_
_
_
_
_
LLIBRES

Poesia gran per a la gent petita

La poesia per a infants s’ha ampliat, amb diversitat de propostes i un elenc d’autors més variat

Un dels dibuixos de Rachel Caiano que il·lustren Cor d'ocell.
Un dels dibuixos de Rachel Caiano que il·lustren Cor d'ocell.

Fa uns anys, la poesia era un gènere menor en la literatura adreçada als infants, i força minsa la nòmina d’autors que s’hi dedicaven. Aquests darrers temps el ventall s’ha ampliat, amb diversitat de propostes i un elenc d’autors més variat. També, amb un interès creixent de les editorials per elaborar antologies amb un format modern i atractiu, i aquí s’hi podrien incloure alguns reculls de Joana Raspall, Salvador Comelles, Lola Casas o Núria Albertí, entre d’altres.

Un dels autors que s’hi ha incorporat és Ramon Besora, ara jubilat del món de l’edició, en què va ser referència a Catalunya, i sempre un gran divulgador del gènere poètic. Ha entrat amb molta força amb obres com Zoo de paraules —una de les guanyadores del premi Atrapallibres d’enguany— i Laberint roig.

Una de les aportacions de Besora a la poesia ha estat dignificar encara més l’edició dels reculls poètics. Gairebé totes les seves antologies han gaudit d’un format semblant al del llibre àlbum. És el cas de Laberint roig, poemes per a primers lectors, que gira al voltant de les quatre estacions i de diversos elements del món natural. Compta amb un homenatge sentit a Miquel Martí i Pol, amb qui el va lligar una enorme amistat des que Besora treballava de mestre. Actualment és el president de l’Associació d’Amics del poeta.

Pel tema abordat, per la forma i per la invitació que ofereixen els poemes a poder ser llegits en veu alta, esdevindrà un recurs útil per als mestres en el tractament dels cicles de la natura. Quant a ritme, estructura i rima, les poesies del conjunt són molt acurades i polides —a vegades un pèl massa ortodoxes— i contenen un vocabulari ric i precís. Compten amb l’acompanyament d’una il·lustració de caire naïf d’Àfrica Fanlo que aconsegueix un excel·lent i dinàmic diàleg amb el text.

Fins ara, aquí, comptàvem amb una sola col·lecció de poesia, Vagó de Versos, de l’editorial Andana. Ara s’hi afegeix Akipoeta, del segell Akiara, amb una trajectòria encara breu però disposada a innovar el paisatge editorial. Akipoeta destaca pel format més aviat vertical i per l’aparença de llibre artesanal, amb una enquadernació sorprenent, sense llom, amb un relligat visible i una il·lustració que ho reforça.

La col·lecció s’inaugura amb dos llibres, escrits en castellà i amb edició també en català: Sota les pedres, de l’editora i escriptora Arianna Squilloni, i Cor d’ocell, de la poeta valenciana Mar Benegas, amb un llarg recorregut en el gènere.

Cor d’ocell no és un llibre de poesia tradicional. És un relat protagonitzat per la Nona, una nena que escriu poemes. A través de la seva quotidianitat, descrita amb una senzillesa aparent i una bella prosa poètica, assistim amb tranquil·litat a tots aquells elements que defineixen el treball d’un artista, d’un escriptor, i evidentment, d’un poeta: el fer-se preguntes; l’anar pel món amb els ulls i els sentits oberts a qualsevol petit detall; la recerca d’informació; la reflexió; l’intercanvi de parers i de coneixements amb amistats; el viatjar; l’anotar incansable... alhora que s’hi intercalen poesies de la Nona i també alguns mètodes o idees per treballar la poesia des de la nostra quotidianitat.

Cor d’ocell és una obra de poesia original, però també sobre la mateixa poesia; és una manera de definir la poesia amb paraules senzilles i des de la mirada innocent d’un infant. Un llibre diferent a tot allò que s’havia elaborat fins a aquest moment, que, a més a més, té l’encert d’un embolcall singular i de regal.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_