Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

La memòria que no ha estat

Sembla impossible que es pugui aprovar la nova llei de Memòria Històrica abans que s'acabi la legislatura

Restes de dos joves executats durant la Guerra Civil trobades en una obra a Sarrià, Barcelona.
Restes de dos joves executats durant la Guerra Civil trobades en una obra a Sarrià, Barcelona.

Les forces que formen el Govern de la Generalitat es vigilen de reüll i van exhibint cada vegada més les seves discrepàncies. Tot això, a l’espera d’unes eleccions que es preparen al Parlament, anunciades al gener per un Quim Torra que es deia llavors desautoritzat i veia el seu propi govern dividit i sense projecte. No sembla que el primer hagi guanyat autoritat ni que el segon es trobi en més bona forma. Les eleccions no acaben d’arribar, però mentrestant, cal fer balanç del mandat, també en l’àmbit de la memòria històrica.

Catalunya té avui tres lleis en matèria de memòria històrica. Aborden diferents aspectes de les polítiques de memòria, i es pot dir que, cadascuna a la seva manera, han estat pioneres. En primer lloc, la llei del memorial democràtic (2007), seguida de la coneguda com a llei de fosses (2009), i finalment la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017).

Es feia necessari posar fi a la dispersió normativa, regular els buits existents, introduir les millores que es consideren necessàries després d’experimentar les dificultats en l’aplicació de la llei de fosses, reforçar el Memorial Democràtic després de la destralada de les retallades d’Artur Mas el 2011, i fer, en definitiva, una llei completa i coherent en matèria de memòria.

Durant el mes de juny del 2018, el PSC va anunciar i va registrar una iniciativa legislativa en aquest sentit, la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya. El juliol del 2018, la consellera de Justícia, Esther Capella (ERC), va anunciar que el seu Departament estava treballant en un projecte de llei integral de memòria democràtica.

El cas és que la proposició socialista va superar, el novembre del 2018, el debat a la totalitat davant del Ple del Parlament. És a dir, que la Cambra va decidir iniciar-ne el tràmit legislatiu. L’acord que ho va fer possible, amb pragmatisme i bona fe, passava per alentir la tramitació de la iniciativa socialista i esperar el text del Govern de la Generalitat, que ens deien que arribaria aviat al Parlament, i tramitar tots dos textos conjuntament, buscant consensos amplis.

Encara l'esperem. Sí, el Govern va aprovar l’avantprojecte i va impulsar el procés participatiu corresponent. El juny del 2019, fa més d’un any!, el Departament de Justícia deia que el projecte de llei s’estava ultimant. Però som a l’agost del 2020, més de dos anys després del primer anunci, i continuem sense tenir-lo.

Per la seva deixadesa exasperant, encara que avui mateix aquest esperat projecte de llei tingués entrada al registre del Parlament, tot apunta que seria impossible que la Cambra pogués aprovar una nova llei de memòria democràtica abans del final d’aquesta dissortada legislatura.

La lentitud del Govern, i en concret del Departament de Justícia, fa dubtar-ne. Trieu si dubtar sobre la seva capacitat d’impulsar els canvis o sobre la voluntat real de fer-ho.

Ferran Pedret és diputat al Parlament de Catalunya pel PSC

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >