Selecciona Edició
Connecta’t

Temporer amb papers però sense drets

El 71% dels treballadors de l’agricultura a Catalunya són estrangers en situació regular

Temporers en una explotació de Torres del Segre.
Temporers en una explotació de Torres del Segre. EL PAÍS

Més de 19.000 temporers de la fruita estrangers, un 71,5% del total, treballen amb contracte a Catalunya. Però els seus drets són molt lluny dels de qualsevol ciutadà espanyol. Relaten situacions d’explotació laboral que callen per no perdre el jornal o el permís de treball: altes d’un dia, baixes mèdiques que no es tramiten, contractes simulats pels quals no cotitzen, hores extres sense pagar, amenaces contínues d’acomiadament...

—Em diuen que descansi, però jo vull treballar.

Yallow (el sobrenom que demana per parlar) no està tan content com ahir. En un missatge de Whatsapp mostra preocupació perquè el cap de l’empresa li ha dit que descansi uns dies després de l’alta post-covid. Aquest gambià de gairebé 1,90 metres, 43 anys i 15 anys de vida europea treballa actualment en una de les fàbriques hortofructícoles més grans de la zona sud de Lleida, en plena temporada de recollida de nectarines i préssec. Dins del seu cap, dia no treballat és igual a dia no cobrat. No havia tingut mai a la mà cap baixa laboral, com la que li van donar ahir les voluntàries i voluntaris d’Open Arms quan va sortir del pavelló municipal de Torres de Segre, a Lleida, on ha passat 14 dies de quarantena.

“Però qui em paga aquests dies, i com?”, pregunta al coordinador de la missió. Està inquiet, no té compte corrent i el sou el cobra en un xec. “El Govern em pagarà igual?”

Els acomiadaments barats i la flexibilització de contractes de la reforma laboral del Govern popular el 2012 afecta de ple els temporers. Sota el jou de la pèrdua del jornal, qualsevol conat de protesta no passa del murmuri. Aixecar la veu és perdre la batalla i, per a molts d’ells, fins i tot la possibilitat de perdre la guerra pròpia per la regularització. A Catalunya, 19.230 persones vingudes de fora estaven donades d’alta en el Sistema Agrari del Règim General de cotització a Catalunya al juliol. Són el 71,5% del total, encara que els seus drets laborals no sempre són equiparables als dels companys espanyols. Aquest percentatge és molt més alt que en altres comunitats, com Múrcia (54%), País Valencià (42%) o Andalusia (15%).

Les reclamacions socials i polítiques de regularització massiva d’aquestes setmanes no van amb ells. Suposadament, són els privilegiats, han prosperat entre els que van arribar de manera irregular. Yallow és un d’aquests 19.000. Actualment, té els papers desitjats: un permís de treball renovable cada any, amb què encadena contractes temporals com qualsevol espanyol. Cada vegada que signa fa comptes i visualitza el dia en què arribi a cotitzar un any sencer, i així sol·licitar l’arrelament social. Per aconseguir-ho, suportarà les irregularitats que tothom sap. Els agricultors de la zona asseguren que paguen d’acord amb el conveni i que compleixen la normativa.

Els temporers consultats, diuen, han vist de tot, tot i que sempre ho atribueixen a d’altres per evitar problemes. Parlen de baixes mèdiques que no es tramiten i no es paguen; papers signats que simulen un contracte però que no són enviats a la Seguretat Social i que es converteixen en paper mullat quan el treballador comprova que no ha cotitzat res, multitud d’hores extres impagades o compravenda de contractes anuals de fins a 5.000 euros.

Yallow no vol res de tot això per a la seva filla Esther, de 20 anys, que estudia Construcció a Gàmbia, igual com va fer ell. Li canvia la cara i la veu baixa diversos tons quan se li planteja la possibilitat que ella vulgui venir a Europa com va arribar ell, en pastera. “No. Mai. La meva filla primer ha d’acabar els estudis, i vindrà aquí només amb contracte, amb una invitació per treballar. Mai il·legal”, fa èmfasi en la paraula contracte amb diversos cops d’artells a la taula. Altra vegada les paraules legal, contracte, papers. Yallow vol pagar els impostos que li toquin. Els temporers estrangers, com la resta de migrants, abonen l’IVA a cada barra de pa, paquet de tabac o fruita que compren, i els que tenen papers també l’IRPF a la nòmina. Amb tots dos impostos indirectes es financen els sistemes públics de sanitat, educació, o els interessos del deute del Govern espanyol. Fins i tot aporten pressupost al Ministeri d’Interior i a les seves polítiques de contenció de fronteres.

Yallow no vol que ningú li pugui reclamar res a la seva filla. Plataformes com Fruita amb Justícia Social precisament exigeixen poder contractar sense papers, més inspeccions i més protecció per a aquests treballadors. Ell es conforma que l’Esther no passi pel que ha hagut d’aguantar ell quan emigri a Espanya. I totes les previsions apunten que ho farà. 22.948 gambians van sortir del país el 2018 en l’intent d’arribar a Europa, segons dades del Govern de Gàmbia, recollides per l’Organització Internacional del Treball (OIT). D’aquests, el 93% eren persones aturades. La xifra d’atur frega el 35% i s’eleva al 42% entre la població jove d’un país on la mitjana d’edat és de 21 anys.

Yallow va tardar quatre anys a poder tornar a parlar amb la família després d’arribar a Europa. Ahir, just abans de sortir del pavelló ja amb un informe d’alta, va trucar a la filla per dir-li que tornava a la feina, però es va guardar per a ell que, tot i contribuir com els companys espanyols, encara tardarà molt de temps a tenir els mateixos drets.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >