Selecciona Edició
Connecta’t
FC BARCELONA

Josep Maria Bartomeu, el gregari que va cavar la seva tomba

Exdirectius i persones properes al mandatari blaugrana tracen el perfil d’un home extraviat com a líder

El president del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu.
El president del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu. EL PAÍS

“Un treballador silenciós, una persona a qui li agrada unir més que no pas la ruptura, i que busca el consens, no la imposició. No soc el millor enginyer, ni el millor economista, ni el millor advocat, però m'agrada que hi hagi un bon ambient al meu voltant. No soc el millor, però prenc decisions i genero bon rotllo, cosa que fa que les dificultats se superin ràpidament. I aquest bon rotllo crec que l'he traslladat al primer equip". Així es definia Josep Maria Bartomeu, precandidat a les eleccions del FC Barcelona, en una entrevista concedida a EL PAÍS el 16 de juliol del 2015.

Avui, cinc anys després, aquell aspirant inofensiu que no presumia de res i sabia una mica de tot, el mateix que va accedir al càrrec el 2014 per petició del seu amic Sandro Rosell i després va aconseguir la glòria en només cinc mesos amb el trident i el triplet de Berlín, es troba assegut al mateix barril de pólvora que el gener del 2015. La diferència és que llavors va convocar eleccions per “rebaixar la tensió”, comicis en què al juliol derrotaria Joan Laporta, i ara és capaç fins i tot de desafiar Leo Messi.

El 10 s'ha quedat retingut després d'haver malparlat del president; l'última derrota ha quedat gravada per a tota la vida: 2-8; fins a 11 directius han dimitit; a la junta li costarà arribar a l'assemblea del 27 d'octubre per funcionar fins a les eleccions del 2021; hi ha un vot de censura convocat; la policia no tanca el Barçagate; s'han gastat mil milions en fitxatges; i han desfilat cinc directors esportius (Zubizarreta, Robert Fernández, Pep Segura, Éric Abidal i Ramon Planes).

L'any 2020 no ha estat igual que aquell enyorat 2015 per a Bartomeu. L'equip no ha guanyat ni un sol títol i ha deixat de sostenir el club, revisat per economistes i opositors a la junta, la majoria coincidents en el diagnòstic: “El risc de ruïna esportiva i econòmica és molt seriós perquè a la deficient gestió particular s'hi afegeixen els efectes globals de la covid-19”. “El problema”, precisa un exdirectiu, “és que el president no és conscient del dany irreparable que ha fet a la institució des del 2015”.

Lliurat a Messi

“Bartomeu s'ha pensat que no dimitir és un acte de responsabilitat perquè algú l'ha aconsellat malament —sempre busca algú que li doni la raó o a qui li ha sentit dir alguna cosa que li ha agradat— i s'ha enrocat, aliè al soroll, com si encara hi hagués aquella quietud de quan ningú se'l prenia seriosament perquè el veien com un interí, una bona persona, que no necessitava cap control intern ni extern”, adverteix un dels qui van avalar el president en els últims comicis del Barça.

“No està preparat per al càrrec, més complex que el 2003, quan va arribar amb Rosell, en la candidatura de Laporta”, sentencia un excompany de junta de Bartomeu. “Ha anat assumint funcions, des de la de responsable del bàsquet, quan va desautoritzar Laporta en la presentació de Manolo Flores com a tècnic, fins a arribar a dalt de tot sense voler ni preparar-se”, insisteix. “No té experiència vital ni empresarial per dirigir el Barça”.

“No sap formar equips, és desconfiat i s'enamora i desenamora fàcilment i ràpidament, de manera que és senzill entendre per què ha acabat lliurant-se als jugadors i a Messi”, observa un dels exexecutius del Barça. Els quatre pilars sobre els quals se suposava que edificaria el seu mandat han cedit: Zubizarreta (director esportiu), Antoni Rosich (director general), Susana Monje (vicepresidenta econòmica) i ara Messi. “No entén de futbol i improvisa fins a la irresponsabilitat”, denuncia un coneixedor del mercat que tracta amb el Barça.

“Cap professional que conegui el negoci li permetria diverses de les operacions que ha fet”, afegeix la mateixa font. “No en sap i no fitxa els qui en saben i es genera un doble problema: hi ha càrrecs per acumulació i els qui els ocupen no són els millors; s'equivoca en l'elecció perquè no té la lògica d'un patró ni la d'un dirigent de club”, sosté. “L'estructura està sobrecarregada, no és operativa. Cal simplificar-la com fan els millors d'Europa”.

“No està acostumat a jugades de póquer empresarials”, respon un assessor econòmic. “No domina els temes financers complexos, sinó que és un empresari correcte, incapaç de controlar la tensió de tresoreria del Barça”. El negoci de Bartomeu se centra en la fabricació de fingers, passarel·les per a vaixells i avions, a través d'Adelte Group i EFS. L'aval són els seus estudis econòmics i llicenciatura d'ADE a ESADE.

ESADE marca perfil, igual que Aula, l'escola per la qual han passat diversos membres de la societat civil catalana, com Artur Mas, i on Bartomeu es va aficionar a l'atletisme i al bàsquet, i fins i tot va ser jugador de l'Espanyol. “Ha estat sempre un maratonià, una persona tenaç i esforçada, més obrer que no pas estrateg”, el defineix un dels seus companys de viatge. “Fuig del combat, no és rancorós”, afegeix, "i s'adapta bé als canvis: no els tem sinó que el motiven”.

“El Barto és una molt bona persona”, explica un dels qui li són més propers. “És honrat i treballador; prioritza el Barça i el bé del club, sobretot en les situacions extremes”. Potser dos dels moments més delicats han estat l'1 d'octubre del 2017, el dia del referèndum independentista a Catalunya, i el 24 d'agost, quan Messi va enviar el burofax pel qual s'acollia a la clàusula de fuga i es desvinculava del Barça. “En cap dels dos casos va fallar al barcelonisme”, insisteix la mateixa font, persona a la qual recorre en moments de dificultat. “L'1 d'octubre la junta va decidir suspendre el partit contra el Las Palmas mentre que els futbolistes van insistir a jugar o no es responsabilitzaven dels resultats fins a final de temporada. La resposta presidencial va ser enginyosa: el partit es faria a porta tancada”. I, després, quan Messi va exigir sortir, Bartomeu es va creure els qui el van instar a actuar: “És l'hora del president”. I Bartomeu va engabiar Messi.

Guardiola i Cruyff

Al president educat que sempre deia que sí i deixava podrir els problemes, que volia quedar bé amb tothom i donava la raó al seu interlocutor, disposat a desactivar qualsevol figura contrària al seu modus vivendi, aspirant a un barcelonisme de síntesi després de renegar de Johan Cruyff i maniobrar contra Pep Guardiola en temps d'opositor i vicepresident, li va sortir un no rotund quan Messi li va demanar la carta de llibertat al retorn de Lisboa. Bartomeu va portar per primera vegada la contrària al 10.

“Mai l'he vist tan ferm”, explica un empleat. “Una vegada es va haver assegurat que la llei estava de part seva i només s'imposava el pagament de la clàusula de 700 milions”, afegeix, “va cohesionar els professionals del club i els va liderar davant Messi”. “Va tenir una reacció emocional que va sorprendre el Leo i els qui esperaven un president vençut”, precisa un exdirectiu. “Si el prens per un zero a l'esquerra, el subestimes, en pots sortir esquilat; et treu de polleguera. Una cosa és dir-li Nobita i una altra que riguis”.

La mala estratègia de Messi li va donar al president l'oportunitat per redimir-se davant dels socis que tenen un sentit de propietat de l'entitat, res a veure amb els aficionats, els fans i l'opinió publicada que defensen Messi com a patrimoni de la humanitat i no només com a jugador del Barça. Una defensa que, segons els crítics, situa Bartomeu com a representant del nuñisme sociològic que ja va carregar contra Guardiola o Cruyff i ara se les heu amb Messi. La mediocritat s'havia tornat a imposar al talent i al carisma al Barça.

La principal obsessió de Bartomeu va ser afavorir el regnat de Messi perquè el bé del 10 seria també la millor solució per a un president que ara se sent assetjat a Barcelona i a la Cerdanya. Avui, separat de la seva dona després de 20 anys de matrimoni, el xiulen pel carrer i als seus dos fills els segueixen els mateixos periodistes que controlen el pare de Messi. La situació convida a dimitir i, no obstant això, el gregari Bartomeu s'hi resisteix perquè necessita quadrar els comptes després d'afavorir el mercadeig i apostar pel sospitós fitxatge de Griezmann. “Mal assumpte quan es canvia de director general, se salten els controls financers i es parla de comissions”, comenta un exdirigent del Barça.

Ara, amb 57 anys, s'ha lliurat a Ronald Koeman, l'heroi de Wembley 92, perquè necessita un intèrpret igual que Messi. El president es protegeix amb la seva màscara d'home optimista, conscient que no pot tenir més bon aliat que la porta tancada del Camp Nou. “Encara que es val de les seves ganyotes, el seu comportament té tics que se suposen als autistes en el sentit de les persones que viuen desconnectades de la realitat”, argumenta un expert en comunicació. “Viu desconnectat dels fets, com si tant li fes el que passi. Et pot mentir i no li importa saber que tu ets conscient que t'està mentint”.

Hi ha moltes versions sobre la personalitat de Bartomeu. Cap com la d'un extreballador del club que se situa entre els dos extrems dels opinadors: “És un home normal, en la millor accepció de normal, és a dir, correcte i tot això, que es troba ficat en un moment de la història ple de situacions excepcionals”. Avui és al davant d'una moció de censura gegantina després de convertir el seu únic aliat en enemic: Messi. I, en un debat de lideratge, el 10 no té rival en Bartomeu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ