Selecciona Edició
Connecta’t

Més d’un terç dels pacients derivats van a hospitals amb ànim de lucre

Tres centres gestionats per empreses privades van atendre 4.507 pacients derivats de centres de titularitat pública

Hospital del Sagrat Cor, Barcelona.
Hospital del Sagrat Cor, Barcelona.

La derivació d'un pacient del seu hospital de referència a un altre centre sanitari per sotmetre's a una intervenció quirúrgica no ha parat. Tot i que totes les derivacions es fan entre hospitals de la xarxa sanitària pública, bona part dels pacients són atesos en centres privats amb ànim de lucre concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). Segons les dades a què ha tingut accés EL PAÍS a través del Portal de Transparència, dels 12.058 malalts derivats el 2019, el 37% van anar a parar als tres centres sanitaris gestionats per empreses privades: el Sagrat Cor, la Clínica de Ponent i la Clínica Girona.

A Catalunya, la xarxa sanitària pública (Siscat) està formada per una gran amalgama de proveïdors que donen servei al CatSalut a través d'un concert. En el sector hospitalari, a més de l'Institut Català de la Salut –la gran empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària–, hi ha fundacions privades i organitzacions religioses sense ànim de lucre, consorcis participats pel Departament de Salut i ajuntaments, empreses públiques i, concretament, tres centres de titularitat privada que sí que tenen ànim de lucre. Quan els centres necessiten reduir la llista d'espera o alliberar les seves plantes i sales d'operacions per l'augment de demanda, deriven pacients a altres hospitals del seu entorn que no estan tan saturats.

El 2019, aquesta operació es va fer en 12.058 ocasions. Galindons, cataractes, vasectomies, hèrnies, colecistectomies (extirpació de la vesícula biliar) i pròtesis, entre altres intervencions, van anar saltant d'un hospital a l'altre al llarg de l'any. El 65,5% de les derivacions procedeixen d'algun dels hospitals de l'ICS, especialment l'Arnau de Vilanova (2.448), el Verge de la Cinta de Tortosa (1.178) i el Josep Trueta de Girona (3.324).

La majoria de les intervencions que es deriven són cirurgia menor o de baix risc amb les quals els pacients poden tornar a casa el mateix dia de la intervenció si no hi ha complicacions. Per exemple, les cataractes: l'Arnau de Vilanova va desviar 633 pacients el 2019; el Verge de la Cinta, 358 i el Trueta, 571. El Moisès Broggi va desviar 214 operacions de varius i la Vall d'Hebron, 156 de cataractes i 83 de pròtesis de genoll, entre altres intervencions.

Els centres que més operacions van rebre van ser, precisament, les tres úniques clíniques privades amb ànim de lucre que queden dins de la xarxa pública hospitalària: 1.195 pacients van ser assumits per la Clínica Girona, 848 pel Sagrat Cor i 2.464 per la Clínica de Ponent. El juny del 2019, per exemple, el Sagrat Cor, propietat del grup Quironsalud, va rebre 44 intervencions de túnel carpià procedents del Parc Taulí de Sabadell. La Clínica Girona, al juliol, va rebre 106 intervencions de Trueta, entre les quals hi havia 18 de cataractes, 15 d'hèrnies inguinals i 13 colecistectomies. Al maig, la Clínica de Ponent va assumir 100 cataractes, 53 vasectomies i 57 circumcisions des de l'Arnau de Vilanova.

Però no només els hospitals de l'ICS van derivar pacients. El de Mataró va enviar al llarg de l'any 211 casos de cataractes, 77 de varius i 73 de pròtesis de genoll a diversos hospitals, entre els quals es troba el Sagrat Cor, tot i que el gruix de les intervencions van anar a parar a la Clínica Plató, una fundació privada sense ànim de lucre malgrat que el seu director general va arribar a percebre el 2014 un sou de 287.337 euros, gairebé el doble del que cobra el president de la Generalitat.

Les xifres de derivacions no difereixen gaire de les registrades en anys anteriors. El 2014, en plena onada de retallades, es van traslladar 16.253 pacients per drenar les llistes d'espera. El 2015, en van ser 12.018, i el 64% van acabar en centres privats.

El que sí que han canviat són els centres als quals es deriven. Amb l'arribada de Toni Comín al Departament de Salut el 2016, el llavors director del CatSalut, David Elvira, va iniciar un procés de disminució dels concerts als hospitals amb ànim de lucre, fins al punt que van treure de la xarxa pública una d'elles, la Clínica del Vallès. Un altre centre, l'Hospital General de Catalunya, va quedar sota mínims i, de fet, aquest any no ha rebut cap derivació.

Complir amb les llistes d’espera

“Hi ha dues grans raons per les quals es deriva: per complir amb les llistes d'espera quan no hi ha capacitat de fer més o en època de grip, que hi ha més demanda d'ingressos”, explica l'economista David Elvira, exdirector del CatSalut i expert en gestió sanitària. Elvira explica que hi ha derivacions que tenen més justificació que d'altres. Al Vallès Occidental, per exemple, hi hauria d'haver “un flux natural” de pacients entre el Parc Taulí i el Consorci Sanitari de Terrassa, dos hospitals públics molt propers, en lloc d'enviar pacients a l'Hospital General de Catalunya, propietat de Quironsalud, a Sant Cugat. En canvi, afegeix l'expert, l'Arnau de Vilanova no té gairebé més remei que enviar pacients a la Clínica de Ponent. “No és el mateix contractar algú en una situació molt limitada que anar on tens una capacitat ja instal·lada. És més ràpid. Obrir una planta d'hospital requereix contractació” i més logística, assenyala. “Nosaltres defensàvem agafar diners de proveïdors privats i ficar-los en centres públics si hi ha capacitat. Però has de tenir un marge de flexibilitat en la gestió amb un proveïdor. Si tens raons d'eficiència i flexibilitat, està justificat [derivar pacients]”, sosté.

Per la seva banda, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, rebutja aquest fenomen i reclama reinvertir els diners que es gasten a la privada a “contractar prou personal als hospitals públics per atendre la demanda i reduir la llista d'espera”. “Ha estat una política sistemàtica, sense parar, que ha anat acompanyada d’una menor inversió en la sanitat pública. I això fa comprensible el desastre que tenim ara, la descapitalització de l'atenció primària i la falta de tecnificació dels hospitals”, admet.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >