Selecciona Edició
Connecta’t

El festival Ars Electronica aterra a Barcelona

La cita d'art digital més important del món aposta per un format expandit i descentralitzat i organitza l’edició més gran

Imatge de l'obra 'Vestibular1', d'Albert Barqué-Duran i Marc Marzenit.
Imatge de l'obra 'Vestibular1', d'Albert Barqué-Duran i Marc Marzenit.

Després de pregonar durant més de dues dècades els avantatges d'una societat digitalitzada i una comunitat en xarxa, el món de l'art electrònic s'ha vist obligat a posar en pràctica el seu plantejament intel·lectual. La covid ha fet impossible organitzar el festival Ars Electronica, el més important del món dedicat a les connexions entre art, tecnologia, ciència i societat, que l'any passat va duplicar durant cinc dies els habitants de la ciutat austríaca de Linz. D'aquí la necessitat de plantejar una nova fórmula, que ha convertit la 41a edició d'Ars Electronica, que té lloc del 9 al 13 de setembre, en la més important de la seva història, perquè a més de la seu central, a Àustria, hi haurà 120 ciutats del món que hi participaran, amb activitats presencials i virtuals, totes retransmeses a internet i moltes en temps real.

"Mentre tothom, atemorit pel virus, cancel·lava els esdeveniments, Ars Electronica va pensar que era el moment d’ensenyar múscul com a comunitat i canviar el format. Va optar per una fórmula mixta presencial/virtual, descentralitzada i expandida, involucrant els artistes i les institucions des de les seves respectives ciutats", explica Vicente Matallana, director de la Col·lecció BEEP d'art electrònic, única en aquest gènere, que ja fa dos anys que participava en el festival. Després de pocs dies sota el paraigua organitzatiu de l'Institut Ramon Llull i sense fer ni una sola reunió presencial, es van ajuntar el centre de producció independent Hangar, la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), BEEP/NewArtFoundation i el festival OFFF, per donar vida a l'Ars Electronica Garden Barcelona.

Mapant el món

El nom garden (jardí) ve del lema d'aquesta edició, “Als jardins de Kepler. Un viatge global mapant el 'nou' món”, que es proposa articular un mapa de ciutats compromeses amb la recerca i l'experimentació en art i tecnologia, des d'una perspectiva ecològica i sostenible. Ecologia i incertesa són les línies temàtiques que desenvolupa el Garden Barcelona, un dels més representatius del festival, que s'articula al voltant d'unes beques per produir tres obres, concedides a Mónica Rikic per New Home of Mind, Roc Parés per Doble Consciència i Santi Vilanova per Forms-Screen Ensemble, que s'estrenaran en una exposició a Arts Santa Mònica.

La mostra, que exhibeix obres mai exposades a Barcelona, planteja una mirada de llarg recorregut que oscil·la entre noves produccions i peces històriques, com dues instal·lacions de 1969 de Peter Weibel, artista i teòric dels nous mitjans, fundador del mític centre d'art ZKM de Karlsruhe, acabades d'adquirir per BEEP.

Una peça que conté en si mateixa aquesta aproximació històrica és la instal·lació audiovisual interactiva de Roc Parés, l'objectiu de la qual és reeducar la consciència visual, inspirada en l'estereoscopi, inventat per Sir Charles Wheatstone al principi del segle XIX. Els artistes han hagut de barallar-se amb el virus en els aspectes interactius de les seves peces: com l'artefacte audiovisual de Mónica Riic, dotat d’un espai virtual navegable en format videojoc, o la instal·lació immersiva d'Albert Barqué-Duran i Marc Marzenit, que convida a visitar una representació del sistema vestibular, induint sensacions il·lusòries d'automoviment. Santi Vilanova hi posa la banda sonora, amb un sistema algorítmic que va generant en temps real composicions audiovisuals úniques, que mai es repeteixen.

Moltes obres connecten amb el malestar i la sensació de distopia que estem vivint a causa de la pandèmia, com el robot de Mónica Rikic, que té una crisi existencial per haver reescrit i eliminat del seu codi el propòsit per al qual va ser creat i que ara busca el veritable significat de la seva existència a través d'una interfície espiritual. L'obra, que reflexiona sobre la percepció d'identitat en les entitats artificials intel·ligents, especula sobre el significat de consciència artificial i la idea d'un robot conscient. La mostra, que s'obrirà el dimecres 9, dia de la inauguració d'Ars Electronica, es podrà visitar fins al 20 de setembre, i participarà també en el programa de l'edició extraordinària de Sónar +D, que tindrà lloc el 18 i 19 de setembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). A banda de retransmetre en streaming els debats del Dhub i l'Algorave a Hangar, un concert de música per ordinador programada en temps real per Toplap, per oferir al públic global una idea de l'escena catalana, s'han gravat els Taxis, unes videocàpsules concebudes com a visites als artistes. Entre d'altres, hi ha pioners com Antoni Muntadas, menció d'honor a Ars Electronica 1995; Antoni Abad, guanyador del màxim guardó del festival el 2006, i Marcel·lí Antúnez, i emergents com Mario Santamaria i 300.000 Kms, que van guanyar el premi el 2019 amb un projecte per millorar la qualitat de vida al Raval.

El gran oblidat dels museus

Des de File Room, l'obra creada per Muntadas el 1994, Barcelona ha tingut sempre una presència destacada en la creació digital. Malgrat tot, llevat d’algunes incursions de Vicenç Altaió i Jaume Reus quan eren directors de l'Arts Santa Mònica, l'art electrònic és el gran oblidat de museus i centres d'art. Curiosament molts com el Macba no han aprofitat la pandèmia per donar visibilitat a l'escena de l'art digital, sinó que han preferit omplir internet amb les seves propostes analògiques. Durant el confinament, Ars Electronica ha creat un programa d'esdeveniments virtuals de tot tipus, titulat Home Delivery, que ha atret una quantitat de gent extraordinària, i s'ha basat en aquest palimpsest per al plantejament d'aquest festival expandit. La idea és que qualsevol persona des del seu dispositiu pugui veure el que es fa a 120 ciutats. En canvi, a moltes institucions d’aquí sembla que els és difícil admetre que a internet hi ha vida més enllà de les xarxes socials.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ