Selecciona Edició
Connecta’t

Anar de concert al menjador de casa

Després de l’explosió d’actuacions gratuïtes durant el confinament, la indústria musical prova el cobrament per ‘streaming’ de directes per buscar una altra via d’ingressos

Nick Cave tot sol a l'Alexandra Palace, Londres, amb el seu piano mentre una càmera filma per al concert en 'streaming'. Va ser el 23 de juliol.
Nick Cave tot sol a l'Alexandra Palace, Londres, amb el seu piano mentre una càmera filma per al concert en 'streaming'. Va ser el 23 de juliol.

“Estic a casa, tot sol, veient el concert de Nick Cave, a les fosques, al meu portàtil. M'emociono. Ploro”. Això és el que va escriure una persona en una xarxa social el 23 de juliol mentre Nick Cave interpretava la cançó Are you (the one i've been waiting for). El músic australià es trobava també sol, amb un piano, vestit de Gucci, en un inquietantment buit Alexandra Palace de Londres. Aquest concert va ser el detonant del que pot ser un nou model per consumir música en viu, una revolució de l'entreteniment que ha explotat amb una pandèmia que obliga a reduir o descartar aventures a l'aire lliure o en locals. Parlem de la difusió d'espectacles musicals per internet amb entrades a la venda. O el que és el mateix, concerts en streaming de pagament.

Quan va començar la pandèmia els músics de tot el món es van llançar a oferir actuacions digitals gratuïtes. La consigna era “ser aquí”: prevalia la passió en detriment de la qualitat tècnica. Va ser curiós veure ídols com Taylor Swift, els Rolling Stones, Chris Martin (o a Espanya Alejandro Sanz o Robe Iniesta) en gravacions d'estar per casa, sonant alguna vegada desafinats. Mesos després, ha arribat el negoci.

El concert de Nick Cave, amb una realització i posada en escena enlluernadores, es podia veure per 15 euros (48 són els que cal abonar per als seus recitals a Madrid i Barcelona el maig del 2021). Van pagar uns 35.000 espectadors. L'agenda de les properes actuacions en línia és extensa: Supergrass, Patty Smith, Angel Olsen, Yo La Tengo, Björk, Hot Chip, Future Islands… Els preus per veure'ls en streaming oscil·len entre els 26 euros de Patty Smith als 10 de Kaitlyn Aurelia Smith.

Olivier Geynet és el director comercial per Espanya de Dice, empresa anglesa líder en el sector, responsable de la venda en línia, per exemple, del festival Primavera Sound, i organitzador del recital íntim de Cave a l'Alexandra Palace. “Des de la covid-19, a més de fer venda intel·ligent d'entrades, el nostre negoci són els concerts de pagament en línia. Al març el 90% d'aquests recitals a la nostra plataforma eren gratuïts; avui el 82% són de pagament”, assenyala aquest francès que fa 22 anys que viu a Espanya. Geynet no té dubtes que aquest tipus de recitals es quedarà fins i tot després de la pandèmia. “És més: ja estem negociant amb les edicions de festivals del 2021 dos tipus d'entrades: les presencials i les de streaming”, informa. Geynet posa l'exemple del futbol quan no existia la pandèmia: “Es pot anar al Camp Nou o al Metropolitano, o mirar el partit des de casa per televisió. Així serà amb els concerts”.

L'excels músic portuguès Rodrigo Leão va passar per l'experiència dissabte passat. Va actuar al Casino d'Estoril (Lisboa) i va oferir cançons dels seus dos últims discos, O Método i Avis 2020. Va ser per a una reduïda audiència emmascarada de 300 persones i se'n van connectar d'altres que van abonar 10 euros. “Jo em pensava que ningú pagaria per veure'l des de casa, però, bé, com a experiència inicial no està malament. El primer que vaig fer en arribar a casa després del concert va ser mirar l'streaming. Després de les dues primeres cançons em vaig quedar tranquil. Són els primers passos en aquest terreny. Cal millorar a poc a poc l'experiència digital”, comenta Leão dies després del recital.

I té raó. L'espectacle es va poder gaudir des de casa, amb un joc de càmeres que recollien tots els detalls i sense errors de connexió. A l'esquerra de la imatge s'obria un xat on algú de l'organització resolia els dubtes. Gairebé no n'hi va haver. Només al principi algú que no podia posar la pantalla completa (full stream). “A la part inferior a la dreta teniu el botó”, va escriure el coordinador del xat. Solucionat.

Una dona mira des de casa, l'abril passat, els Rolling Stones en el concert virtual 'One World: Together at Home', organitzat per Lady Gaga.
Una dona mira des de casa, l'abril passat, els Rolling Stones en el concert virtual 'One World: Together at Home', organitzat per Lady Gaga.

Quatre espanyols de més de 40 anys van muntar mentre el coronavirus colpejava el món la plataforma Digitalfep, que ofereix infraestructura perquè els grups facin concerts en temps real. Ells van ser dels primers a activar-se a Espanya, amb un recital del grup madrileny de pop-indie Los Punsetes a la sala Moby Dick de Madrid. “Jo soc DJ i vaig començar a emetre per streaming durant l'estat d'alarma. Vaig veure que tenia molta repercussió, així que amb tres socis vam muntar aquesta plataforma, per poder monetitzar-ho”, resumeix des de Madrid Germán Ormaechea, un dels impulsors.

“Al principi la gent es va acostumar a veure concerts poc curosos pel que fa a l'estètica i el so. Nosaltres vam preguntar per xarxes socials si estarien disposats a pagar si s'oferia qualitat. I van dir que sí”, explica Ormaechea. Digitalfep treballa en un format mixt amb sales: hi ha espectadors presencials (pocs, els que permet la llei actual) i altres que es connecten des de casa. L'experiència amb Los Punsetes va ser esperançadora: un màxim de 30 persones al local, que van pagar 15 euros, i 1.500 a casa (algunes al Japó o Mèxic) que van abonar cinc euros. En termes econòmics la sensació del sector és que si regales els concerts, tots els implicats (excepte els aficionats) perden diners, i si les entrades són cares, pocs paguen. La clau és posar un preu assequible “que no superi els 12 euros”, apunta Ormaechea.

¿Som al davant d'una iniciativa provisional o es mantindrà aquest sistema el dia que es controli el coronavirus? “Apostem perquè aquest model de negoci es quedi”, afirma Carolina Pasero, programadora artística del club Moby Dick. “De fet, instal·larem un sistema de càmeres permanent a la sala. Formarà part del nostre negoci, fins i tot quan passi la pandèmia. Ens sembla una bona oportunitat per a tothom: el grup, la gent que el podrà veure des de qualsevol lloc i el local”, sentencia Pasero.

Els implicats posen com a exemple el cas més rendible fins avui, el de BTS, el popular grup sud-coreà per a adolescents de l'anomenat K Pop. Va oferir un concert al juny pel qual van pagar 750.000 persones una entrada d'uns 30 euros de mitjana. La recaptació va ser de 22,5 milions. És el cas perfecte: un grup amb una immensa popularitat entre la generació digital, realitzant una producció específica per a aquest format i amb uns números en xarxes socials incontestables, 28 milions de seguidors. La llei d'Instagram és implacable per afrontar l'aventura: si no tens més de 15.000 seguidors les plataformes no s'arrisquen. Un estudi de Rolling Stone als Estats Units calcula que, en la majoria dels casos, només el 2% dels seguidors de les bandes estaria disposat a pagar per un concert en streaming.

Rodrigo Leão (primer per l'esquerra) actuant al Casino d'Estoril de Lisboa el dissabte 15 d'agost.
Rodrigo Leão (primer per l'esquerra) actuant al Casino d'Estoril de Lisboa el dissabte 15 d'agost.

A Espanya les plataformes confien que algun pes pesant del pop-rock espanyol es presti a l'experiència perquè es comenci a obrir camí. Leiva, Bunbury, Extremoduro, Vetusta Morla… El mànager d'aquest últim grup, Joaquín Martínez Silva, exposa la seva opinió: “Crec que sí que hi pot haver una viabilitat en aquest terreny, però només en espectacles especials. Per exemple, el que Vetusta Morla va oferir al WiZink Center, que portava una escenografia específica. Si s'inverteix en tecnologia sí que pot ser interessant perquè la gent que no hi pugui assistir gaudeixi del concert des de casa. Però tinc molts dubtes amb respecte, per exemple, a una gira. Qui pagarà per un segon concert en una gira”.

Arribem als punts febles de l'emergent sistema. Fixem-nos en les reticències del públic. Jorge Cancho és un aficionat a la música de 42 anys que paga per assistir a entre 30 o 40 concerts l'any. Es mou des de Madrid a concerts i festivals (sense descartar Europa o els Estats Units) segons els seus gustos. És l'opinió de l'aficionat purista: “Durant anys ens han intentat convèncer que no hi ha res comparable a la música en directe (i és cert: cap DVD farà mai veritable justícia a una actuació en viu), i ara, empesos per les circumstàncies, volen desfer camí i convence'ns en poques setmanes que una retransmissió en streaming mereix que se l'anomeni concert. Ho sento, no ho compro. Si aquesta actuació es fa sense públic, o davant d'un públic reduït, encotillat per les pors i per les mesures de seguretat, el que es retransmetrà mai tindrà la veritable energia d'un directe. I si es tracta d'un músic tot sol a casa, això ja s'assemblarà més a un assaig que no pas a una actuació en viu”.

Laura Marling en una Union Chapel buida a Londres el 6 de juny.
Laura Marling en una Union Chapel buida a Londres el 6 de juny.

Els músics també s'estan intentant adaptar a un ecosistema singular. Abans del concert al Casino d'Estoril davant de 300 persones, Rodrigo Leão va actuar en un estadi amb capacitat per a 20.000 persones, però on només n'hi havia 20. “Em vaig quedar molt desconcertat. No vaig entrar en calor. Va ser traumatitzant. Jo crec que ens podem acostumar a tocar davant de poca gent, però amb el local buit és complicat”, explica el portuguès. Després del seu concert de pagament en un local sense públic, una església, Union Chapel, a Londres, la cantautora anglesa Laura Marling va concloure: “M'hauria agradat que almenys hi hagués un grup de producció més ampli, per sentir que actuo davant d'algú”. El concert va vendre 5.500 entrades. Un músic espanyol que prefereix no revelar el nom explica com es va sentir en actuar la setmana passada amb la nova normalitat: “Quan vaig sortir i vaig veure tothom assegut, separat i amb mascaretes… Va ser desolador. És difícil entrar en calor amb aquest ambient. Es fa el que es pot. Esperem que això no s'allargui gaire”.

Una altra fuga en la nova maquinària. S'ha demostrat que aquests espectacles són acceptats quan la proposta és intimista, però una banda de rock tipus Metallica o un DJ com David Guetta actuant sense públic? “Això no ha fet més que començar. S'estan buscant fórmules perquè els artistes interactuin amb el públic que és a l'altra banda del món. Amb pantalles i altres solucions tècniques”, assenyala Geynet, de Dice.

S'advoca per conviure, mai per substituir el recital digital pel concert en viu. I insisteixen que la clau és crear una vivència especial per als qui el veuen des de casa, construir una experiència digital a la qual no puguin arribar els assistents presencials, ja siguin 50 o milers. Com? Amb càmeres col·locades a llocs nous, amb escenografies que es puguin explotar digitalment, amb la comunicació entre l'artista i els seguidors… Ja s'ha provat amb èxit la trobada després del concert. Per mitjà d'aplicacions com Zoom, el grup té una cita virtual al camerino després de l'espectacle amb 30 fans que han pagat una mica més.

Tot el que cal per pal·liar el que ara es veu massa lluny: el contacte físic, la possibilitat que algú t'empenyi a les primeres files, les cues per comprar una cervesa… Situacions incòmodes que molts anhelen poder sentir una altra vegada.

El negoci és la música clàssica

La polarització triomfa entre els més receptius amb l'streaming de pagament. Els responsables de les plataformes veuen clarament dos tipus de clients: la generació de joves que passen bona part del dia amb el mòbil a la mà, i un públic, a parir dels 55, no tan digitalitzat, però amb poder adquisitiu i potser mandrós a l'hora de desplaçar-se a un local. “Sobretot la música clàssica i, en menor mesura, el jazz són estils que tenen molt de marge de millora. Ja estem experimentant en aquest terreny i els resultats són espectaculars”, apunta Olivier Geynet, cap visible a Espanya de l'empresa britànica Dice.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >