Selecciona Edició
Connecta’t
OBITUARI OPINIÓ i

Amb Núria Gispert perdem una lluitadora contra les desigualtats

Només posant-nos a la pell de l’altre podrem entendre les dificultats en què es troba. Aquest és el llegat que ens deixa l'expresidenta de Càritas Barcelona, que ha mort aquest dimecres

Núria Gispert, el 1998, quan era presidenta de Càritas Barcelona.
Núria Gispert, el 1998, quan era presidenta de Càritas Barcelona.

Núria Gispert ens ha deixat. La que fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona (1998-2004) deixa una petjada fonda en els nostres cors i en la nostra convicció de continuar treballant a favor dels qui menys tenen.

Els que hi treballaren la recorden com una persona de consens, que sempre cercava la solució que més s’adequava a les necessitats dels vulnerables. En la darrera entrevista que concedí a l’agència EFE, afirmà que la covid-19 havia provocat un esclat de solidaritat a l'interior de la societat, i que no havia vist mai una onada solidària d'aquesta magnitud. Per a Gispert, la solidaritat es podia demostrar de moltes maneres. Més enllà de les donacions econòmiques, ella defensava que el jove que va a buscar una barra de pa per a una veïna gran també és una gran ajuda social.

Tots podem ser impulsors de la solidaritat, i Núria Gispert ho era. Persona vinculada a l’activisme social i cristià, va començar la seva vocació als 14 anys, fent de voluntària a Can Tunis. Sempre va defensar que l’administració pública havia de ser la garant dels serveis socials més bàsics, i per això decidí dedicar part de la seva vida al servei públic com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, mai va deixar d’estar vinculada al món associatiu i durant el seu mandat com a directora de Càritas Diocesana de Barcelona fomentà el primer centre per a menors no acompanyats de l’entitat, una residència per a dones que patien violència de gènere i la defensa de les persones migrants que promovien les tancades del 2001 a l’església del Pi.

Per a Gispert, la tasca de Càritas no era fer beneficència, sinó promocionar les persones. No es tractava de pal·liar només les necessitats bàsiques dels més desafavorits, sinó de lluitar contra les desigualtats i les injustícies que les causen. Només posant-nos a la pell de l’altre podrem entendre les dificultats en què es troba, i aquest és el llegat que ens deixa la Núria Gispert.

Aprofito per enviar una abraçada ben forta als familiars de la Núria.

Salvador Busquets és director de Càritas Diocesana de Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >