Selecciona Edició
Connecta’t

El mar, ple de vaixells sense oli i gent sense experiència

Les emergències marítimes creixen aquest estiu per l'escàs coneixement del mar entre els usuaris

Una embarcació de Salvament Marítim. Ampliar foto
Una embarcació de Salvament Marítim.

Després de sortir de la tancada per la covid-19, la gent es va llançar a la muntanya, a les platges... i al mar. Aquest estiu, les embarcacions han transitat com mai el litoral català. La Costa Brava, i en menor mesura Barcelona i Tarragona, han concentrat el turisme nàutic. Salvament Marítim alerta d'un increment d'emergències causat per un augment d’afluència, però també per la presència d'usuaris més inexperts i per les presses amb què alguns es van abocar al mar, sense posar a punt les embarcacions.

Entre el 15 de juny i el 31 d'agost, a les costes centre i nord, Salvament ha acudit a 314 emergències, ha atès 348 embarcacions i 1.219 persones, xifres que representen 24 emergències, 19 embarcacions i 37 persones més que el 2019. Sis de cada 10 emergències que atén Salvament Marítim es concentren a la costa de Girona, on hi ha més clubs nàutics i amarratges.

El repunt s'explica perquè hi ha hagut més gent que ha sortit al mar i molts no tenen nocions nàutiques. “Altres estius sortien els caps de setmana; aquest, com que es temia pel virus, han sortit més amb vaixell per no utilitzar mascareta, fugen de la platja i conviden veïns o amics”, explica el cap del Centre de Salvament Marítim de Barcelona, Gerardo Gantes, que dona servei al litoral barceloní i al de Girona. Salvament Marítim és una entitat pública adscrita al Ministeri de Transports, amb la missió de la protecció de la vida al mar, entre d'altres.

El Reial Decret 875/2014, que regula les atribucions dels títols nàutics, permet navegar sense titulació si es compleixen requisits com ser major d'edat, que la barca sigui menor a cinc metres d'eslora, que es navegui de dia i a menys de dues milles de la costa. Aquestes condicions permeten llogar barques a gent que no coneix el mar i això es veu en les emergències. En les barques llogades sol anar més gent que en les de propietat, on naveguen de mitjana entre dues i quatre persones.

El resultat és, com explica Gantes, “que quatre joves es posen a fer-se una selfie al costat de la barca, o a mirar un dofí, i bolquen”. O que “se'ls ha espatllat el motor i no han sabut donar les coordenades, ni saben on són”, detalla. “Uns van trucar a un amic a terra perquè avisés perquè no sabien on trucar. A d'altres se’ls atura el motor i com que l'ha posat en marxa l'empresa de lloguer no saben arrencar-lo”, explica Gantes, que relata casos de persones que no revisen la informació meteorològica i truquen perquè els remolquin quan comença a fer més vent, o al revés, que els vagin a buscar si no en fa. “El servei no ha de servier per a aquestes situacions, sinó per a emergències reals”, recorda el cap de Salvament Marítim de Barcelona.

També han hagut de rescatar “més del compte” a gent que s’ha quedat sense oli, que els ha sortit fum o incendiat el motor. Gantes ho atribueix al fet que “altres anys, abans de l'estiu, els amos de barques fan el premanteniment. Aquest any, quan es va deixar sortir al carrer, la majoria van saltar al mar sense fer la posada al punt necessària com es fa amb el cotxe”. S'ha notat un repunt de remolcs associat a l'increment de flota i “un excés de confiança en barques d'esbarjo que no es percep ni en la flota pesquera ni en la marina mercant”, afegeix.

El perfil de gent remolcada són persones amb una barca d'esbarjo d'entre 6 i 10 metres d'eslora que la treuen de tant en tant, no li fan el manteniment i no coneixen el mar. Molts dels “nous usuaris de mar” no saben que “els remolcs es paguen” i les tarifes de 350 euros per hora depenen de l'eslora i la distància recorreguda, que sempre és fins al port més proper. “No donem un servei d'assistència en carretera”, destaca Gantes, perquè han trobat gent que no volia que els remolquessin al port més proper, perquè no era d’on havien sortit. Apunta que acostuma a ser gent d'interior i que, malgrat casos concrets, “hi ha pocs inconscients”. Recorda que als assistits per emergència real no se'ls cobra.

També augmenten les “falses alarmes” (unes 40). “La gent alerta de seguida d'un desaparegut, tot i que moltes vegades ha sortit de l'aigua en perfecte estat”, apunta. També hi ha hagut les mateixes emergències de gent que feia pàdel surf, caiac... o flotadors, alguns de perillosos. El cap de Salvament alerta de “els que tenen una estructura cap a dalt, com els unicorns, són molt perillosos perquè un vent de terra a mar els porta mar endins a gran velocitat”. El 28 d'agost, dues nenes van quedar a la deriva davant la platja del Trabucador a Tarragona pujades en un flotador de flamenc

Salvament ha atès aquest any a la costa espanyola 6.915 persones i 2.607 vaixells, 1.219 i 348, respectivament, a Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >