Selecciona Edició
Connecta’t
UN ESTIU RERE LA MASCARETA

Amb glamur, malgrat el virus

Begur, a la Costa Brava, viu un estiu amb segones residències plenes i bons índexs en restauració; els hotels van justos i els càmpings pateixen

Les platges de Sa Tuna i l'Aiguablava tenen un aforament limitat, a Begur.
Les platges de Sa Tuna i l'Aiguablava tenen un aforament limitat, a Begur.

“A veure, a quina hora cal venir per trobar lloc a la platja?”, pregunta un turista atònit i resignat. Són dos quarts de nou del matí d'un dimecres d'agost xafogós i ennuvolat. L'encarregada de l'aparcament habilitat a la platja d'Aiguablava, a Begur, l'acaba de tancar. Mira el rellotge i li respon: “Entre les set i les vuit”. Efectivament, les primeres de les més de 230 persones que fan cua per a la platja han arribat a un quart de vuit. Gaudiran d'un dels para-sols que l'Ajuntament ha clavat a la sorra per guardar les distàncies a les quals obliga la covid-19. El virus ha fet que aquest any Begur tingui tres tipus de control a les platges. Un estiu de cues a l'estanc, la fleca i les botigues en general, amb un mercat sense encant i unes nits de dissabte de silenci dolorós després de mig segle ininterromput de sardanes a la plaça. Però sense perdre el glamur.

A mitjans d'agost, el risc de rebrot a Begur és “molt baix”: en els últims 15 dies s'hi ha diagnosticat un sol cas i en tota la pandèmia, des del març, 25. De moment la crisi sanitària no ha tancat cap negoci, però tots pateixen la falta de turisme estranger. Aquest any només hi ha els que tenen un dels 3.300 segons habitatges, el doble que els dels originaris. L'Ajuntament ha deixat a l'autocontrol les platges àmplies, com Sa Riera, el Racó o l'Illa Roja, però ha adoptat estrictes mesures a Platja Fonda –on vigilen l'aforament i, quan s’omple, un controlador tanca l'accés al centenar d'esglaons que porten a l'aigua– i a Sa Tuna i Aiguablava, amb 32 i 46 para-sols, respectivament. La bona gestió ha merescut el Safe Tourism Certified de l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola.

Els 80 metres de llarg per 40 d'ample de fina sorra d'Aiguablava s'han convertit en l'escenari desitjat. El coronavirus ha posat fi a escenes amb 900 persones apinyades. Ara, de nou del matí a nou de la nit, amb un màxim de 184, els decibels han baixat, han desaparegut les picabaralles i haver d'apartar la tovallola del veí. És una mena de paradís de calma on les veus dels banyistes queden ofegades per les dels comensals dels restaurants. El primer de la cua, un veí de la Llagosta que estiueja a Tossa, ho veu així: “Val la pena, ahir la vaig veure per primera vegada i és una passada, hem estat a Eivissa i Formentera i la situació és molt semblant”. Va intentar anar-hi amb la seva dona i la seva filla, però van arribar tard. Van aprofitar l'opció de banyar-se sense plantar la tovallola. Avui han quedat amb uns amics a dos quarts de set, però haver-se llevat ben d'hora els ha valgut un para-sol arran de l'aigua. Una aigua que “amb els raigs de sol agafa tons verds i blaus, és espectacular”, descriu.

A la cua, altres de Madrid, Sabadell, Alemanya, França i Barcelona han fet el mateix. Alguns estiuegen a Calella o a Pals, però no es volen perdre l'experiència de l'Aiguablava, a la qual una francesa es refereix com a “magnifique”. L’Eva, de Manresa, volia dinar al Toc al Mar, com fa cada any, i va decidir fer “un complet”: platja i dinar, encara que l'accés als restaurants és lliure. Entre para-sols hi ha quatre metres i els banyistes han de respectar els dos metres dins i fora de l'aigua. Els controladors de la Creu Roja, que acomoden la gent, vigilen els que volen colar-se pel camí de ronda.

Segons l'empresa que lloga caiacs, patins i taules de pàdel surf, no és tan idíl·lic: “Com menys gent, menys negoci.” Tanmateix, el regidor de platges, Eugeni Pibernat, assegura que “hi ha molta rotació, la majoria de la gent s’hi està poc més de dues hores”. És un bon any per al sector nàutic. “Els tres camps de boies estan al 100% i les empreses de lloguer de vaixells no donen l'abast”, afegeix. Alguns dels estrangers han criticat que els han enganyat, que “aquí no hi ha perill”, destaquen des de l'oficina de turisme. Les segones residències estan més plenes que mai. La presència dels propietaris, amb fama de pijos de classe mitjana-alta i majoritàriament de Barcelona, està intacta.

Des de l'inici de la pandèmia, Begur ha hagut de suspendre o ajornar la seva festa major, els freqüentats dijous de DJ Nasi, la marxa popular Puja i Baixa, que reuneix 1.500 persones que segueixen 14 quilòmetres de senders sobre el mar, també concerts, espectacles infantils... Ara per ara, la cita amb la VI edició del Festival Internacional de Cinema de Comèdia, entre l'1 i el 12 d'octubre, continua vigent.

Vistes i pedres amb molta història

Població: 3.925 habitants. A l'estiu arriba als 30.000.

Activitats econòmiques: Turisme i construcció.

Llocs per visitar: Els camins de ronda; el castell, o el que en queda; l'ermita de Sant Ramon, i el mirador que duu el seu nom; la casa on va passar els seus últims anys la gran bailaora Carmen Amaya, que ara acull l'àrea de Medi Ambient. Les sis torres de defensa estratègicament repartides per salvaguardar-se dels pirates. Les diverses cases d'indians –algunes convertides en hotels– que van construir els veïns de Begur en tornar de “fer les Amèriques” –fer fortuna– i que a la façana tenen una placa que explica la seva història. Les últimes que s'hi van construir van ser les del meu besavi Paco Font Pi, una a escassos metres de la plaça i l'altra a Fornells, que es coneix com a “Casa Rosa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >