Selecciona Edició
Connecta’t

La narcoeconomia de la marihuana i el crim de Catalunya

Els Mossos alerten en un extens informe del perill de l’arrelament i creixement del cultiu

Part de les 460 plantes d'un cultiu interior al barri del Carmel de Barcelona.
Part de les 460 plantes d'un cultiu interior al barri del Carmel de Barcelona.

”Això no serà mai Mèxic”, reconeix una font policial sobre la violència que comporta el mercat de la droga. Però sí que adverteix del perill de l'arrelament del cultiu de marihuana a Espanya i, sobretot, a Catalunya, el lloc on s'intervé més marihuana: 12.398 quilos, seguida de 9.565 a Andalusia i 4.694 a la Comunitat Valenciana, segons dades del 2018 del Ministeri de l'Interior. Un informe dels Mossos del març, de 72 pàgines, avisa del perill que la droga es consolidi, com un paràsit, i es creï a Catalunya un “sistema paral·lel”. Dibuixa una futura “narcoeconomia” arrelada, amb una “exclusió voluntària del sistema legal” dels qui es beneficiïn de la marihuana, i la “creació d'una cultura i identitat del cànnabis”. Cita com a exemples el Camp de Gibraltar o els Països Baixos.

L'informe, basat en dades policials i estudis espanyols i europeus, parteix d'una afirmació categòrica: “Catalunya és l'epicentre del mercat il·legal de marihuana a Europa”. No hi ha operació policial, del tipus que sigui, en la qual no es trobi també marihuana. Entre el 2013 i el 2017, les confiscacions de plantes de cànnabis van créixer un 538% (de 176.165 a 1.124.674), la qual cosa va col·locar Espanya com a primer país europeu productor d'aquesta droga. A Catalunya, fa vuit anys que la marihuana és la droga més intervinguda. Només el 2019, els Mossos en van desmantellar 368 plantacions.

Una de les conseqüències és la corrupció. “Cada vegada hi ha més funcionaris policials que apareixen en investigacions”, lamenten fonts policials. En part, indiquen, per l'acceptació social d'aquesta droga, considerada tova. “El delinqüent no sempre prové de l'àmbit clàssic de la droga, hi ha menys resistències, i suposa molts diners”, afegeixen.

També condiciona la indústria legal que envolta la marihuana, que veu com s'incrementen els seus beneficis i que en dedica una part a innovar per millorar el cultiu. Una plantació interior (el 65% de les detectades pels Mossos), que solen ser les més professionalitzades, utilitza fertilitzants, acceleradors de creixement, reguladors d'intensitat de llum, sistemes de reg automàtic, sistemes de ventilació... Els Mossos han trobat focus amb motors elèctrics que es mouen per augmentar la superfície il·luminada, cultius domotitzats que es controlen per ordinador, cultius amb substrat de coco, o mil mètodes per evitar les olors: com llavors inodores, parets, filtres o sistemes per congelar la marihuana ja conreada...

Fins i tot han detectat la presència d'enginyers i electricistes en el muntatge de plantacions a Girona. En una investigació a Tarragona, van localitzar immobiliàries que ofereixen locals per al cultiu interior de marihuana. A tot això s'hi sumen les growshops, que venen de manera legal llavors i fertilitzants (el 2016, els Mossos van descobrir 122 botigues actives), i les associacions cannàbiques, que de vegades utilitzen els grups criminals per traficar.

El perfil del conreador és variat, des del no especialitzat fins al crim organitzat, perquè la producció proveeix la demanda. Però els Mossos adverteixen del perill que amb l'increment de la demanda el crim organitzat intenti controlar el mercat, la qualitat i el preu de la droga, que a Espanya és dels més baixos d'Europa (5,66 euros el gram a Barcelona mentre que la mitjana europea se situa entre 7 i 13 euros). “Això només s'aconsegueix amb violència”, avisen fonts policials.

Una violència que ja existeix. La setmana passada dues persones van ser assassinades a Lloret de Mar (Selva) i Flix (Ribera d'Ebre) en conflictes relacionats amb la marihuana. Aquests homicidis se sumen als nou acumulats des del 2016. La majoria es cometen en narcoassalts de traficants que volen robar les collites ja conreades. N'hi ha que fan servir drons per localitzar-les abans d'assaltar-les. Els conreadors s'armen per evitar que els atraquin, la qual cosa degenera en més violència. Al març, la Guàrdia Civil va ser rebuda a trets a Riudoms (Baix Camp) quan intentava escorcollar una nau on es conreava.

En sis anys, els Mossos han desmantellat 150 grups criminals que traficaven amb aquesta droga, però només en quatre casos els van poder aplicar blanqueig de capitals. La policia catalana denuncia en el seu informe falta de mitjans per fer investigacions en profunditat per demostrar l'origen brut dels diners. Els elevats beneficis acostumen a destinar-se a immobles, i les xarxes més sofisticades, a inversions mitjançant empreses en hostaleria i productes financers.

Una via de pas a Europa dirigida per “uns 'brokers'”

“En els propers anys s'espera la continuació de la parasitització i el creixement del mercat de la marihuana tret que es produeixi algun element disruptiu que pugui frenar la inèrcia del sistema”, asseguren els Mossos en el seu informe del 2020 sobre aquesta droga. A més de l'acceptació i la baixa pena per traficar amb marihuana, assenyalen “facilitats” com la “despoblació rural” i la “crisi immobiliària” per muntar plantacions exteriors i interiors. Però l'element fonamental que explica l'èxit de Catalunya és la seva ubicació estratègica, com a via de pas a Europa. Això fa que s'instal·lin a la frontera “brokers de la marihuana”, que enllacen “mercats, territoris i xarxes criminals”. Són intermediaris que compren la marihuana a Andalusia o València a 1.800 euros el quilo, la porten a Catalunya, i la venen a 2.500. És una mena de “borsa dels negocis” amb “criteris especulatius, segons el grau de confiança del comprador amb el productor”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >