Selecciona Edició
Connecta’t

Torra equipara l’execució de Companys a la situació dels polítics presos en el discurs de la Diada

El Govern ha cancel·lat els actes oficials i no anirà a les concentracions de l'ANC i Òmnium però el president no ha desaconsellat als ciutadans que hi assisteixin

El president de la Generalitat, Quim Torra, en el missatge institucional amb motiu de la Diada.rn rn
El president de la Generalitat, Quim Torra, en el missatge institucional amb motiu de la Diada. Europa Press

Probablement els carrers de Catalunya no bulliran aquest divendres amb la intensitat de diades passades —entre d'altres coses, per les restriccions sanitàries— però una part de l'independentisme no vol reduir la marxa. Quim Torra va aprofitar el seu discurs d'aquest dijous per equiparar l'afusellament de l'expresident Lluís Companys pel règim franquista després de la Guerra Civil amb la situació dels polítics presos del procés. “La salut col·lectiva en temps de pandèmia; la llibertat en temps de repressió. Tindrem el que sapiguem guanyar-nos”, ha dit el cap del Govern.

El tradicional missatge que marca l'inici dels actes de commemoració del setge i la caiguda de Barcelona el 1714, durant la Guerra de Successió, s'ha centrat en la denúncia de “la repressió” i, alhora, la lluita contra el coronavirus. El cap del Govern ha insistit en una vella demanda de gran part del catalanisme: reclamar una disculpa d'Estat per la persecució, detenció i afusellament de Companys el 1940 i la dels milers de catalans morts a l'exili després de la Guerra Civil, als camps de concentració nazis i a les presons catalanes.

El proper 15 d'octubre se celebra el 80º aniversari de l'execució de l'expresident català a mans del règim franquista, i fa uns dies va transcendir que la reforma de la llei de memòria històrica que prepara el Govern declararà nul el judici a Companys, entre d'altres mesures. Torra ha demandat que Felip VI i Pedro Sánchez han de demanar disculpes “en un acte solemne”.

Aquesta petició ha vingut acompanyada de certa comparació entre els represaliats de la dictadura franquista i els polítics independentistes que van liderar el procés del 2017, als quals s'ha referit com a “presos polítics” (en referència als condemnats per sedició i malversació) i “exiliats” (en al·lusió als fugits). “La nostra història no és fàcil: només s'explica en termes de l'aspiració dels catalans de recuperar la seva llibertat. És un combat persistent per l'esperança. Ho ha estat també durant aquests gairebé tres anys des del referèndum de l'1-O, davant tota la repressió que ha descarregat l'Estat espanyol”, ha dit el president. Per Torra, els líders independentistes a la presó o fugits “pateixen encara una persecució política pròpia d'un estat autoritari i venjatiu”.

A part de fer una crida a un retorn a l'escola amb especial cura per la pandèmia, Torra no ha aprofitat el seu discurs per donar alguna pista sobre el futur proper de la legislatura. Dijous que ve, el Tribunal Suprem revisarà la condemna per desobediència dictada contra el president català pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la negativa del cap del Govern a retirar la pancarta a favor dels presos de la façana de la Generalitat. Torra es nega a explicar què farà si es confirma la seva inhabilitació, malgrat les peticions d'ERC i la CUP de pactar una resposta davant d'una sentència que consideren injusta.

Al ja crònic enfrontament entre els dos socis de l'Executiu català se suma així un nou element de distorsió. Els republicans insisteixen a demanar que no sigui la justícia la que determini quan seran els nous comicis. La potestat de convocar a les urnes és de Torra i l'única cosa que ha manifestat és que els grups parlamentaris no haurien de triar un altre president, com a mostra de rebot a la decisió del Suprem. D'acord amb la Llei de Presidència, el vicepresident, Pere Aragonès, assumiria el comandament de la Generalitat però sense totes les atribucions del president, i el Parlament hauria de triar-ne un altre o dissoldre's.

Puigdemont va entrar quest dijous en el debat i va afirmar en una entrevista a RAC-1 que “no seria correcte que es plantegés un altre candidat a la presidència” de la Generalitat, donant suport així al plantejament de Torra. Si això passés i se seguís el mecanisme propi de la Cambra, les eleccions se celebrarien de manera automàtica al febrer. L'expresident, no obstant això, va aprofitar per dir que ell preferiria esgotar la legislatura però que entén les dificultats que això implicaria. El també eurodiputat va aprofitar per sortir al pas d'algunes crítiques pel contingut del seu últim llibre, en el qual plasma alguns epigrames i càrrega contra figures com el líder del PSC, Miquel Iceta, al que anomena “malnascut”. “En el sentit que ho diuen els catalans, sí. És un burleta”, va dir.

La Diada és tradicionalment un termòmetre per detectar el pols de l'independentisme al carrer. El Govern va cancel·lar tots els seus actes oficials i no anirà a les concentracions de l'ANC i Òmnium, de petit format i amb mesures de seguretat. Torra, no obstant això, va evitar desaconsellar assistir malgrat que així ho fan, per exemple, Protecció Civil de la Generalitat o les entitats sanitàries. El president argumenta que no es pot restringir el dret de manifestació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >