Selecciona Edició
Connecta’t
LITERATURA

Laurent Binet: “Amb els inques, tindríem seguretat social des de fa segles”

L’escriptor francès imagina una conquesta d’Amèrica a l'inrevés a 'Civilitzacions', història alternativa del colonialisme en què els amerindis envaeixen Europa i la converteixen en un recés de tolerància religiosa i justícia social

L'escriptor francès Laurent Binet, a casa seva, a París.
L'escriptor francès Laurent Binet, a casa seva, a París.

Als pobles amerindis els van faltar tres coses per resistir els conqueridors: el cavall, l'acer i els anticossos. La coneguda tesi de Jared Diamond, el geògraf i antropòleg que va teoritzar per què algunes societats perduren i d'altres desapareixen, és el fonament del nou llibre de Laurent Binet (París, 1972), autor que s'ha guanyat un lloc ben merescut en les lletres franceses amb dos llibres tan diferents com HHhH, investigació sobre l'assassinat de l'oficial nazi Reinhard Heydrich, i La setena funció del llenguatge, intriga policial al voltant de la mort de Roland Barthes. En la seva tercera novel·la, Civilitzacions (Edicions de 1984), Binet planteja una ucronia o història alternativa, forma narrativa recurrent en l'actualitat, per imaginar què hauria passat si els nadius americans haguessin comptat amb aquests tres elements decisius. El llibre imagina que Atahualpa, l'últim emperador inca, no va ser mai capturat pels espanyols i executat al garrot vil. Va aconseguir fugir a Europa, on va desembarcar a Lisboa el 1531, abans de conquerir Espanya i la resta d'Europa, que acabaria convertint en un oasi de tolerància religiosa i justícia social.

MÉS INFORMACIÓ

"En realitat, la novel·la va sorgir al llegir una altra frase de Diamond. Per què Pizarro va capturar Atahualpa i no va ser Atahualpa qui va posar fi a Carles V? Em vaig dir que era una bona pregunta i que em venia de gust respondre-la", relata Binet al seu domicili, amb vistes sobre un barri gentrificat de passat obrer al nord-est de París. Un viatge a Lima va fer créixer la fascinació que sentia pels inques, que li agradaven pel seu folklore vistós, però també per una organització social i política en què va creure detectar "una mena de protosocialisme". No és casualitat que el seu llibre transcorri en un moment crucial per al desenvolupament de l'actual sistema econòmic, en el qual es materialitza el primer acte del capitalisme que dominarà el món. La hipòtesi que formula Civilitzacions és si una conquesta a l'inrevés hauria produït una globalització menys brutal. Tot i així, l'escriptor no va voler signar una història "d'indis bons i europeus dolents". En el seu llibre, els inques també són un poble imperialista que colonitza, conquereix i comet massacres. "La meva simpatia està de la banda dels indis i el motor psicològic del llibre va ser, en el fons, donar una venjança als perdedors, però no els vull idealitzar. Amb una conquesta inca hauríem evitat els esculls del capitalisme, però n’hi hauria altres de diferents, perquè les formes de dominació són infinites. Això sí, tindríem seguretat social des de fa segles", respon Binet, ideològicament proper a l'esquerra anticapitalista de Jean-Luc Mélenchon.

El llibre sembla posar en dubte el relat heroic sobre la conquesta que durant segles va vehicular certa historiografia, encara que el seu retrat dels conqueridors també és ambivalent. "No es pot negar que es troben en l'origen d'una colonització atroç que va produir un genocidi, però confesso que Cortés i Pizarro em fascinen. La seva aventura em sembla profundament heroica, fins i tot si hi ha dosis de sàtira o de picaresca en aquest heroisme", admet Binet. I Colom, que fas morir a Cuba després d'un amarratge calamitós descrit amb pèls i senyals en un risible diari de bord? "Em resulta menys simpàtic. Quan llegia el seu diari vaig entendre que el seu únic motor era trobar or i que, a sobre, deia que ho feia en nom de Déu".

La novel·la de Binet coincideix amb l'actual envestida social contra la desigualtat heretada del sistema colonial, de la qual el llibre també participa. "Són derivacions d'un motor històric en què encara crec: la lluita de classes. Els dominats sempre acaben per revoltar-se. Darrerament, molts d'ells han entès que el control del discurs és l'instrument de poder decisiu", respon Binet per explicar la cancel culture i les seves ramificacions. "Ens trobem en un període prerevolucionari, i això sempre és propici a l'agitació i als excessos. I jo entenc aquests agitadors, encara que no puc donar-los suport quan substitueixen una censura per una altra. Els camps estan molt polaritzats i jo, que odio el centrisme com a posició política, em trobo, sovint, al mig. Posats a triar un excés, prefereixo el dels dominats, encara que la meva adhesió sigui més aviat crítica", s'explica. La petició de retirar les estàtues colonials, li sembla, en canvi, de sentit comú. "Un pot entendre que, després de 500 anys, els habitants de Lima no vulguin veure Pizarro a la seva plaça Major. Com reaccionarien els espanyols si hi hagués una estàtua de Napoleó a ple centre de Madrid?", es pregunta Binet. "Les estàtues estan fetes per ser derrocades. No és res gaire greu".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >