_
_
_
_
_

Barcelona estrena el cribratge massiu al barri amb més casos de covid

La incidència de casos a Torre Baró gairebé triplica a la mitjana de la capital catalana

Jessica Mouzo
Un jove s'apropa al Casal de Torre Barró per fer-se la prova PCR, aquest dissabte.
Un jove s'apropa al Casal de Torre Barró per fer-se la prova PCR, aquest dissabte.Consuelo Bautista

Barcelona s'ha apuntat a l'estratègia del Departament de Salut d'anar a la caça de la covid-19. La capital catalana ha estrenat aquest dissabte el cribratge massiu a Torre Baró, el veïnat amb més casos del virus: la incidència acumulada en els últims 15 dies al barri és de 573 casos per 100.000 habitants, gairebé tres vegades més que la mitjana de la capital catalana. L'objectiu dels tests massius, que es realitzaran aquest cap de setmana en una tanda de 400 diaris, és detectar casos asimptomàtics que infecten sense saber-ho i aturar les cadenes de transmissió. Dilluns començarà un altre cribratge massiu al barri del Besòs.

A primera hora del matí d'aquest dissabte ja es formaven cues a les portes del Casal del Barri de Torre Baró, lloc triat per Salut i l'Ajuntament per ubicar l'àrea sanitària de presa de mostres per a les PCR. Desenes de veïns esperaven el torn en rigorosa fila índia, mascareta posada i distància interpersonal. “És important detectar les persones asimptomàtiques, recomanar que s’aïllin i fer la recerca de contactes propers”, ha assenyalat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, després d'una visita a la zona per supervisar el dispositiu. El barri té 2.700 habitants i el pla de Salut és fer unes 800 PCR durant el cap de setmana. Les proves van dirigides a persones no malaltes, sense símptomes, de totes les edats i procedents de qualsevol part del veïnat.

Más información
Catalunya prepara cribratges de covid-19 a Sabadell, Terrassa i Ripollet en vista de l’auge de casos
“Hem d’intentar per tots els mitjans no arribar al confinament”
La covid-19 s’acarnissa amb la Barcelona pobra

Argimon no ha passat per alt la complexitat social de Torre Baró. Ubicat a la perifèria de la capital catalana, aquest barri té una de les rendes familiars més baixes de la ciutat: si l'indicador de renda familiar disponible situa la mitjana de Barcelona (21.896 euros a l'any) en 100, el d'aquest veïnat és de 46,5. “Hi ha molta problemàtica social a Catalunya i molta gent amb precarietat laboral que treballa en economia informal i té molta necessitat de sortir a treballar. Aquí els serveis socials i els ajuts són molt importants. La pitjor de les malalties és la pobresa”, ha admès el secretari de Salut Pública.

Segons un estudi recent de l'Hospital del Mar i l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), el districte de Nou Barris, al qual pertany Torre Baró, ha estat el més afectat pel coronavirus: la incidència en aquest districte en la primera onada va ser de 69,58 infectats per 10.000 habitants, gairebé tres vegades més que als barris rics, com el districte de Sarrià-Sant Gervasi. “S'han de tenir en compte els condicionants socials i econòmics. Tenim una intervenció que va més enllà de la salut: ens apropem als veïns del barri perquè coneguin les situacions que es poden trobar i donar-los els ajuts necessaris per fer confinament, ajuts socials...”, ha apuntat Laura Pérez, regidora de Drets Socials.

L'estratègia de recerca proactiva de casos no és nova a Catalunya. Sabadell, Terrassa i Ripollet la van estrenar fa 10 dies instal·lant carpes en alguns barris amb més incidència: es van fer unes 6.000 PCR i es va trobar un 1,6% d'asimptomàtics. A Ripollet, a més, es va fer un abordatge porta a porta en diversos blocs d'habitatges i es va detectar un 4,3% de positius entre 329 proves. Les carpes per als tests massius també s'han muntat a Vilafranca del Penedès i a Santa Coloma de Gramenet. A Granollers, un altre cribratge porta a porta va localitzar un 10% de positius.

“És un esglaó més en la bona direcció i ens dona informació sobre la circulació del virus. Com més delimitada sigui l'àrea geogràfica o la població a la qual va dirigida, millor”, explica Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona. L'epidemiòleg Joan Ramon Villalbí hi coincideix: “En la situació en què ens trobem és legítim furgar i buscar maneres d'arribar als casos en què hi hagi indicis de transmissió comunitària per aturar-la”. El Ministeri de Sanitat i les autonomies van acordar divendres, de fet, intensificar els cribratges massius on hi hagi un brot o alta concentració de casos.

Els experts adverteixen, no obstant això, de la necessitat de reforçar l'assistència social per garantir els aïllaments i quarantenes dels casos i els seus contactes. “Amb el porta a porta es van trobar gent que no es volia fer la prova. Aquesta situació ja l’havíem teoritzat però amb aquesta intervenció va quedar patent. Cal donar suport social”, avisa Villalbí.

557 ingressats a Catalunya, 119 a l'UCI

El Govern ha reportat aquest dissabte més de mil nous positius, tot i que no tots són diagnòstics del dia anterior. Argimon ha puntualitzat que la recerca activa de casos amb els cribratges pot facilitar un augment dels nous contagis perquè estan aflorant infectats que estaven ocults. De fet, la corba epidèmica segueix estabilitzada amb una lleugera tendència a la baixa, segons les xifres del Departament de Salut. La incidència acumulada en l'última setmana és de 73,19 casos per 100.000 habitants, 12 menys que fa dues setmanes. El risc de rebrot continua sent alt però segueix un clar descens en els últims 15 dies. Als hospitals catalans cauen lleugerament els ingressos: n'hi ha 557 hospitalitzats i 119 en cures intensives.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_