Selecciona Edició
Connecta’t

El sector veu amb preocupació un altre canvi a Cultura

El relleu de Mariàngela Vilallonga per Àngels Ponsa és el sisè al departament en els últims cinc anys

Àngels Ponsa, nova consellera de Cultura de la Generalitat, al Parlament de Catalunya.
Àngels Ponsa, nova consellera de Cultura de la Generalitat, al Parlament de Catalunya.

La substituta, a partir de dimarts, de Mariàngela Vilallonga al capdavant de Cultura, serà Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 60 anys), que des del juny del 2018 ja formava part de l'organigrama del departament després de ser nomenada directora general de Cooperació Cultural i més tard, a partir del juliol del 2019, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Ponsa és la sisena consellera de Cultura en els últims cinc anys, un departament que, per motius polítics o sanitaris, no consolida els projectes llançats pel conseller de torn. Després dels 18 mesos en el càrrec, Vilallonga no ha aconseguit que la cultura catalana deixi d'estar a la cua dels departaments pel que fa al seu pressupost, ja que els 287 milions d'euros que rep la conselleria només representen l'1,1% dels comptes d'aquest any de la Generalitat, lluny del 2% que reclamen tots els actors culturals catalans.

Després de fer-se públic el nomenament de Ponsa per rellevar Vilallonga, han estat molts els que han manifestat —sobretot a les xarxes socials— la seva perplexitat pel nou canvi i han retret a Torra que l'hagi escollit pel seu marcat perfil polític per satisfer l'ala dura de l'independentisme que defensa Carles Puigdemont.

La nova consellera, si bé és una desconeguda per als catalans, perquè sempre ha exercit un paper callat i discret, sí que és coneguda dins del món de la gestió cultural, sobretot des del 2018, en què se l'ha vist acompanyant o substituint les dues últimes conselleres de Cultura: Laura Borràs, que la va nomenar, i, des del març del 2019, Vilallonga.

Àngels Ponsa i Mariàngela Vilallonga en una foto d'una presentació al Departament de Cultura.
Àngels Ponsa i Mariàngela Vilallonga en una foto d'una presentació al Departament de Cultura.

“Pencaire”

Qui la coneix i hi ha treballat assegura que, “sota la seva aparença seriosa, s'amaga una persona pencaire que sempre ha estat picant pedra”. I la consideren molt capacitada per portar les regnes de la cultura catalana. “Era normal el seu nomenament perquè coneix molt bé la realitat cultural; és molt activa i se l'ha pogut veure a tot arreu en els últims anys”. Ella mateixa, quan va ser nomenada el 2018 va dir que el seu càrrec li permetria estar “vinculada directament amb el territori; amb els ajuntaments, les biblioteques, els centres d'arts audiovisuals i els festivals de cultura; en definitiva, amb la cultura viva que es fa a tot el país”.

Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona, Ponsa ha estat professora d'Història de l'Art a l'Escola Massana entre el 1988 i el 1991. Va començar en l'àmbit de la docència i en el de la gestió municipal, però ha acabat vinculada al món de la cultura, on el seu nomenament no ha sorprès, perquè des de la direcció general de Cooperació Cultural era ella la que es reunia amb els representants del sector acompanyant o no la consellera Vilallonga. Una presència que la pandèmia ha fet encara més visible a través de videoconferències amb els representants del teatre, la música, la cultura popular, l'art, etc. Ella ha estat també la cara visible en presentacions d'exposicions organitzades pel departament a l'Arts Santa Mònica, un centre sense director des del 2017. Dimecres Ponsa va ser a Girona en la presentació de Temporada Alta com a representant de la conselleria.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, ha estat membre del comitè de Sant Cugat, municipi on ha estat regidora de Serveis a la Persona entre el 1995 i el 2003 i secretària de la delegació d'Òmnium Cultural. Ponsa també és membre del Consell Social de la Llengua i del Consell Escolar de Catalunya.

El 2011 va ocupar un escó al Parlament en substitució de Jordi Cuminal; el 2013, en comptes de Lluís Recoder, i el 2017, en lloc de l'exconsellera Neus Munté. Com a diputada ha estat portaveu del grup parlamentari de CiU en la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament. Durant aquestes tres legislatures va ajudar a redactar la Llei de l'audiovisual català, que va tombar el Constitucional el 2017 per la taxa als operadors i la del cinema català.

Malgrat que va néixer a la localitat de Lleida, des dels anys vuitanta resideix a Sant Cugat, on exerceix com a santcugatina de manera activa, participant en tots els actes culturals de la població. Com al Cor de Gòspel de Sant Cugat, una formació creada el 2008 per uns 80 cantants amateurs, entre els quals també hi ha l'exalcalde Lluís Recoder. Segons ha declarat, el seu interès per la política li ve del seu “avi matern”. En una entrevista radiofònica del 2015 va dir també que li agrada cuinar i viatjar. La seva destinació anhelada és Austràlia, que, ara com ara, per la pandèmia i el càrrec que ocuparà des de dimarts vinent, haurà d'esperar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >