístic, aquesta Novena en temps de pandèmia que, musicalment, la veritat, no va ser una interpretació tan memorable, amb desajustos i nervis. Però l'energia del famós director veneçolà i l'entusiasme dels solistes, els cors del Palau i l'Orquestra Simfònica de Galícia van aconseguir superar les adversitats –el distanciament complica molt la cohesió, l'equilibri orquestral i l'empastament de les veus– i van culminar la vetllada en un clima triomfal. La reducció de l'aforament al 50% va permetre gaudir del concert amb prop de mil espectadors, proveïts de mascaretes i amb la necessària distància entre butaques. Per a la majoria del públic, la tornada al Palau ha estat una prova de foc per calibrar l'eficàcia de les mesures de seguretat –entre d'altres, control de la temperatura per càmeres termogràfiques, màquines de desinfecció d'ozó i purificació de l'aire– que fan possible sentir de nou l'emoció de la música en viu al temple modernista. El mediàtic director veneçolà manté un idil·li artístic amb el Palau, on va triomfar el 2017 amb la integral de les simfonies de Beethoven al capdavant de la Simfònica Simón Bolívar de Venezuela.

Dudamel, que debutarà al Gran Teatre del Liceu l'1 d'octubre amb una versió de concert d’Il trovatore, de Verdi, havia escollit el Palau per iniciar la gira internacional d'una producció de Fidelio que la pandèmia es va carregar. En l'única òpera de Beethoven, igual que en aquesta versió de la Novena, Dudamel comptava amb la participació de la Mahler Chamber Orchestra, que al final no ha pogut venir a causa de les restriccions sanitàries imposades pel Govern alemany. Al seu lloc, ha actuat la Simfònica de Galícia, que ha superat el repte amb dedicació i professionalitat. Al Teatro Real de Madrid, dissabte, Dudamel es posarà al capdavant de l'orquestra titular del coliseu madrileny, l'Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau i el mateix quartet vocal, format per la soprano danesa Susanne Elmark, la mezzosoprano russa Aigul Akhmetsxina, el tenor italianonord-americà Leonardo Capalbo i el baix espanyol José Antonio López.

En l'orquestra participen alumnes de l'Escola Reina Sofía de Madrid, nou exemple del compromís de Dudamel amb la formació dels joves músics. L'orquestra va sonar amb massa contundència, lliurada a una lectura rica en forts contrastos i accent dramàtics. Efusiu i vehement, Dudamel, que va dirigir sense mascareta, va prioritzar la força i l'alè dramàtic amb més traços gruixuts que finor en els detalls. Un Beethoven potent, d'impacte directe, que va comptar amb un quartet de solistes vocals més aviat discret en què va destacar la presència i el vigor del baríton José Antonio López.

Els cors del Palau van haver de bregar, per motius de seguretat, amb una ubicació gens propícia per a la cohesió i l'empastament de la massa coral. Van cantar amb mascareta, una cosa molt incòmoda però segura en vista de l'assetjament del virus, i es van lliurar a fons, encara que el seu director artístic, Simon Halsey, s'ha quedat a Anglaterra, ja que la quarantena obligatòria li ha impedit de viatjar a Barcelona. Inspirats per Dudamel, el significat espiritual i la grandiositat de l'Himne a l'Alegria va cobrar en les seves veus una dimensió molt especial que el públic va premiar amb generosos aplaudiments i bravos.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >