La pandèmia colpeja els llogaters més vulnerables
Els aturats i afectats per ERTO pateixen més que cap altre col·lectiu els efectes dels elevats lloguers
Llogaters que s'han quedat a l'atur, afectats per ERTO a conseqüència de la crisi econòmica, o persones a les quals se'ls pretén apujar el lloguer per final de contracte són els col·lectius més vulnerables que estan patint els efectes derivats del coronavirus. La solució passa per reduir la mensualitat o ajornar el pagament fins que remeti la situació de precarietat, però els propietaris no sempre accepten aquesta solució pactada. Les mesures aprovades pel Govern central suposen només un pedaç temporal a aquesta emergència habitacional.
Les preocupacions d'Erik Escobedo van arribar quan el virus va irrompre a Espanya, al març. Un dia abans que es decretés l'estat d'alarma el van acomiadar d'un taller de reparació d'automòbils. Sense poder buscar una altra feina pel confinament, es va quedar a l'atur. Escobedo, de 43 anys, relata que va haver de trobar solucions per pagar el seu habitatge al barri de Sant Andreu. Primer, amb el vistiplau del seu propietari, va llogar una habitació lliure a una persona. Després, va demanar un préstec a l'Institut de Crèdit Oficial. Fins al gener, quan venci, pot estar tranquil. Però d'aquí a uns mesos les inquietuds tornaran si no aconsegueix una feina. “D'aquí al desembre espero trobar alguna cosa”, explica.
El cas d'Escobedo es repeteix. Centenars de llogaters afectats per l'emergència sanitària i les seves conseqüències econòmiques tenen problemes per afrontar el pagament dels lloguers dels seus habitatges. Els perfils són variats: gent que ha perdut la feina, persones amb ERTO des de fa mesos, però també ciutadans als qui es pretén aplicar un augment del lloguer per renovar el contracte malgrat la pandèmia.
Segons les xifres de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona publicades a finals de juliol, el 57,6% de les famílies que viuen de lloguer ha patit un deteriorament de la seva situació econòmica a causa del coronavirus.
Juan Rodríguez, de 45 anys, té un restaurant al barri de Gràcia. Esmenta que va obtenir una reducció de la meitat del lloguer del local, per dos mesos, però no va aconseguir el mateix per al pagament del seu habitatge. “Al meu pis em van dir que no hi havia possibilitat. Em van donar a entendre que podia retardar-me amb els dipòsits, si volia, i després posar-me al corrent”, detalla. Segons l'Observatori, el 10,3% dels residents de l'àrea metropolitana ha sol·licitat una reducció, el 5,8% una pròrroga i el 6,5% ha rebut una oferta de disminució o ajornament sense sol·licitar-ho. Aquestes negociacions entre llogaters i propietaris han tingut èxit en el 55% dels casos.
Alguns inquilins han vist com se'ls apujava el lloguer en plena crisi sanitària. A Diana Virgós li va arribar un burofax, en ple estat d'alarma, amb un avís que li augmentarien el preu de la seva llar al barri del Raval de Barcelona. El seu contracte venç a finals d'agost. De 27 anys, diu que va poder sol·licitar la pròrroga extraordinària, per un període de sis mesos amb les mateixes condicions, a causa de l'extensió de les mesures aprovades pel Govern central. Assegura que l'edifici on viu l'ha comprat un fons voltor i que alguns veïns s'han organitzat per no signar “clàusules abusives”. “De moment, m'ha donat un respir”, remarca.
El portaveu del Sindicat de Llogaters de Catalunya, Jaime Palomera, considera un cas d'èxit la reducció, i no només un ajornament, dels pagaments. Assenyala que, abans de la pandèmia, rebien consultes relacionades amb pujades dels lloguers o sobre arrendadors que no volien fer reparacions a la llar. “La diferència és que si fins a l'esclat de la crisi el problema eren les pujades, ara és que els preus es mantinguin tan alts”, comenta. El sindicat adverteix que es continuen rebent avisos d'augments en els contractes. “Hi ha un deteriorament d'una situació que ja era greu, d'emergència habitacional”, assegura.
El lloguer mitjà juvenil és de 1.100 euros
El cost mitjà de llogar en solitari per als joves catalans se situa en més de 1.100 euros, xifra que representa haver de destinar el 110% del seu sou, segons l'Observatori d'Emancipació del Consell de Joventut d'Espanya (CJE). Els elevats preus a Barcelona disparen aquest cost mitjà per als catalans de 16 a 29 anys, encara que són els que més s'emancipen a tot Espanya espanyol perquè tenen una participació més alta en el mercat laboral i hi ha més oferta d'habitatges disponibles, segons el president de el CJE, Manuel Ramos. A Catalunya, el 22,6% dels joves s'han independitzat, bàsicament compartint pis: és la taxa més alta per comunitats, i també superior a la mitjana estatal (18,7%).
