_
_
_
_
_

Més de 600 residències ja prohibeixen visites per evitar que hi entri el virus

El llindar de risc de rebrot en un territori serà l'indicador per decidir si s'eliminen o no les restriccions d'entrada als centres

Una cuidadora atén una dona gran a la residència geriàtrica Gravi, a Polinyà.
Una cuidadora atén una dona gran a la residència geriàtrica Gravi, a Polinyà.MASSIMILIANO MINOCRI
Jessica Mouzo

La por que la covid-19 torni a arrasar les residències manté el sector en alerta. Les patronals i el Govern, de fet, ja han instaurat restriccions als centres catalans per pal·liar l'embat del virus. Les sortides de menys de tres setmanes estan prohibides a tota la comunitat i, a municipis com Barcelona o Lleida, on hi ha més transmissió, també s'han restringit les visites i els ingressos. En total, 631 residències a Catalunya estan amb aquestes restriccions. Segons les últimes dades del Departament de Salut, de la primera setmana d'agost, hi ha 70 brots actius a residències i 362 avis infectats.

Más información
Valentia per transformar les residències
“Vam lluitar molt per poder ingressar alguns avis”
Una dècada de retallades agreuja l’impacte del virus a les residències

La primera setmana d'agost, Catalunya va registrar 169 infectats entre la població de residències de persones grans, 36 persones hospitalitzades (una en vigilància intensiva) i 22 defuncions. Als hospitals catalans hi ha actualment 44 residents ingressats —un a la UCI. “Hi ha casos, però no és una allau com abans. La majoria acostumen a ser asimptomàtics”, explica Vicente Botella, president de la patronal Upimir.

El sector ha pactat amb el Govern un pla de contingència i un paquet de mesures per blindar les residències davant de possibles rebrots. Per començar, des del 16 de juliol, estan prohibides les sortides de curta durada dels residents fora dels centres: només es permeten les que són de més de tres setmanes i, a la tornada, els avis s'han de sotmetre a una PCR i 10 dies d'aïllament.

A més, a la regió sanitària de Lleida, a Barcelona i una vintena de municipis metropolitans, a les localitats gironines de Figueres i Vilafant, a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre, i a les ciutats de Sabadell, Terrassa i Ripollet, hi ha més restriccions: no hi estan permeses les visites ni els nous ingressos. “És una cosa que demanava el sector. Així es redueixen els riscos”, admet Botella.

L'impacte d'aquestes mesures en la gent gran és dur, admeten els experts, però és necessari. “Alguns dels avis que estan cognitivament bé no ho entenen o consideren que és com un càstig i que per això no van a veure'ls. Però en la majoria dels casos no els afecta gaire”, assenyala el president d'Upimir. Hi coincideix Iñaki Antón, de l'Associació Catalana de Directors de Centres d'Atenció a la Dependència: “El 60% dels residents tenen deteriorament cognitiu i no els afecta tant. A més, la freqüentació de visites sempre ha estat mínima. Pot ser que tinguis una família que solia venir tres vegades a la setmana, però la majoria, com a molt, venen una vegada al mes”. Per compensar la falta de visites, les residències fan ara videotrucades amb les famílies cada setmana.

“Això de les residències és com la pólvora i pot esclatar en qualsevol moment. Ara mateix, malgrat el cost social, les mesures restrictives estan justificades. És més prudent que els residents no surtin”, assenyala Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona.

A partir d'ara, el llindar de risc de rebrot a l'entorn de la residències serà l'indicador que es farà servir per eliminar o imposar les mesures restrictives. Segons el càlcul de Salut, que compara la taxa de contagis per 100.000 habitants i el nivell de reproducció del virus, un resultat de 100 seria risc alt i 20, risc baix. A les zones amb un nivell superior a 75 (moderat) s'hauran de prohibir les visites.

“Blindar els centres de gent gran al 100% és impossible”

No hi ha una recepta perfecta per protegir les residències. Les restriccions hi ajuden, però el virus és impredictible. “Blindar els centres de gent gran al 100% és impossible”, admet Iñaki Antón, responsable d'una residència a Polinyà (Vallès Occidental). Ell ho sap bé. El seu centre va ser un dels que es va afanyar a prendre mesures al principi de la pandèmia i va aconseguir mantenir fora de perill, sense cap infectat, els 33 avis i 18 treballadors del seu centre en els pitjors dies de la crisi. Però quan la situació va començar a millorar, un fals negatiu en una PCR d'una de les residents després d'un ingrés hospitalari va arrasar el seu centre. Es van infectar els 33 avis i en van morir quatre. Del personal només se'n van deslliurar tres. Fins i tot Antón va acabar ingressat. “Ens estem blindant perquè no torni a passar. Amb els protocols que hi ha ara tens una barrera significativa, però l'equip entra i surt. Cal controlar l'estat del personal”, avisa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_