Selecciona Edició
Connecta’t
UN ESTIU RERE LA MASCARETA

“És com si hagués caigut un meteorit”

Mentre els hotels de Calella tot just arriben a un terç de l'ocupació, el seu centre històric sobreviu amb l’oxigen que li insufla el turista local

La sala Mozart a Calella, un bar dels de sempre i cinema.
La sala Mozart a Calella, un bar dels de sempre i cinema. EL PAÍS

“Amb la mascareta es treballa de mala gana, a més de molestar força no veus el somriure del client, i així no es treballa bé. A més, la gent manté la distància i es respira certa desconfiança”, lamenta el Lambert rere una mascareta negra, d’acord amb el seu uniforme de cambrer del Cafè Sala Mozart, un local amb 125 anys d’història i situat al centre històric de Calella (Maresme). Entre viatges a la terrassa per atendre la seva mitja desena de taules, totes ocupades, el Lambert explica que aquest estiu ha notat “una caiguda molt gran” del volum de feina, que fins i tot ha obligat a prescindir d’un dels quatre treballadors.

L’interior, de decoració clàssica de fusta i taules de marbre de cafè antic que conviden a asseure-s’hi amb un llibre, roman buit, animat només pels viatges del Lambert i les incansables voltes de diversos ventiladors de sostre. “Aquest any ni tan sols funciona el teatre i el cinema que organitzem aquí. Ni la música en directe, tot s’ha ajornat”, lamenta el treballador. La gata sobre la teulada de zinc, la pel·lícula dirigida per Richard Brooks, programada per al 15 de març segons la pàgina de Facebook del local, no va arribar a sortir de la capsa.

La pandèmia va paralitzar el municipi, que tot just comença a recuperar mobilitat. Dels 52 hotels, n’han obert 31. Però els que ho han fet, ho fan amb moltes habitacions buides. Segons dades de l’Ajuntament, la mitjana d’ocupació actual és del 32%, cosa que suposa una caiguda del 92% respecte a l’any passat. “Hi ha hotels que no han obert perquè no els resultava rendible, però valorem els que s’han esforçat per adaptar-se i, encara que no tinguin beneficis, han decidit que el més important era no tallar el cordó umbilical amb els visitants”, valora l’alcaldessa, Montserrat Candini. La baixa afluència es nota a la zona sud del municipi, on es concentren bona part dels grans hotels, en uns carrers que altres anys semblaven un formiguer de turistes amb les espatlles vermelles del sol, però que ara amb prou feines troben algú que hi transiti.

El tipus de visitant també ha canviat. Els carrers del centre històric han deixat de ser una torre de Babel. Aquest estiu gairebé el 60% dels turistes són nacionals —la majoria catalans, però també d’altres comunitats—, quan en altres temporades es quedaven en el 35%. I dels estrangers, els que més s’han atrevit a creuar la frontera són els francesos i els alemanys. De fet, l’Ajuntament ha posat en marxa una campanya publicitària per atreure el turista intern, incidint també en la seguretat de les platges. “Abans, quan es parlava de seguretat pensaves en els robatoris, ara en la pròpia salut”, assenyala Candini.

Aquest canvi està ajudant a mantenir el batec a un ritme lleugerament alegre als comerços del centre, especialment bars i restaurants, botigues de roba i d’alimentació. Una altra cosa són els enfocats al turisme. “És com si hagués caigut un meteorit”, resumeix l’Àlex, que treballa al basar Sunshine, al carrer Església, on ven des d’accessoris de mòbils, tasses i samarretes de record a videojocs. “La subsistència del negoci es basa a treballar sense parar a l’estiu. Però els clients han baixat un 80%. Abans moltes botigues tancàvem a les 11, perquè al capvespre és quan sortien els turistes. Ara tanquem a les 9”, afegeix l’Àlex, que també ha vist com la seva jornada completa de sis dies de feina d’altres temporades ha disminuït fins a la mitja jornada. Uns pocs metres més enllà, el Manuel de la gelateria Ferretti admet que el volum de feina ha baixat a la meitat. “Es nota un augment de gent de la rodalia de Barcelona, que fan una escapada a Calella”.

En aquests temps incerts, l’alcaldessa defensa que “el pitjor virus és el de la por” i per això han optat per no anul·lar festivals o festes, sinó per donar-los un format nou. “Toca adaptar-nos, reinventar-nos i ressorgir”, defensa. Amb aquest esperit, el Lambert afronta el vendaval que ha suposat la pandèmia. “El negoci hi és des del 1895. Si hem sobreviscut a dues guerres, no pensem que la covid ens pugui matar”, conclou. I s’allunya amb una safata amb una cervesa, esperant el proper encàrrec.

Un far amb les millors vistes

Població: 19.000 habitants.

Activitats econòmiques: El turisme, que és el 60% del PIB (el 85% amb el comerç).

Llocs per visitar: El principal reclam és el far, que aquest any celebra el 150è aniversari i ofereix vistes privilegiades del municipi. D’una edat semblant són les Torretes de Calella, una torre de telegrafia òptima i una altra de militar. Recórrer el passeig Manuel Puigvert, sota els arbres i al son del pas del tren.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >