Els punts de la discòrdia de la llei per regular el lloguer
El text votat al juliol impediria les pujades i provocaria rebaixes en les rendes. Les esmenes de JxCat estableixen grans exempcions
Tal com es va aprovar al ple del juliol, la Proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge preveu la regulació de les rendes amb dues grans mesures.
Una, que el preu del lloguer no pugui pujar respecte al contracte anterior. I dues, que si un habitatge tenia un preu per sobre de la mitjana de lloguers que hi ha a la zona, el nou contracte haurà de tenir com a valor màxim el que estableix l'índex de preus de la Generalitat, que és la mitjana de la zona. Això obliga a la rebaixa generalitzada de lloguers que superin l'índex.
La proposició de llei afectarà, segons els càlculs del Sindicat de Llogaters, cinc milions de persones, i parteix d'una realitat marcada per l'escalada de preus: en els últims cinc anys els lloguers han pujat un 30%, i fins a un 40% a la ciutat de Barcelona. Aquests increments, segons el Sindicat i les 4.000 entitats que donen suport al text, pot començar a revertir-se amb aquest projecte de llei. L'Observatori Metropolità de l'Habitatge va recordar ahir dimarts que el preu del lloguer tant a Barcelona com a Catalunya s'ha més que duplicat entre els anys 2000 i 2019.
Les vuit esmenes presentades per Junts per Catalunya rebaixen el sentit del text votat al juliol: perquè exclouen de la mesura propietaris amb ingressos d'entre 3.100 i 4.100 euros i preveuen pujades de preu si els propietaris fan obres de rehabilitació als pisos. Els que segueixen són els principals punts de discòrdia.
Què és un mercat de l'habitatge tensionat? El text original preveu que són àrees amb un mercat d'habitatge on es produeixi una d'aquestes tres circumstàncies: preus amb pujades clarament superiors a la mitjana de Catalunya; que les famílies destinin més d'un 30% dels seus ingressos al lloguer; que el preu del lloguer hagi pujat en cinc anys tres punts més que l'IPC català. L'esmena de Junts per Catalunya demana que es produeixin les tres circumstàncies (i no una sola) per declarar el mercat tensionat.
Qui declara que el mercat està tensionat? En el text original ho pot declarar el Departament d'Habitatge de la Generalitat; en el cas de Barcelona, el seu Ajuntament, i en l'àmbit metropolità, amb un acord del Consell Metropolità. L'esmena de Junts retira la iniciativa dels municipis i elimina qualsevol referència al cas concret de la ciutat de Barcelona.
Com es determina el preu del lloguer i quins propietaris estan obligats a aplicar-lo, en funció dels seus ingressos. L'article 6 del text és clau. Fixa que la renda no pot superar el preu de l'índex de referència o de l'últim contracte del mateix pis. Les situacions d'exempció inclouen que propietari i llogater siguin parents. Junts per Catalunya modifica el punt 2, de manera que també n'estiguin exempts els propietaris amb ingressos inferiors a 5,5 vegades l'IRSC. El límit en aquest cas seria el contracte anterior, sense que es pogués rebaixar el preu.
Què passa amb el preu si el propietari fa obres al pis? Al text original de l'article 7, sobre el preu de referència, Junts per Catalunya hi inclou un punt 2.bis en el qual estableix trams d'increment de preu del lloguer (acumulables) en funció d'obres de millora. Per exemple, un 5% si es renoven les instal·lacions, un altre 5% si se substitueixen finestres i tancaments exteriors, un altre si es fan obres en banys i cuines, i un altre 5% en el concepte “resta d'actuacions diferents de les anteriors”. L'esmena justifica les pujades perquè les obres “milloren la conservació, la seguretat, el manteniment, la confortabilidad i l'eficiència energètica de l'habitatge”.
A quins municipis afecta la regulació dels preus del lloguer? En la seva esmena número 8, Junts per Catalunya suggereix eliminar els municipis de Figueres, Salou i Tortosa del llistat de “municipis inclosos en la declaració transitòria d'àrees amb mercat d'habitatge tensionat”. Així en la llista figurarien 57 poblacions i no 60. Entre les de la llista hi ha les quatre capitals de província (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida) i bona part dels municipis més poblats de l'entorn de Barcelona: l'Hospitalet, Badalona, Cornellà o Esplugues.
