Selecciona Edició
Connecta’t

Enric Hernández: “RTVE ha de vèncer la por de canviar”

El director d'Informació i Actualitat de RTVE lamenta que alguns partits vulguin utilitzar la televisió pública quan els convé

El director d'informatius de RTVE, Enric Hernandez.
El director d'informatius de RTVE, Enric Hernandez.

El periodista Enric Hernández (Terrassa, 51 anys) va arribar a RTVE fa un any com a director d'Informació i Actualitat, una figura de nova creació emmarcada en un organigrama inèdit, encapçalat per la periodista Rosa María Mateo, una administradora provisional única que fa dos anys que té aquest càrrec. Hernández, director d'El Periódico de Catalunya entre el 2010 i el 2019 i anteriorment director adjunt i responsable de l'edició catalana d’EL PAÍS, es proposa “reformatar” l'oferta de TVE per intentar captar audiència i mantenir-ne la rellevància informativa. Lamenta que alguns partits vulguin utilitzar la televisió pública quan els convé i assegura que la redacció ha demostrat que “quan hi ha ingerències polítiques es revolta i protesta”.

Pregunta. Aquest dilluns TVE inaugura la nova temporada amb un macroprograma matinal. És una aposta estratègica per plantar cara a les privades?

Resposta. La hora de La 1 neix de la cooperació entre l'àrea de programes i d'informatius. Fins ara, cadascuna tenia les seves franges horàries adjudicades i treballava de manera autònoma. I sí, sortim a competir. Vam detectar que la compartició excessiva de productes no aconseguia fidelitzar l'audiència i dificultava l'anàlisi de la realitat. Hem creat una mena de loft, un espai diàfan, que comença a les vuit i s’acaba a la una, presentat per Mónica López conjuntament amb Igor Gómez, en què aniran fluint les notícies.

P. El nou format implica prescindir d'una marca potent com Los desayunos.

R. Teníem un problema des del punt de vista escènic. Necessitàvem un gran plató. Calia canviar coses i això ha passat per sacrificar una marca històrica, tot i que l'esperit de Los desayunos hi continuarà sent. RTVE ha de vèncer la por de canviar, una por justificable per la seva història, però incompatible amb la competitivitat.

P. Quines expectatives d'audiència teniu en aquesta franja?

R. Nosaltres liderem el telenotícies del matí i a partir d'aquí anem perdent audiència en cada canvi de format. Aspirem a ser líders, però hem de ser modestos. Això és una lluita molt complicada. No és una aposta d’uns mesos o una temporada, és una aposta estratègica que caldrà consolidar.

P. A l'agost, La 1 va ser quarta, per darrere de Telecinco, Antena 3 i les temàtiques de pagament.

R. A l’agost es van incorporar les dades de les segones residències. Les temàtiques fan mal, sobretot els dies de futbol, per això reforcem allò en què no són competitives: el producte fresc, la informació en directe. Aquesta temporada assumim un risc: avançar els grans formats de prime time a un quart d’onze de la nit.

P. Els informatius han passat de líders a tercers.

R. El lideratge es va perdre abans del canvi d'equip. Sempre han tingut més bona audiència que la mitjana de la cadena. A l'octubre, Telecinco liderava la franja de les nou de la nit, TVE era segona i Antena 3, tercera. Totes tres fem el mateix informatiu que aleshores, però ara la líder és Antena 3 i Telecinco va segona. Què ha passat entre un moment i l'altre? Que una oferta molt competitiva ha canviat de cadena.

P. Pasapalabra.

R. És evident que l'efecte Pasapalabra ha beneficiat Antena 3 i perjudicat Telecinco. A TVE la tasca que va iniciar Begoña Alegría amb l'arribada de Rosa María Mateo era recuperar la credibilitat i la confiança del públic. En aquest temps ha tornat l'honestedat, la credibilitat i el rigor, i ara toca recuperar el lideratge informatiu.

P. L'oposició política diu que TVE és progovernamental i l'anomenada “Plataforma per una RTVE Lliure” l’acusa de sectària.

R. Les xarxes socials permeten que qualsevol grup, nombrós o no, s'erigeixi com a defensor o contrari d'un equip directiu. Jo em fio dels sistemes de representació: els òrgans interns que fiscalitzen la qualitat, el rigor i la independència dels informatius, votats per la plantilla. S'han pogut queixar d'algunes coses de gestió, però no hi ha hagut ni una sola denúncia per manipulació. Els periodistes treballen amb total llibertat. No ho acceptarien.

P. Els informatius són totalment independents? No arriben trucades dels partits?

R. Tots els partits truquen. Cal gestionar els suggeriments. El que és important és que no arribin als informatius.

P. Quan es va canviar la data del debat electoral del 28-A va ser per una petició partidista.

R. Jo no hi era aleshores, però la cita va tenir lloc el dia anunciat. Allò va generar molt de debat en aquesta casa. Dissociaria entre una situació puntual i el fet que no hi ha hagut ni una sola denúncia de manipulació o ingerència durant dos anys, ni en l'etapa de Begoña Alegría, ni en l'actual. Això demostra que hi ha hagut un canvi de tarannà.

P. En l'etapa anterior es va arribar al Parlament Europeu.

R. La lliçó que va aprendre la redacció de TVE és que mai més acceptaria ingerències polítiques, i això qui dirigeixi els informatius ho ha de tenir molt clar. Qui intenti manipular la informació es trobarà un mur a la redacció.

P. A l'estiu es va desencadenar una crisi que va acabar amb la destitució de la cúpula de RNE i la dimissió dels responsables dels centres territorials.

R. Va ser una tempesta en un got d'aigua. Cal contextualitzar-ho. L'agost del 2018 el Parlament va nomenar Rosa María Mateo administradora provisional única, i aquest mandat no havia de durar més de tres mesos. Els titulars dels nomenaments que va fer, tant a la televisió com a la ràdio, assumien que era un mandat curt, però s'ha allargat dos anys. Són càrrecs de confiança i si no hi ha sintonia, es retira la confiança. El bloqueig polític per renovar el consell no pot bloquejar RTVE. Cal governar i competir.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ