Selecciona Edició
Connecta’t
TELEVISIÓ CRÍTICA i

Sardà convoca un debat sense batusses

Sardà en sap un niu, de fer televisió. Ha facturat des de xous nocturns fins a programes amb nens i ha estat (o continua estant) en tertúlies polítiques

En un plató acollidor, Xavier Sardà va fugir del guirigall en el nou programa.
En un plató acollidor, Xavier Sardà va fugir del guirigall en el nou programa.

Xavier Sardà torna a proposar un programa de televisió. Aquesta vegada, els dijous, de nit, al circuit català de TVE. Es diu Obrim fil, maniobra molt present a Twitter per construir una narrativa que la piulada no permet, una manera de superar els 280 caràcters permesos en un missatge. Qui l’obre està dient que vol elaborar més bé un argument, una història. També es pot entendre com una convocatòria a la participació en el debat. Són pretensions d’Obrim fil que cal agrair.

'Obrim fil'

TVE Catalunya
La 1
Dijous, 23,30 hores

Sardà en sap un niu, de fer televisió. Ha facturat des de xous nocturns fins a programes amb nens i ha estat (o continua estant) en tertúlies polítiques. Ara estrena debat sobre un tema monogràfic durant els 90 minuts del programa. El primer dia va tractar, molt ben triat, la tornada a l’escola en plena pandèmia. I el va començar anant per feina, sense prèvies sobre com serà el programa ni manifestos d’intencions. Senzillament, encetant la qüestió amb una pregunta.
Els tertulians de guàrdia van ser col·legues de la tertúlia de RAC1 (Màrius Carol, Antonio Baños) o companyes fitxades per a aquesta nova etapa de TVE a Catalunya (Gemma Nierga, Samanta Villar), a qui donava una empenteta promocional. Ana Boadas ajuda Sardà en la introducció de convidats. Aquest dia n’hi va haver força, potser fins i tot massa, però ben triats en general. Per exemple, l’infermer voluntari espanyol en les proves sobre la vacuna d’Oxford (“la vacuna no et fa immortal, em puc posar malalt”, va dir a propòsit de l’aturada preventiva en el testeig).

El que més s’agraeix del programa és que, sent un debat, no es basa en el guirigall i l’estomacada. Hi ha més serenitat i argumentació. I és d’esperar que l’agenda de temes surti de l’extenuant carrusel dels mateixos polítics i la mateixa política, i si se’n parla, que cal, que no sigui per sentir els mantres habituals. El primer Obrim fil va demostrar, per part de determinats convidats, que, encara que sembli impossible, vivim no solament en una pandèmia sanitària sinó també informativa. Esplèndids els aclariments de Rafael Vilasanjuan sobre les vacunes, la probable necessitat de més d’una i de diferents..., fets sempre amb l’honesta advertència que ell no era científic. Potser no, però els sap escoltar i interpretar. Va combatre amb precisió determinades idees molt ben instal·lades. Sardà va administrar la conversa de manera planera, plantejant les incògnites més preocupants (des d’aspectes d’intendència escolar a la fermesa, o no, de les previsions científiques).

El plató és acollidor, encara que alguna infografia 3-D el va enfarfegar ocasionalment (una xeringa penjada de l’hipotètic sostre carregant vacuna o desenes de ninots emplenant-lo per simbolitzar el contagi). Hi va haver alguna dificultat tècnica amb les connexions amb l’exterior i alguna complicació laberíntica que no calia, com citar el filòsof Nemrod Carrasco al trampolí més alt de la piscina municipal de Montjuïc. A l’assessor de la sèrie Merlí se’l veia més còmode al sofà del plató, sense drons fent voltes, tot i que aquella ubicació tan ocurrent no va perjudicar la sensatesa i brevetat de la seva anàlisi.

El programa acaba massa tard per fer-se en jornada laboral, però sempre està disponible la repesca a internet. Aquest primer va tenir un 5,9 d’audiència. Francament, se’n mereix més. Com es va dir al programa, la covid és un mirall. Ara cal saber si estem disposats a pensar en la imatge que ens retorna.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >