_
_
_
_
_

“Encara ens fa por repartir, el virus encara és aquí”

Els repartidors a domicili recorden la buidor dels carrers durant la pitjor època de la pandèmia i lamenten l'oblit de les seves reivindicacions en la nova normalitat

Un repartidor en bicicleta, a Barcelona.
Un repartidor en bicicleta, a Barcelona. JUAN BARBOSA

Durant les primeres setmanes de l'estat d'alarma, van ser dels pocs que podien sortir al carrer. Es passaven el dia pedalant o amb moto, de dalt a baix per entregar les comandes que els confinats feien mitjançant una aplicació del mòbil. Van ser considerats “imprescindibles” i “essencials” per la seva tasca de repartiment, però cinc mesos després alguns repartidors a domicili segueixen denunciant la seva situació precària, tant per la naturalesa de la seva activitat en l'àmbit laboral –treballen sota el règim d'autònoms malgrat que el model ha estat qüestionat als jutjats–, com per seguretat davant la pandèmia.

La setmana que va començar l'estat d'alarma, el Daniel –nom fictici– va ser a Rubí i a Sant Cugat per treballar de repartidor de la plataforma Glovo. Viu a Sant Feliu de Llobregat, però quan va decidir treballar de repartidor li van dir que hi havia llista d'espera al seu municipi i en molts altres de l'àrea metropolitana, així que li van recomanar que provés sort a les noves ciutats on Glovo seria operatiu. Dos trens i una bona estona després de sortir, pujava a la bici per començar la seva jornada.

“La primera setmana la majoria de restaurants va tancar i la feina va baixar molt, fins al punt que no em sortia a compte anar-hi”, recorda. Aquelles primeres setmanes també van estar marcades per l'excés de vigilància de la policia, que li va cridar l'atenció en diverses ocasions per esperar al carrer que sortís la comanda: “Teníem un certificat conforme podíem treballar, però la policia pressionava molt”.

La por per la salut també va ser constant. “Ens van donar una mascareta quirúrgica i uns guants de plàstic, res més. La majoria de comandes són de gent jove que no es vol arriscar, però nosaltres sí que ho fem i teníem por; encara la tenim quan toquem el timbre o la porta. El virus encara és aquí”, destaca. Glovo i Deliveroo defensen que han donat mascaretes i guants als repartidors i que van adoptar una bateria de mesures per protegir-los davant el coronavirus.

La caiguda de l'activitat va desanimar molts repartidors, que normalment ja tenen dificultats per arribar a un sou acceptable a final de mes. “Fa dos mesos me’n vaig desvincular perquè sentia que estava pagant per treballar quan el normal és treballar per cobrar. Mantinc el compte obert per si de cas”, explica el Nasir, que repartia a Barcelona i ara treballa en un restaurant. L’Isaac, un conegut rider que porta missatges reivindicatius a la seva motxilla, també ho ha deixat i ha marxat a treballar a les Illes Balears.

La rotació de repartidors en plataformes com Glovo, Deliveroo, Stuart o Uber Eats, que comparteixen el mateix model laboral, és molt habitual. Sol coincidir amb el moment en què els repartidors fa un any o un any i mig que treballen i se’ls apuja la quota d'autònoms després de perdre la bonificació per ser la primera activitat en aquest règim laboral. És el cas del Daniel, que treballa unes 40 hores setmanals i cobra entre 1.100 i 1.200 euros al mes, als quals ha de descomptar la quota d'autònoms (amb un import que sense bonificacions i amb la base mínima és de 286,1 euros) i les despeses de material i reparació del vehicle. Fa unes setmanes, aquest repartidor va tenir un accident en xocar amb un cotxe. “Hi ha una assegurança que et paga a partir del setè dia que no pots treballar i dura fins a 30 dies. Després deixes de cobrar”, explica.

Alguns repartidors i associacions com Riders x Derechos han denunciat en els últims anys aquest model laboral. Consideren que entra en la categoria de “falsos autònoms” i han portat el cas als tribunals. El resultat ha estat desigual, amb sentències a favor i en contra del model. Els tribunals superiors estan començant a unificar criteri amb les sentències i considerar que aquests repartidors haurien de ser, en realitat, treballadors per compte d'altri, un criteri que també ha seguit la Inspecció de Treball. La polèmica no s’ha aturat per la pandèmia, durant la qual hi va haver manifestacions de repartidors que demanaven mantenir la flexibilitat del model i continuar sent autònoms.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_