Selecciona Edició
Connecta’t
FC BARCELONA OPINIÓ i

El motí del 10

A Bartomeu li ha agafat un atac d'institucionalitat que ha tret de polleguera un jugador poc humil com Messi

Messi, durant un partit la darrera temporada al Camp Nou.
Messi, durant un partit la darrera temporada al Camp Nou.

Asseguren que més val un mal acord que un bon litigi, cosa que no deuen conèixer al Barça, o almenys no s'ha aplicat per solucionar el contenciós plantejat per Messi. El jugador ha decidit continuar de mala gana abans que litigar amb el club en magistratura i el president Josep Maria Bartomeu ha preferit defensar la clàusula de 700 milions en lloc de pactar una sortida amistosa amb el 10. Ni hi ha hagut pacte ni hi haurà plet.

Un acord ben presentat pel futbolista i el mandatari hauria estat segurament la solució més assenyada, una opció que passava per un traspàs a un club que volgués entrar en el joc, com el Manchester City. Messi hauria pogut sortir amb tots els honors, com era el seu desig, i Bartomeu hauria ingressat els diners necessaris per millorar els comptes, rebaixar la massa salarial i poder fitxar els reforços que desitja Ronald Koeman. I l'entrenador començaria la seva aventura a la banqueta amb un equip no condicionat per Messi, de mala gana en un vestidor atomitzat i contaminat, sense el seu amic Luis Suárez. Ara, en canvi, corre el risc de sumar jugadors repetits i també la necessitat potser d'haver d'apostar per la sortida d'alguna figura per equilibrar l'equip i alleugerir la caixa del club, que és la prioritat de Bartomeu.

Al president, no obstant això, li ha faltat grandesa i generositat per abraçar Messi, de la mateixa manera que li va sobrar cinisme per empaperar el club pel fitxatge de Neymar. A Bartomeu li ha agafat en canvi un atac d'institucionalitat que ha tret de polleguera un jugador poc humil com l'argentí, a qui ningú s'atreveix a portar la contrària, idolatrat pel seu joc i pel seu sentit justicier contra les restes d'una junta erràtica, sospitosa i acabada des que es va lliurar precisament a Messi.

Al jugador no l'han advertit que era corresponsable de la seva desesperació i l'han confós quan li han fet creure que la porta de sortida cediria per clam popular, perquè l'emparava l'esperit de la llei, la interpretació més que l'escriptura, un risc que no ha volgut assumir cap club comprador en temps de covid-19. A Messi no l'ha enganyat només Bartomeu sinó que l'han entabanat els seus amics, obligats ara tots dos a conviure almenys una temporada al silenciat Camp Nou.

El repte és majúscul perquè al davanter se l'escrutarà a cada partit, per saber si la seva causa és també la de l'equip, i al president, amenaçat per una moció de censura, li costarà resistir fins al 15 de març, data de referència d'unes eleccions molt polaritzades, com la majoria de les que es fan a Catalunya. El nus del contenciós, en qualsevol cas, no serà només polític i mercantil sinó que també se centrarà en Messi.

El 10 no renovarà amb Bartomeu i quedarà lliure al juny, de manera que al gener podrà negociar amb qualsevol club i també amb els precandidats als comicis del Barça. Tant el president com el jugador tenen de moment data de caducitat amb la diferència que només el 10 té possibilitats de seguir al Camp Nou. Messi podrà reafirmar el seu amor pel Barça després de maltractar Bartomeu.

Al cap i a la fi, el conflicte per la partida de Messi, frustrada per Bartomeu, escenifica i personifica la guerra sostinguda per la plantilla i la directiva, com si fos la versió moderna del Motí de l'Hesperia del 1988, quan els jugadors van demanar la dimissió de Josep Lluís Núñez. No se sap què passarà ara després del motí de Messi teixit a partir de la clàusula de fuga signada en el contracte de 2017.

Acusat d'arruïnar el club, el president deixarà Messi com a llegat. Un escenari propici per fabricar un guió com el de The last dance. La pregunta és si Messi s'assembla a Michael Jordan.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >