_
_
_
_
_

Les navilieres ajornen el retorn dels creuers per por de rebrots

L’activitat deixa anualment més de 1.000 milions d’euros a Barcelona i genera 9.000 llocs de treball

Josep Catà Figuls
Un creuer, al port de Barcelona.
Un creuer, al port de Barcelona.JOAN SÁNCHEZ

A l’excepcional estiu amb pocs turistes que viu Barcelona aquest any pel coronavirus, el sector, a més de tot el que ha perdut en els mesos previs, troba a faltar especialment un tipus de turisme: el dels creuers. El precedent dels primers mesos de la pandèmia, quan alguns d’aquests vaixells van aplicar quarantena al mar en vista de la prohibició d’entrar a cap port, fa que les navilieres ara per ara no es plantegin reprendre les rutes. Segons l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) aquesta activitat deixa anualment 1.083 milions d’euros a la ciutat i ocupa 9.056 treballadors.

Más información
El port xifra en 1.000 milions les pèrdues a Barcelona per la caiguda dels creuers
L’ocupació dels 120 hotels oberts de Barcelona cau al 12%
El turisme català salva l’estiu de la Costa Brava

Si hi ha un turista que es troba a faltar aquest estiu en el que normalment és la selva barcelonina d’agost, aquest és el creuerista. Desorientat i amb poques hores per absorbir de cop tot el que la ciutat pot oferir abans de tornar al vaixell, apareixia normalment als voltants de l’estàtua de Colom, a la Rambla, potser pensant, com l’escriptor David Foster Wallace, per què s’ha embarcat en una cosa suposadament divertida que mai no tornaria a fer. Qui coneix bé el tipus de turista que és, i el que viu quan arriba a la ciutat, són els guies turístics, els primers que es troben amb ells. “Ja baixen del vaixell molt emprenyats: han comprat un paquet familiar per anar en creuer, però una vegada han embarcat s’adonen que tots els extres són caríssims. A més, quan arriben a un port per fer escala, tenen poc temps per veure-ho tot i van molt estressats”, explica Joan, extreballador del bus turístic de Barcelona. “I quan baixen del creuer, el primer que han de fer és tornar a pagar, aquesta vegada per un transbordador que els porti des de l’amarratge fins a la ciutat. I llavors és quan troben amb el bus turístic, 30 euros per cap. Estan cansats de pagar, però saben que, amb el poc temps que tenen, és l’únic que poden fer”, afegeix.

Aquest turisme que dura unes quantes hores i tensa el centre turístic ha tingut moltes crítiques, però és important per al sector. Només l’any passat van arribar 1,2 milions de persones per mar, que a més tenen més tendència a gastar que els altres turistes. Segons l’últim estudi sobre l’impacte dels creuers a la ciutat, elaborat per la Universitat de Barcelona amb dades del 2016, cada creuerista gasta una mitjana de 518 euros, un 20% més que la resta. Els creuers, segons aquest estudi, deixen una contribució en el PIB de 562 milions d’euros.

Tot això, de moment, forma part del passat. La pandèmia va paralitzar aquesta activitat, com totes les altres activitats turístiques. Fins al 30 de juny el port de Barcelona ha rebut només 198.842 passatgers, un 84,4% menys que el mateix període de l’any anterior, i 58 escales, un 83% menys. Però és que, a més, mentre altres activitats van recuperant-se, aquesta està paralitzada “fins a nou avís”. “Estem treballant amb les companyies de creuers i amb tota la comunitat de creuers a Barcelona perquè, quan s’aixequin les prohibicions al trànsit de creuers a Espanya, es puguin garantir les màximes mesures de seguretat per a passatgers, treballadors i la població de la ciutat”, assenyala una portaveu de l’autoritat portuària, la presidenta de la qual és Mercè Conesa.

El port, en previsió, ha preparat diversos protocols per garantir les mesures de seguretat a les terminals i en les operacions a terra. Malgrat tot, admeten que “la data de retorn a les operacions dels creuers és molt incerta”. “Encara que les companyies fa temps que tenen dates de retorn previstes, aquestes es van posposant, primer per les limitacions legals que troben en els diferents països, i segon pels possibles rebrots que puguin sorgir a les destinacions que visiten”, afegeix la portaveu.

La pilota és, per tant, en el bàndol de les navilieres, que es resisteixen a posar data al retorn a les operacions. Norwegian Cruise Lines, una de les companyies amb més pes al port de la capital catalana (compta amb vuit trajectes que surten des de Barcelona), d’aquest any va tenir unes pèrdues de 715 milions d’euros en el segon trimestre. Mentre a la resta del món altres companyies com AIDA han reprès les operacions (malgrat cancel·lar les primeres que va anunciar), Norwegian encara no veu proper el moment de tornar. L’ha anat ajornant fins a l’actual data prevista de tornada, el 31 d’octubre del 2020, subjecta a canvis si ho requereix la situació sanitària. “Els detalls respecte a la represa de les operacions els aniran anunciant en el seu moment”, explica una portaveu. Ha passat el mateix amb les altres companyies.

Ara l’objectiu de les navilieres és establir protocols per quan puguin salpar. Norwegian farà proves PCR, reforçarà el personal mèdic i els tractaments farmacològics, i ha implementat mesures per reemborsar els diners si es compren ara els bitllets per a viatges futurs. Crystal Cruises ha anunciat que destinarà part de les cabines a sales d’aïllament per si hi ha contagiats. Tui, d’altra banda, ha reduït la capacitat dels seus vaixells. Malgrat emprendre mesures i buscar un protocol comú, la data segueix en suspens.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_