Selecciona Edició
Connecta’t
UN ESTIU RERE LA MASCARETA

Un confinament “por lo bajini”

La majoria dels visitants que cada estiu van a El Puerto de Santa María, a Cadis, no han fallat aquest any. El ‘pescaíto’, les platges i els cellers, tampoc

Una de les platges d'El Puerto de Santa María.
Una de les platges d'El Puerto de Santa María.

Tot és igual i tot és diferent a El Puerto aquest estiu de pandèmia. La cua davant de la xurrera de la plaça –això és, el mercat– és la de sempre, però més llarga, per allò de mantenir les distàncies; als Pepes, el cafè i els molletes són els mateixos, però han habilitat menys taules; els pares i les mares continuen arrossegant els nens, el para-sol i la nevereta cap a alguna platja, on aparcar els costarà tant com cada any, tot i que hi trobaran menys gent; cap al migdia i a la nit, el centre del poble anirà absorbint la població local i els visitants que busquen la fresca d’una canya i llepar-se els dits amb algun pescaíto, però en lloc d’anar de barra en barra, com sempre, la majoria es plantaran en una taula (amb reserva prèvia per anar sobre segur); els més joves continuaran arribant a casa amb el sol, però ja no ho faran des de la discoteca sinó des de la platja, des de la caleta o des d’algun botellón perdut. “Això és un confinament però por lo bajini”, sentencia la Regli, cuinera i alma mater d’un dels temples gastronòmics d’El Puerto.

El Brillante, aquest petit bar-restaurant aparentment modest, amb una cuina minúscula però immensa on la tonyina en mantega (sí: mantega de porc!) destaca entre altres tonyines, ha estat tancat des del març fins a principis de juliol, les ha passat morades en una ciutat on la restauració és un dels motors econòmics.

El poble no viu especialment dels turistes estrangers. Algun es va deixar veure diumenge seguint a la tele la final de la Champions al pub irlandès del carrer Misericordia, però els guiris que passen per la costa atlàntica gaditana prefereixen les platges que hi ha entre Cadis i Tarifa. Així que, aquest estiu, més que la falta de clients, a El Puerto el més dur està sent dosificar-los, perquè les hordes de visitants que pràcticament tripliquen la població de la ciutat, sobretot a l’agost, no han fallat: són gent de Jerez, de Sevilla o de Madrid que tenen una còmoda segona residència en alguna de les urbanitzacions del municipi; unes quantes són immenses torres on podrien passar un possible confinament la mar de tranquils, remullant-se a la piscina i envoltats de luxes.

Tant els habitants d’El Puerto com els turistes estan conscienciats. Diumenge, dia de platja per excel·lència, la marea alta deixava apinyats (mantenint certes distàncies) els centenars de banyistes, però amb la baixamar la platja es torna amplíssima: tot just queda puntuada per para-sols i tovalloles i la vora del mar, per on és un plaer caminar fent xip-xap amb els peus sobre la sorra mullada, es converteix en un no parar de passejants, tots amb mascareta. D’alguna manera, i salvant totes les distàncies, més que al coronavirus se li té por a l’enemic de cada estiu: el vent de llevant –de l’interior, calent i violentíssim.

Dissabte va tancar un xiringuito d’una de les platges més exclusives, a la urbanització Vistahermosa, per un cas de coronavirus entre la plantilla i, un dia abans, el cuiner amb estrella Ángel León també va decidir tancar el seu restaurant, Aponiente, per tres contagis. “La gent està conscienciada”, insisteix un empresari local del gremi, ara jubilat. “És el que han de fer”. La responsable d’un bar d’esmorzars al carrer Larga ho té clar: “Si ara alguna de nosaltres donés positiu en una PCR, abaixaria la persiana immediatament”.

Hi ha més respecte que no pas por entre la població. Entre l’autòctona i entre la forana. Les mesures de seguretat es compleixen a la majoria dels llocs. Però la veritat és que es fa estrany veure la barra d’Er Beti, un dels bars del centre més freqüentats, semibuida; un no s’acostuma a haver de reservar amb tres dies d’antelació per anar a sopar a una venta a la carretera de Rota, o a la de Sanlúcar, i trobar-se-la força inhòspita; i es fa estrany que els cellers hagin reduït tant el nombre de persones en cada visita... Però, per sort per a l’economia local i per a les expectatives dels visitants, la immensa majoria dels establiments continuen oberts, el pescaíto no falta a les cartes, els finos d’El Puerto continuen igual de fresquets i d’embriagadors i la platja, si la llevantada no decideix fustigar amb sorra els cossos al sol, encara és un oasi per refrescar-se.

‘Pescaíto’ i ‘fino’

Població: 88.405 habitants (2019). Segons els càlculs municipals, a l’estiu la xifra s’acosta als 300.000.

Economia: pesca, indústria vitivinícola, turisme.

Activitats: com un dels bressols del pescaíto, obliga a anar de tapes: una pavía de lluç a Casa Paco; un hostión al Romerijo; una torrada de sardina a la barra del Faro; una carn mechada a Er Beti; unes cloïsses a la marinera a La Cervecería… Visita a cellers: Caballero (amb recorregut pel castell de San Marcos), Gutiérrez Colosía, Osborne… el fino és l’estrella de la zona. Es troba a faltar el vaporet, que enllaçava Cadis amb El Puerto diverses vegades al dia però es va enfonsar el 2011.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >