Selecciona Edició
Connecta’t

Una “missa laica” per purgar la pandèmia, a càrrec d’El Niño de Elche, obrirà la tardor del Lliure

El teatre recupera els espectacles de Manrique, Subirós i Carol López i s’apunta a reclamar l’augment d’aforament al 66%

Sostenibilitat, digitalització, educació i compromís són les paraules que defineixen la nova temporada de tardor del Teatre Lliure, segons el col·lectiu. El seu director, Juan Carlos Martel, va presentar dimecres la programació de tardor (a l'espera d'oferir la d'hivern pròximament), en la qual destaquen l'èmfasi en el format digital tenint en compte les incerteses que envolten el teatre presencial, la recuperació d'espectacles que es van haver de suspendre la temporada passada per la pandèmia o que no es van arribar a estrenar, les propostes educatives i la insistència en un canvi de model en les arts escèniques, amb “l'alliberament de les formes rígides”.

La temporada –sota sonors eslògans com “soc la dissidència”, “soc el dol”, “soc l'apocalipsi”, “soc tot allò que vols veure i el que no”– arrencarà el 25 de setembre a Montjuïc amb Noli me tangere, una “missa laica” d'El Niño de Elche, amb textos d'Ernesto Cardenal i “petites pregàries” de Marc Artigau, Clàudia Cedó, Albert Lladó i Victoria Szpunberg. Sota el títol amb les icòniques paraules de Crist ressuscitat a Maria Magdalena (segons la Vulgata), serà un espectacle per “purgar” la pandèmia, una “missa laica” que compartirà inauguració amb Mi nombre es alguien y cualquiera, una sèrie d'instal·lacions de Laura Vago basades en testimonis de pacients de la covid i familiars.

Martel, que ha citat Hegel (“aprenem de la història que no aprenem de la història”) ha assenyalat que la pandèmia no ha fet més que accelerar l'enfonsament d'un “món obsolet” i que el Lliure vol encapçalar els canvis culturals que s'han de produir. “Cal ser capaços de gaudir d'allò impredictible”, ha dit, recalcant la necessitat de ser molt flexibles aquesta temporada. Les entrades es podran cancel·lar 24 hores abans de les funcions. El Lliure començarà amb un aforament a les sales del 50%, com estipula el Procicat, però Martel se suma a la reclamació del sector teatral que el percentatge s'elevi al 66%. El sector privat considera que per sota d'aquesta xifra el teatre no és rendible.

En el capítol de recuperació d'espectacles ajornats o suspesos hi figuren la versió d'El quadern daurat de Carlota Subirós i La nostra parcel·la, de Lara Díez Quintanilla (“un confinament forçat de dues persones al mateix espai, que pot esdevenir una cosa bona o l'infern”), estrenats tots dos abans del confinament però que van haver de cancel·lar les funcions, i també alguns dels muntatges que el Lliure havia programat però no es van arribar a estrenar, com ara Bonus track, de Carol López; Una, de Raquel Cors (sobre la imatge eròtica), i les esperades Les tres germanes (desembre a Montjuïc), dirigida per Julio Manrique, així com el primer espectacle per a públic familiar que crea El Conde de Torrefiel –Els protagonistes–, i la producció francesa de la companyia La Baleine Cargo Poulette Crevette. Figuren també a la programació Plácido Mo, una proposta social de Magda Puig que dona veu a persones que han viscut al carrer i mostra la Barcelona dels sensesostre, i Explore el Jardín de los Cárpatos, una creació del grup José y sus Hermanas que reflexiona sobre el model turístic. A la plaça de Margarida Xirgu es presentarà un espectacle de Pallassos Sense Fronteres.

Martel ha afirmat taxativament que “el Lliure és digital” i que “si les persones no poden anar al Lliure, el Lliure anirà a casa seva”. En aquest sentit, La Sala en línia del Lliure conviurà amb la programació escènica i tindrà la seva pròpia formada per teatre radiofònic i Clàssics per a criatures. Al mateix temps, aproparà algunes de les obres en cartell a la gent que no pot anar al teatre amb #Lliurealsofà. Martel ha insistit en la dimensió cultural del Lliure més enllà de l'exhibició teatral. Sobre aquest tema, es consolida l'Escola de Pensament amb Marina Garcés i Albert Lladó, i tornen els col·loquis pre- i postfunció. El Lliure llança un ambiciós programa d'activitats amb centres educatius sota l'epígraf “El Lliure també és educació”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >