Les proves massives punxen al Raval: “Si dona positiu no poden anar a treballar; prefereixen no saber-ho”
La pobresa i la vulnerabilitat de molts veïns de Ciutat Vella provoca que el cribratge massiu al centre de la capital catalana sigui un dels menys sol·licitats
L'església de Sant Agustí, en ple cor del barri barceloní del Raval, celebra tres misses cada diumenge. Una és en castellà. Les altres dues cerimònies les oficia, en tagàlog, el sacerdot Frani. Són misses dirigides als centenars de fidels filipins que viuen i resen al barri. La pandèmia ha obligat a reduir l'aforament de Sant Agustí. “Cada diumenge hem de tancar les portes quan arribem als 106 feligresos. Un banc sí, un altre no”, s'enorgulleix Nancy Sangco, una de les voluntàries de la comunitat, mentre assenyala les bancades del temple. Diumenge un petit grup del servei de veïnatge de l'Ajuntament de Barcelona —en col·laboració amb el pare Frani— va aprofitar l'ofici religiós per colar un anunci de vital importància per a la comunitat. “Us informem que entre dimarts i dijous es faran PCR massives al Raval nord”, adverteix Marc Mumbrú, un dels coordinadors del servei municipal.
L'objectiu era clar: localitzar el màxim nombre d'asimptomàtics a la quadrícula que emmarca el carrer Hospital amb Pelai i la Ronda Sant Antoni amb la Rambla. Els treballadors municipals van pentinar la zona, van visitar comerços, van penjar cartells en diversos idiomes, van enviar whatsapps a les comunitats filipina, pakistanesa i de Bangladesh. De poc va servir. Al Raval van finalitzar ahir els cribratges, però no s'han repetit les escenes vistes en municipis com Sabadell o Ripollet, on els veïns es van llançar en massa a fer-se la prova. Al centre de Barcelona, molts veïns comparteixen pisos entre diverses famílies, hi ha diferències culturals i idiomàtiques però, sobretot, econòmiques. Quan hi ha tanta vulnerabilitat i tanta economia de supervivència la por del contagi passa a un segon pla.
La consellera de Salut, Alba Vergés, havia animat dimarts als 20.000 veïns de la zona a fer-se la prova. Dijous, el secretari de salut pública, Josep Maria Argimon, va assegurar que els dos primers dies de cribratges s'havien fet 918 PCR.
La recollida de mostres es feia al casal de gent gran Josep Tarradellas. Al davant, a la plaça de les Caramelles, van instal·lar un petit inflable que servia d'avantsala a la realització de la PCR . “La gent ve amb comptagotes”, lamentava un dels controladors de l'accés.
Gairebé no hi havia ni rastre dels 8.000 veïns d'origen filipí que viuen al Raval. Jessie Rocafort creu que té la clau d'aquesta absència. Ella és la presidenta del projecte Eamiss, que intervé entre la comunitat filipina i els serveis socials: “Nosaltres som una comunitat silenciosa, no faltarem mai a la feina per anar al metge”. Des d'Eamiss han donat suport a l'anunci dels cribratges massius però sense gaire èxit: “Els filipins ho hem passat molt malament durant la pandèmia. El 80% treballaven en la restauració, molts no han cobrat els ERTO. D'altres no tenen papers i no es faran les PCR perquè temen que els extraditin”. Molts ja han manifestat que prefereixen seguir amb el dubte: “Si es fan la prova i surt positiva s'han d'aïllar ells i totes les persones que viuen amb ells i no poden anar a treballar. Hi ha famílies nombroses vivint en habitacions. Prefereixen no saber-ho i continuar treballant”, lamenta la presidenta d'Eamiss.
