Selecciona Edició
Connecta’t

Palafrugell, nou far cultural

L’obertura d’una llibreria, el Museu d’Escultura Contemporània i iniciatives com la Biennal de Fotografia consoliden la localitat del Baix Empordà com un destí més enllà de sol i platja

Vista de la Plaça de Can Mario a Palafrugell, on hi ha el Museu d'Escultura Contemporània i el Museu del Suro.
Vista de la Plaça de Can Mario a Palafrugell, on hi ha el Museu d'Escultura Contemporània i el Museu del Suro. EL PAÍS

Divendres va ser un gran dia per a Palafrugell. A les 9.30 del matí, després de 10 mesos sense llibreries arran del tancament de la Mediterrània per jubilació dels amos, aquesta localitat del Baix Empordà va tornar a tenir un espai de trobada amb el món dels llibres. Ho va fer al mateix local (Tarongeta, 24-26) de la mà de Gemma Garcia i sota el nom de Vitel·la Espai Fòrum, amb la idea de repetir l’experiència de la llibreria que ja té a l’Escala. “Vam decidir agafar el relleu i instal·lar-nos a Palafrugell, perquè és una localitat amb molt de potencial i no tenia cap llibreria. Però ho vam fer perquè va sorgir un grup de suport Reobrim la Mediterrània que ens ha ajudat molt i són el 99% responsables que això sigui possible”, explicava Garcia unes hores abans d’obrir. “Volíem fer-ho el 22 o 23 de març, però la pandèmia ens ho va impedir, i fins i tot vam haver de retornar el material. És un moment complicat, ho sabem, però estem molt il·lusionats per la gran resposta. Aquests dies entrava tothom al local a preguntar-nos quan començàvem”.

La reobertura de la llibreria és la cirereta d’una política municipal encaminada a fer que la cultura sigui una de les banderes d’aquesta localitat de 22.974 habitants, la més poblada de la comarca, el doble que la capital, la Bisbal del Empordà, amb la missió d’atreure visitants i recursos més enllà del seu destacat patrimoni natural i les seves platges de Calella, Tamariu i Llafranc, nuclis costaners que pertanyen a Palafrugell, on destaca una important oferta gastronòmica.

Les voltes de Calella són, juntament amb el perfil de Cadaqués, un dels llocs més fotografiats de la Costa Brava. Però a Palafrugell, on sempre s’ha respirat aire cultural, a les seves galeries d’art o a centres com la Fundació Josep Pla, a la casa on va néixer l’escriptor d’El quadern gris, han proliferat en els darrers anys un bon nombre d’equipaments culturals que han configurat una mena de milla d’or amb centres com Can Mario, seu del museu d’escultura contemporània que promou la Fundació Vila Casas; sales multiusos com la impressionant Bòbila Vella; uns espais sorgits de la brillant recuperació d’espais patrimonials dedicats a la manufactura del suro, motor econòmic durant dècades d’aquesta localitat, una indústria que té a la mateixa plaça, des del 2012, el Museu del Suro.

A més, s’hi han consolidat iniciatives de màxim nivell, com la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que aquest any celebra, fins a l’11 d’octubre, la XI edició, amb exposicions que reuneixen fins a tres Premis Nacionals de Fotografia: Leopoldo Pomés, amb la primera mostra que se li dedica després de la seva mort, ara fa just un any (Museu del Suro); Cristina García Rodero, amb les seves fotografies etnogràfiques (Bòbila Vella), i Eugeni Forcano, mostrant la sèrie sobre Josep Pla que va fer el 1967 amb motiu del 70è aniversari de l’escriptor (Fundació Josep Pla).

“Tenim una estratègia doble. D’una banda, una programació diferent per a la gent de Palafrugell, en la qual hi ha un parell d’espectacles de Temporada Alta; participem al Festival Ítaca; des de fa 30 anys els alumnes de Palafrugell passen gratis, dues vegades l’any, pel teatre municipal; organitzem el Festival de Jazz entre la Diada i el 12 de octubre, i tenim fundacions com la de l’escriptor Josep Pla i la del pintor Modest Cuixart. I de l’altra, una programació que comença el primer dissabte de juny amb les havaneres de Calella, que enceten les activitats pensades per als qui ens visiten, tot i que també se’n beneficien tots els palafrugellencs, i continua amb festivals internacionals com el de Cap Roig, amb el qual col·laborem”, explica Gerard Prohias Fornós, responsable de Cultura de Palafrugell.

Prohias valora molt positivament el fet que la Fundació Vila Casas hagi instal·lat des del 2013 a Can Mario el seu museu d’escultura, “un dels més importants de tot l’Estat. És un far que irradia cultura, un autèntic luxe cada any quan s’inaugura la gran exposició temporal, aquest any dedicada a l’escultor Josep Clarà, i reuneix tots els artistes de l’Empordà i converteix Palafrugell en el centre de l’art de tota la zona”, afegeix Prohias, que assegura que “sempre hem defensat que el desenvolupament econòmic no està renyit amb el desenvolupament cultural. I, sobretot, que Palafrugell no només és un destí de sol i platja. Tenim platges, però no són prou grans, tenim hotels, però no som com Lloret o Palamós i el nostre turisme de segona residència no en té prou amb anar a la platja”.

A Prohias el que més el preocupa és aconseguir desestacionar el turisme i que no es concentri a l’agost. En aquest sentit, la localitat celebra el festival de Jazz des de la Diada de l’11 de setembre fins al 12 d’octubre, implicant tots els restaurants i bars de copes de la localitat perquè ofereixin actuacions. “En aquestes dates Palafrugell s’omple de gent, sobretot si coincideix amb el final de la Biennal de Fotografia”, explica. La segona qüestió és poder comunicar de manera unitària per poder aconseguir més bons resultats. “Hem anat creixent de manera desarticulada, hem de fer-ho conjuntament”. També lamenta que administracions com la Diputació i la Generalitat no s’hi impliquin més. “Les seves ajudes no són tan importants com caldria”, es queixa.

Palafrugell continuarà creixent en infraestructures culturals. “Estem buscant una sala d’exposicions gran i al centre, perquè la Bòbila és un espai multiusos. I l’antic Museu del Suro s’està remodelant i acollirà l’escola de teatre i dansa, que ara és al teatre municipal. I a la planta baixa s’hi traslladarà l’Institut de Promoció Econòmica, cosa que farà clarament visible que cultura i economia han d’anar plegades”.

Al grup de suport per obrir la llibreria Vitel·la Espai Fòrum hi havia Carme Fenoll, que durant 10 anys va dirigir la Biblioteca de Palafrugell i des d’aquí va fer el salt a dirigir totes les biblioteques de la Generalitat (entre el 2012 i el 2017). “Mentre molts municipis de característiques semblants lluiten per proclamar-se líders de centres comercials a l’aire lliure, Palafrugell s’ha de reivindicar com a municipi amb centre cultural privilegiat. Podríem parlar de la necessitat de ‘destapar’, que ens uneix a la tradició surera del lloc, un Palafrugell que va molt més enllà de les postals del nostre espectacular elenc de platges de la Costa Brava i el nostre capital gastronòmic”, explica Fenoll, que continua vivint a Palafrugell tot i que treballa a Barcelona.

“Disposar de la major aportació en patrimoni artístic contemporani per metre quadrat hauria de ser la nostra ensenya. Espero i desitjo que els veïns que entenem aquest privilegi sapiguem vendre el nostre peculiar passeig de l’art o la nostra milla cultural. També és important que els gestors culturals locals treballin de manera coordinada amb els agents privats de la cultura; un vincle que hauria de ser motiu d’orgull i d’innovació. Cognoms com Vila Casas, Cuixart, Pla, Miserachs, Sharpe, Pedrolo, Pallach o Regàs són part imprescindible dels programes d’un municipi que té tot just uns 20.000 habitants. És important generar els indicadors necessaris per assegurar-nos que les noves generacions de ciutadans de Palafrugell puguin valorar i millorar tots aquests recursos”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >