Selecciona Edició
Connecta’t

El pla de les Tres Xemeneies preveu l’ús hoteler a les torres

El pla preveu construir 18.000 metres a l'antiga tèrmica

La zona de les Tres Xemeneies.
La zona de les Tres Xemeneies.

El Pla director urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies ha estat inicialment aprovat per la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat. El planejament incrementa el nombre d’habitatges de 1.700 a 1.800 i preveu que les Tres Xemeneies tinguin ús econòmic, un epígraf que inclou un hotel. Totes dues novetats han estat introduïdes per facilitar la viabilitat econòmica de la transformació d'un sector estratègic: està enganxat a Barcelona, a primera línia de mar, i és enorme, 32 hectàrees. La majoria del sòl, ara industrial, pertany a la societat Front Marítim del Besòs, formada per Endesa i Metrovacesa.

L'aprovació inicial, en la qual només els comuns van votar en contra —entenen que està pensada perquè els promotors n’obtinguin beneficis—, va passar inadvertida a principis d'agost. Va ser anunciada un divendres a la tarda mentre al Parlament es debatia sobre la monarquia i la sortida de Joan Carles I d'Espanya. Com que l’agost és inhàbil a efectes d'exposició pública, el document del PDU encara no està disponible. Però el Departament de Territori avança els grans números.

L'espai tindrà tres parts. La nova construcció es concentrarà prop de les vies de la línia de tren del Maresme i els edificis tindran entre tres i nou plantes. Només n’hi haurà un de 18, que superarà l'altura de la sala de turbines. La part central del sector serà un gran parc, que envoltarà l'antiga tèrmica. I una tercera franja serà la platja.

Sobre els usos dels gairebé 300.000 metres de superfície que es construiran, s'han modificat respecte al primer document de treball: augmenta el sòl per a habitatge (fins a un 65% de total que es construirà) i cau el sòl per a activitat econòmica (un 35%).

La raó és senzilla: els promotors guanyen més diners venent pisos que no pas oficines, espais comercials o hotelers. Com més habitatge, més atractiu com a negoci. L'augment de pisos sobre el que estava previst (de 1.702 a 1.844) també s'explica perquè finalment un 40% seran de protecció, menys rendibles. N'hi haurà 1.106 de renda lliure, i 738 de protegits, el 50% de lloguer.

En aquesta operació, el 76% de l'espai serà públic (equipaments, zones verdes i viàries) i els costos d'urbanització són molt elevats: 82,5 milions d'euros. Només en serveis viaris (fer carrers) el cost és de 34 milions. Entre les càrregues que han de pagar els propietaris del sòl s'ha inclòs el trasllat de la subestació d'Endesa (19 milions) i, en canvi, no es preveu la “reparació i consolidació” de les Tres Xemeneies.

L'altra gran qüestió és veure què passarà amb els edificis de l'antiga central tèrmica. La sala de turbines serà un equipament. I l'ús de les Tres Xemeneies està qualificat d'activitat econòmica, sense més concreció. I davant la dificultat que una o diverses administracions públiques es facin càrrec del cost de mantenir-les, la idea és que el conjunt passi a mans públiques (pel 10% de la superfície total que es construeixi que l'administració es queda en aquesta operació), però s'explotin en règim de concessió per a usos econòmics, que podrien ser oficines o un hotel, explica el secretari d'Agenda Urbana i Territori de la Generalitat, Agustí Serra. El secretari defensa “la qualitat urbana” del dibuix del PDU. Sobre les activitats concretes a les tres torres, apunta “qüestions ambientals, de transició energètica i noves tecnologies.”

El Pla director urbanístic mostren que s'ampliaria la sala de turbines en un extrem. Això permetria tenir un edifici de nova construcció, que podria començar a funcionar quan estigués acabat, sense esperar que es rehabilités el conjunt.

A les tres torres es preveu construir-hi fins a 18.000 metres quadrats. Una part es construiria en un edifici allargat de quatre plantes, que es penjaria de la part alta de l'estructura de la base. I a la part baixa de cada torre es podrien construir quatre plantes més. En altura, equivaldrien a l’espai de les plantes 15 i 25 d'un edifici convencional.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que també és presidenta del Consorci del Besòs, celebra que finalment el PDU inclogui les reserves del 40% d’habitatge assequible; en canvi, considera “un error que no s'obligui Endesa a fer-se càrrec del cost del trasllat de la subestació després de tenir l'espai buit durant anys”.

En nom de Front Marítim del Besòs, la societat propietària del 70% d'aquest decisiu àmbit, parla el director de Sòl de Metrovacesa, Miguel Díaz Batanero. Assenyala que no coneixen el detall del pla, però veu “una gran notícia que arribi l'aprovació inicial perquè es desenvolupi aquesta zona de l'àrea de Barcelona, que és una gran oportunitat”. Per als edificis de l'antiga tèrmica aposta per una “barreja d'usos públics i privats”. “Que sigui 100% públic seria difícil fer-ho viable, i que sigui 100% privada no s'entendria”, constata, i admet la “complexitat” de donar sortida a un edifici “tan icònic”.

Sobre els futurs edificis, Díaz Batanero assegura que la societat té la intenció de desenvolupar el sector. “Seria l'escenari natural, a Metrovacesa som promotors, el nostre negoci no és entrar-hi i vendre, sinó participar-hi fins al final”.

Mentre s'espera saber els detalls del PDU, des de la Plataforma Tres Xemeneies Roger Hoyos critica el que considera “una edificabilitat excessiva, que donarà lloc a unes plusvàlues obscenes”. Entén que s'ha augmentat la proporció d’habitatge “per no tocar els beneficis dels privats” i parla d'un “pelotazo”. Respecte al futur de les torres, la plataforma aposta clarament per la proposta d'un grup internacional d'experts dirigits per l'exrector de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta: un Hub Internacional de Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau.

Les Tres Xemeneies.
Les Tres Xemeneies.
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ