Selecciona Edició
Connecta’t

La Setmana del Llibre, contra tot al Moll de la Fusta

La fira, la primera presencial d’aquestes dimensions a Catalunya, intentarà mitigar la caiguda del 25% de les vendes del llibre en català d’aquest any

La Setmana del llibre en català al Moll de la Fusta.
La Setmana del llibre en català al Moll de la Fusta. EL PAÍS

Xàfecs per començar; l’anunci, just el dia abans, que fires vitals com la de Frankfurt i Liber es quedaven només en esdeveniments virtuals, i fins i tot la notícia, a primera hora, de l’aturada dels assajos de l’esperançadora vacuna d’Oxford contra el coronavirus... Lluitant contra tot el que es pugui imaginar, doncs, la 38a Setmana del Llibre en Català va arrencar ahir al Moll de la Fusta de Barcelona. En un marc excepcional (les mesures sanitàries van desaconsellar la ubicació tradicional a l’avinguda de la Catedral), el millor estendard de la promoció del llibre en llengua catalana es converteix des d’ahir, i fins diumenge, en la primera gran cita presencial del sector a Catalunya, sense comptar la fira Indilletres de fa tot just 12 dies a la Bisbal d’Empordà, que va convocar gairebé dos mil visitants.

“La Setmana és més necessària que mai, potser aquesta no sigui l’edició més important de la seva història”, va apuntar a la inauguració Montse Ayats, presidenta d’Editors.cat, que agrupa els segells que publiquen en llengua catalana i organitzadors de la cita. Les xifres que va exposar l’avalaven: la caiguda de la facturació del llibre en català va arribar, en plena pandèmia, a un 52,8% al març i a un paralitzant 91,9% a l’abril; la notable recuperació del juny (27,4% més que el mateix mes del 2019) i el juliol (39,4%) han fet que fins al setembre el llibre en català només hagi perdut un 25 % de la seva facturació, gairebé el doble que el descens global de l’edició a Espanya. “El març i l’abril ens va agafar en plena campanya de Sant Jordi, que generalment significa d’un 10% a un 12% dels nostres ingressos”, va contextualitzar Ayats. Qualsevol potencial font d’ingressos per reduir les pèrdues és, en aquest sentit, benvingut, atès que “aquesta tardor haurem de pedalar molt i la situació econòmica pot ser molt delicada el 2021”, va pronosticar la presidenta dels editors catalans.

“Fer-la és una responsabilitat amb el nostre propi sector”, va afegir, en aquesta línia, Joan Carles Girbés, president de la Setmana. “Poder celebrar-la ja és un èxit, té un punt d’èpic”, va reblar, anticipant-se tàcitament al fet que serà impossible assolir les notables xifres de venda que acumula la cita els últims anys (543.973 euros el 2019), ni que només sigui perquè aquest cop els tradicionals 10 dies de fira s’han reduït a cinc.

La Setmana té, doncs, un punt d’epopeia. D’entrada, perquè es dona la paradoxa que, malgrat la situació socioeconòmica i de la pèrdua de centralitat geogràfica, ha augmentat el nombre d’expositors (s’ha passat de 219 a 224) i de mòduls (de 62 a

66). El secret és l’escenari excepcional: 4.676,6 metres quadrats al Moll de la Fusta, dels quals gairebé tres mil seran per al públic. L’amplitud, impensable davant la Catedral, permet que l’espai estigui perimetrat, amb vigilància als seus dos accessos, dispensadors de gel hidroalcohòlic i control electrònic d’aforament que impedirà que es concentrin més de 935 persones, menys de la meitat de les que hi cabrien en condicions precovid.

La situació actual de la pandèmia ha estalviat mesures inicialment previstes, com la presa de temperatura a l’entrada o la ubicació de cabines d’aïllament per si es detectaven visitants encomanats. Finalment són dos els escenaris habilitats, cosa que ha facilitat que se celebrin 86 presentacions i taules rodones, la meitat de les quals dirigides a un públic familiar. També hi haurà més de 200 signatures d’autors, que tindran una ubicació i un circuit específic, similar al que es va voler posar en pràctica en el conegut popularment com Sant Jordi d’estiu del 23 de juliol, en el, finalment, nonat espai delimitat del passeig de Gràcia de Barcelona. En total, se superaran les 300 activitats.

Malgrat l’aposta presencial, la Setmana oferirà, per primera vegada des de la seva creació el 1983, retransmissions tant en directe com en diferit a través de la seva pàgina web i les xarxes socials, mentre que els 19 editors internacionals que convida aquest any l’Institut Ramon Llull visitaran la Setmana i intercanviaran opinions amb els seus homòlegs catalans només a través d’una atapeïda agenda de trobades virtuals. Mentrestant, ben físiques són les més de 220 novetats editorials que acollirà la fira i que al migdia d’ahir s’afanyaven a col·locar de manera visible editors i llibreters per a la inauguració oficial de la tarda, que va encapçalar la flamant consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, en el seu primer gran acte públic oficial.

La pluja del migdia havia desenganxat del terra les cintes grogues que marquen les distàncies de seguretat, mentre que alguns plàstics cobrien encara alguns elements. Segons com, algunes barques del moll servien de teló de fons decorant els espais entre estands. Només les mascaretes dels assistents i la incertesa d’alguns expositors sobre si el públic es desplaçarà fins a la zona feien recordar que era una Setmana en plena pandèmia. “Aquest any, existir ja és l’èxit”, repetia l’editor de Comanegra Joan Sala, mentre acabava de posar a punt la seva parada.

Amb guants a la fira del llibre vell

La 38a Setmana del Llibre en Català no permet aquest any accedir a l’interior de les parades per remenar els llibres que hi ha, en una cita on hi sol haver força llibre de fons. Però aquesta prohibició seria gairebé un anatema a la tradicional Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, que ahir va confirmar les dates del 18 de setembre al 4 d’octubre al passeig de Gràcia, en la que ja serà la seva 69a edició: la més antiga vigent d’Europa. Això sí: hi haurà ‘numerus clausus’ per poder entrar als estands, gel hidroalcohòlic obligatori si es toquen llibres moderns i guants si són antics.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >