Selecciona Edició
Connecta’t

El pla de reforç de l’atenció primària no reverteix les retallades en metges

El Govern anuncia una inversió de 127 milions anuals fins al 2022 i la contractació de 3.811 professionals, dels quals només 306 són facultatius

La doctora de familia, Eva Leceaga, fa una ecografia pulmonar a un pacient al CAP Ronda Prim de Mataró.
La doctora de familia, Eva Leceaga, fa una ecografia pulmonar a un pacient al CAP Ronda Prim de Mataró. EL PAÍS

Amb els hospitals més relaxats després de la urgència de la pandèmia, l'atenció primària s'enfronta a un dels reptes més importants: continuar sent la porta d'entrada a l'atenció mèdica per a la població, i alhora fer-se càrrec de la gestió de la covid-19. El sector reclamava des de fa temps una remodelació del sistema, que funciona amb un pla del 1985. L'assumpció de noves funcions per gestionar el coronavirus han acabat per convèncer el Govern, que aquest divendres ha presentat un pla per invertir 127 milions anuals fins al 2022, contractar 3.811 professionals i repensar espais i recursos tecnològics per ser més eficients. No obstant això, d'aquestes contractacions només 306 seran metges, i el sector avisa que aquest pla no reverteix les retallades ni soluciona completament la sobrecàrrega de feina que tenen. · Els CAP, murs de contenció davant el coronavirus · La pandèmia frena la vigilància d'altres malalties infeccioses

El pla de reforçament de l'atenció primària presentat aquest divendres parteix d'una necessitat contingent, l'increment de demanda a causa de la pandèmia del coronavirus, però planteja canvis que volen ser estructurals, per transformar el sistema de l'atenció primària a Catalunya. La inversió es dirigirà a la contractació de professionals, la revisió de protocols, la inversió en tecnologia i el replantejament d'espais. Per al que queda d'aquest any, el Govern ha previst una inversió de 46 milions i la incorporació ja de 1.979 dels professionals anunciats.

Amb les noves incorporacions, el Govern pretén augmentar un 17% la plantilla dels centres d'atenció primària (CAP). Es contractaran 306 metges, 220 infermeres, 700 professionals de suport a la infermeria, 750 assistents clínics, 112 treballadors socials, 115 psicòlegs i 150 nutricionistes.

“Era necessari, perquè va rebre un dels cops més forts de les retallades. La covid-19 només ha posat en evidència totes aquestes necessitats ja identificades”, ha dit Vergés. El cert és que l'increment de la demanda el 2019, amb 50 milions de visites als CAP, ja va ser d'un 5% respecte a l'any anterior. El gener i el febrer d'aquest any va créixer un 2,7%, i amb la pandèmia la demanda ha incrementat un 10%. En aquesta nova fase de control del coronavirus, l'atenció primària es farà càrrec, a més de les seves funcions habituals, de moltes de noves: proves PCR, ecografies pulmonars, intervencions comunitàries com els cribratges massius i la identificació de contactes de contagiats, desplegament dels gestors covid, suport a les residències, i el cribratge poblacional a partir de les escoles.

L'anunci del pla de reforçament ha despertat els recels d'un sector que des del 2008 que experimenta retallades, que no s'han revertit. La crisi econòmica va ofegar el pressupost de salut, i un dels àmbits més afectats va ser el de l'atenció primària, que va perdre de cop més de 900 facultatius. “Aquest pla el rebem amb gran escepticisme. No és un pla de transformació, si ho fos hauria de tenir xifres més importants i canvis de lleis. Com a molt és un pla de suport. I segon, perquè el 2017 el conseller Comín ja va anunciar una inversió de 392 milions i 5.000 contractacions, de les quals no se n'ha vist cap”, explica Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. A Catalunya hi ha 437 CAP i una mitjana de 7,2 metges de família per cada 10.000 habitants. Aquest any s’han de jubilar 250 professionals, i hi ha molt poca oferta de metges de família, ja que en altres països i comunitats autònomes paguen més bé. “La mitjana europea és de 9,5 per cada 10.000 habitants, falten un miler de metges més”, resumeix Sisó.

La sobrecàrrega de feina va fer que els metges protagonitzessin una vaga el 2018, que es va saldar amb un acord de contractacions que encara no s'ha completat. El sindicat Metges de Catalunya va reaccionar amb indignació al pla que es va presentar ahir: “No ens en fiem, perquè els 306 metges que contractaran no reverteixen les retallades, i molts no aniran als CAP, aniran a les residències”, lamenta el portaveu, Javier O'Farrill.

Un sistema estressat per la covid

“Fa 30 anys que treballo i mai havia viscut això amb tanta impotència”, explica Mari Luz Talavera, portaveu del Fòrum Català de l'Atenció Primària. “Les agendes són interminables, ahir una companya va fer 70 visites entre presencials i telefòniques”, diu, i destaca l'esgotament dels professionals i el malestar dels pacients. “Atenem un 20% de pacients més que abans, i els professionals no poden atendre com abans els pacients crònics”, expliquen des de Metges per Catalunya. David Carbajal, del Sindicat d'Infermeria, destaca que les vacances s'han cobert “com s'ha pogut” i que el curs comença “amb clara improvisació”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >