_
_
_
_
_

Barcelona apujarà la taxa turística a partir del 2021

L’Ajuntament preveu elevar-la inicialment 0,75 euros, que s’afegiran als entre 0,65 i 2,25 euros que ja es paguen

Uns turistes a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Uns turistes a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.Massimiliano Minocri
Clara Blanchar

L'Ajuntament de Barcelona vol tenir tots els tràmits enllestits el 2021 per començar a cobrar el tram local afegit a la taxa turística que recapta la Generalitat. És un recàrrec que es va aprovar ara fa un any, però el cobrament del qual es va ajornar quan la pandèmia del coronavirus va frenar en sec el turisme. El regidor de Turisme, Xavier Marcé, va assegurar dilluns que han dialogat amb el sector i que l'aplicació serà progressiva fins al 2024: el primer any només es cobraran 0,75 euros. Per la seva banda, la patronal dels apartaments turístics considera que l'augment “no és oportú”.

Más información
Els hotels denuncien una caiguda del 90% de l’activitat a Barcelona
Barcelona es beneficia de 4,2 milions de la taxa turística

L'anunci d'augmentar la taxa turística a la capital catalana (a través d'una ordenança) arriba enmig d'una crisi del sector turístic que no té precedents. El Gremi d'Hotels va apuntar fa uns dies que els establiments oberts a la ciutat no arriben al 30%. El regidor de Turisme va rebaixar la xifra a entre un 20% i un 25% després dels rebrots del juliol. No obstant això, Marcé preveu una recuperació que porta el Consistori a iniciar ara els tràmits per tenir a punt el tram local de la taxa turística al gener.

L'aprovació del recàrrec, que fa un any van avalar Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Junts per Catalunya (una àmplia majoria, 33 de 41 regidors), es votarà avui dimarts en comissió i en el ple ordinari del 23 de setembre.

Marcé va apuntar, malgrat tot, que l'evolució de la pandèmia marcarà l'aplicació del recàrrec, “sempre d'acord amb els agents implicats”. La idea inicial és començar a aplicar-lo al gener, però si el sector no remunta es podria fixar una moratòria fins al juliol. En qualsevol cas, l'Ajuntament ha optat per materialitzar l'aplicació del recàrrec de manera progressiva: entre el 2021 i el 2024. El primer any s'aplicaria 0,75 euros; un euro el 2022 i el 2023 i 1,25 el 2024. En total, els quatre euros autoritzats per la Generalitat. Aquest recàrrec s'haurà d'afegir als entre 0,65 i 2,25 euros que es paguen actualment.

Marcé va qualificar la primera pujada, el 2021, de “relativament simbòlica” i va assegurar que l'objectiu de la taxa no és recaptatori. Persegueix, va assegurar, impulsar la promoció de la ciutat, la creació de nous continguts i millorar la qualitat del turisme a la ciutat.

El Gremi d'Hotels de Barcelona no va respondre a la petició de valoració de la decisió de l'Ajuntament sobre la taxa. Els hotelers van remetre a una roda de premsa prevista per dimecres. Qui sí que va alçar la veu per rebutjar un augment de la taxa amb la situació que viu el sector va ser l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur). La patronal s'oposa a la mesura i el seu president, Enrique Alcántara, entén que incrementar la taxa turística a partir del 2021 no arriba en bon moment: “No és el moment oportú”.

Crítiques de moment

En un comunicat, Apartur va lamentar que l'Ajuntament anunciés ahir dilluns l'inici del tràmit per engegar el recàrrec local de la taxa turística, com es coneix l'impost sobre les estades a establiments turístics. El 2020 Barcelona ha rebut de la Generalitat entre 16 i 17 milions de la taxa del 2019 (la meitat del recaptat).

El president va alertar que la mesura dificultarà encara més la recuperació de les empreses i mantenir els 5.000 llocs de treball directes que genera el sector, i va demanar que s'ajudi a conservar aquests llocs de treball en comptes d'apujar l'impost, que “posa les coses encara més difícils”.

Pressió per evitar la subhasta al Front Marítim

El futur dels locals d'oci i restauració del Front Marítim de Barcelona va tornar a ser objecte de polèmica ahir a l'Ajuntament. ERC va portar a la Comissió d'Urbanisme una proposició que instava el govern municipal a demanar al Govern espanyol que freni la subhasta per vendre 26 locals. Entre aquests hi ha botigues, restaurants, una gasolinera, un McDonald’s, locals com Pachá, Carpe Diem o Shoko, o més de 500 places d'aparcament. El govern va votar per separat: el PSC en contra i els comuns es van abstenir i van assegurar que no tenen marge per intervenir.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_