_
_
_
_
_

L’Ajuntament de Barcelona reprova el paper del Govern espanyol en la marxa de Joan Carles I

Colau s’absté en el ple extraordinari impulsat pels partits independentistes per retirar la Medalla d’Or al rei emèrit

Clara Blanchar
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.Joan Sanchez (EL PAÍS)

Ple extraordinari, breu (43 minuts) i inèdit a l'agost, aquest dijous a l'Ajuntament de Barcelona. S'ha fet a instàncies dels partits independentistes, ERC i Junts per Catalunya, sobre la monarquia, i ha obligat l'alcaldessa Ada Colau a posicionar-se davant la proposta de reprovar el Govern de Pedro Sánchez “per la seva col·laboració necessària en la sortida del rei emèrit” i a “reafirmar el dret d'autodeterminació de Catalunya”. El govern de coalició entre els comuns i el PSC ha votat per separat. I l'abstenció del partit de Colau ha facilitat que s'aprovés la proposició.

Más información
El perill borbònic
Retirada del bust de Joan Carles I de l’Ajuntament de Barcelona

El text, que socialistes, Ciutadans i el PP han rebutjat, també acorda “iniciar els tràmits per retirar la Medalla d'Or de la ciutat a Joan Carles I”, “constatar que la monarquia espanyola és successora del règim franquista”, instar el Govern central i el Congrés a “investigar la corrupció de la monarquia” o “retirar els privilegis que té Joan Carles I i l'aforament davant del Tribunal Suprem”. En nombre de vots, els independentistes impulsors del text n'han sumat 15 de favorables; PSC, Cs i els populars, 14 de contraris, i les abstencions dels comuns, 10.

En el resultat ha tornat a ser decisiu el paper de l'ex-primer ministre francès Manuel Valls, de Barcelona pel Canvi. Aquesta vegada el regidor i Eva Parera, la segona regidora de la formació, s'han absentat d'un ple que des que el van demanar els republicans i neoconvergents han qualificat d'“il·legal”. Entenen que les resolucions “són il·legals, totes”, i que “l'Ajuntament no té competències sobre les qüestions que es voten”, en opinió de Parera. “El ple degrada la institució”, argumenta sobre la seva absència.

L'alcaldessa Colau sí que ha aplaudit el debat sobre “uns fets molt greus”, ha recordat que el seu executiu va retirar en el darrer mandat el bust de Joan Carles I del saló de plens i va canviar la denominació de la plaça que portava el seu nom. La batlessa ha assegurat que el seu partit volia “votar a favor” del text si es retirava el punt de la reprovació del Govern, i ha lamentat: “No ha estat possible visualitzar un gran front republicà”. “Hem estat parlant amb vostès, però no ho han fet perquè el seu principal objectiu era aquest”, ha lamentat. “Això és una política partidista, de curta volada, volien fer campanya i desgastar-nos. De vegades sembla que vulguin fer caure el govern d'esquerres a Espanya”, ha criticat, i ha preguntat als partits independentistes si preferirien un govern de dretes.

Per part del PSC, el soci de Colau, Jaume Collboni ha qualificat el debat de “poti-poti de propostes que tenen com a objectiu desgastar el Govern d'Espanya i que el reprovi aquest plenari. Hi votarem en contra i crec que els barcelonins tenen altres preocupacions relacionades amb la crisi de la covid i la crisi econòmica”, ha lamentat, i ha defensat que el seu partit “ha condemnat qualsevol comportament il·legal i ha demanat que la justícia actuï amb totes les conseqüències, perquè és obligació ser crítics i exigents en coherència amb els principis d'igualtat i separació de poders”. “Però aquesta no és una qüestió d'una institució, sinó d'un comportament personal”, ha manifestat sobre la marxa del rei emèrit.

El president del grup municipal d'ERC, Ernest Maragall, ha afirmat que “la fugida del rei emèrit és una proclamació de culpabilitat, i l'acompanyament encobridor del Govern, una renúncia als valors que diuen que representen” i que “la monarquia, ens ho confirma Joan Carles I, s'ha convertit en un paràsit de la societat, ha viscut massa anys de tots nosaltres”.

I la líder del grup de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha afirmat que el rei emèrit “no és digne de tenir els honors de la ciutat de Barcelona” i ha denunciat “l'actuació del Govern espanyol”. “Volem denunciar que és col·laborador necessari en la fugida, aprofitant la crisi de la covid-19 i el mes d'agost pensant que no haurien de donar explicacions”, ha manifestat, i ha recordat que els comuns formen part de l'Executiu de Sánchez, aliat amb Podem. En resposta a la intervenció de l'alcaldessa ha constatat que “Junts per Catalunya no té cap interès a apalancar aquest govern que es diu progressista però té presos polítics i que ajuda a fugir el rei, no tenim cap interès a ajudar, igual que no vam tenir cap interès a investir aquest govern”.

Luz Guilarte, de Ciutadans, ha arremès contra un ple que ha assegurat que “ERC utilitza perquè no es parli de la seva nefasta gestió de la pandèmia; Junts per Catalunya, per tapar la corrupció del seu partit i els comuns, la seva incapacitat per governar”. “Votarem en contra d'aquesta grollera bufonada que intenta minar l'Estat de dret”, ha argumentat, i ha demanat tractar els problemes dels barcelonins.

Per part del PP, Josep Bou ha considerat que el ple extraordinari és una “pèrdua de temps” i ha argumentat el seu no a la proposició: “La monarquia és Felip VI, i Felip VI no ha fugit, i el rei emèrit tampoc ha fugit i s'ha posat a la disposició de la justícia”. Bou ha assegurat que la proposició no és pròpia d'un partit com Junts per Catalunya, “és pròpia de la CUP”, i també ha demanat debatre sobre l'estat de la ciutat i les seves condicions per afrontar la pandèmia en matèria d'educació o economia. “Als autònoms, al turisme, als taxistes… els importa un rave tot això [el text de la proposició]. Parlem d'això, senyora Artadi”, ha demanat.

A més de la polèmica en el mateix ple, la seva celebració també ha estat objecte de crítiques des que els independentistes el van proposar. El grup de Valls va presentar un recurs a l'alcaldessa demanant que no es fes, i Ciutadans va instar el secretari municipal a reconsiderar la convocatòria per considerar alguns punts del text de “clara inconstitucionalitat i extralimitació de les competències municipals”. En el seu informe, el secretari va avalar la convocatòria perquè la considera legal i assenyala que la proposició és de “naturalesa política” i té interès ciutadà, tot i que va advertir de “l'eventual responsabilitat penal en què puguin incórrer les persones que hagin votat a favor quan el seu contingut sigui constitutiu de delicte”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_