Selecciona Edició
Connecta’t

Concerts al bell mig de l’estiu

Malgrat l'anul·lació de les festes populars, la música en viu continua oferint oci més enllà de casa

El violinista libanès Ara Malikian, durant el concert a la Granja de San Ildefonso, a Segòvia.
El violinista libanès Ara Malikian, durant el concert a la Granja de San Ildefonso, a Segòvia. EFE

Aquest cap de setmana hauria de ser un no parar, el rovell absolut de l'estiu, amb la geografia atapeïda d'erupcions marianes que exploten en el seu vessant més laic i lúdic. Són les festes populars, en què el borratxo no s'amaga, com canta Joan Garriga a A ballar, unes festes aquest any suspeses o bé reconvertides en celebració digital que ha limitat els concerts i proscrit els contactes físics. Però la música no para, no ho va fer ni durant el confinament, perquè el dia que ho faci ja no hi serem.

L'artista més viatger és Ara Malikian, que en gira per Catalunya actuarà en tres ocasions durant aquests dies. La primera serà al festival de la Porta Ferrada (dia 14, Sant Feliu de Guíxols), per marxar després a Barcelona, on el 15 actuarà al Fes Pedralbes i el 16, a Les Nits del Fòrum. El popular violinista establert a Madrid, un saltimbanqui en escena, és un personatge encara més singular que el seu vestuari, tant que ell mateix explica que va començar a tocar en celebracions privades jueves sent libanès, perquè l'hi van oferir en alemany, un idioma que va fer veure que parlava responent afirmativament a una sèrie de preguntes de les quals va resultar que va acabar contractat.

Uns altres que repeteixen en diverses dates, un fet habitual en un estiu sense presència d'artistes estrangers són Els Amics de les Arts, que mantenen congelat el seu nou disc mentre presenten el més popular del seu repertori en un format gairebé acústic amb guitarres i teclat i el suport puntual d'una violoncelista i una ballarina. Ho faran a Roses (dia 14, Festival Sons del Món) i al Fòrum Romà d’Empúries-l’Escala en el marc del festival Portalblau (dia 15). Per la seva banda, Eduard Costa, l'excomponent del grup, actua a Tarragona el dia 13 en un horari poc habitual de matí orientat al públic infantil.

En l'apartat de concerts que no fan parar quiet, cal destacar els sevillans Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, des d'ara mateix candidats al nom més original del moment. El grup reviu el rock andalús de grups com Triana per donar-hi un bany de psicodèlia per així presentar la seva proposta com a “kinkidelia” a Les Nits del Fòrum (dia 14). Just abans haurà actuat al mateix espai Foyone, un raper malagueny amb un missatge polític tan explícit com la nostra realitat, mentre que el dia 15 qui ho farà serà Nuria Graham, la cantant anglocatalana que presentarà el seu nou disc, Marjorie, després d'haver-se fet un tip de girar amb la seva guitarra en el tour d'Amaya.

Qui també se n'ha fet un tip és Amaral, el duo aragonès que ja ha passat per Catalunya aquest estiu. En un format acústic que s'adapta a les retallades que impliquen programacions amb limitacions d'aforament i ajustos de producció, l'Eva i el Juan actuaran a Sant Feliu de Guíxols els dies 15 i 16, al Festival de Porta Ferrada, que ha estat un dels pocs festivals de costa que aquest any ha mantingut programació.

Un dels grups que en condicions normals estaria més sol·licitat són Els Pets, que aquest any rematen la gira 20/20 amb només dues parades estivals. La primera va ser al juliol i l'última serà el dia 16 al Fes Pedralbes, on interpretaran els seus èxits fent un repàs de la seva carrera. El menú serà l'habitual: cançons de pop rodones amb lletres excel·lents servides amb el tradicional sentit d'autoparòdia de Lluís Gavaldà.

Altres artistes que es deixaran veure per Catalunya durant aquest cap de setmana són Pablo López, un dels fruits d'aquesta factoria d'estrelles de butxaca anomenada OT, una cosa així com una granja de “triunfitos” (dia 13, Roses); Andrea Motis, en format quartet oferint estàndards, la seva mirada cap al Brasil i els seus propis temes (dia 13, Sant Feliu Guíxols); el duo de guitarra i bateria Playback Maracas, que curiosament s'apropen més a l'electrònica que no pas al rock més elemental (dia 14, Castell de Montjuïc); Coque Maya, un dels escassos supervivents dels veloços anys vuitanta i noranta (dia 14, Menorca); Clara Peya i la seva música tan reivindicativa com intensa (dia 14, Juneda); Lola Índigo, una de les revelacions de la temporada (dia 15, Roses), Yawners (dia 15, Castell de Montjuïc) o Xoel López (dia 16, Maó).

A l’espera de la tardor

Perdent una quantitat assumible de diners o obtenint uns guanys pírrics. Així estan transitant per l'estiu els festivals i cicles muntats amb extrema urgència durant el maig i el juny perquè el centre de l'estiu no fos un erm. Així s'ha aconseguit mantenir mínimament actiu un sector que, a més dels músics, és ple de professionals en atur forçós –personal de llum, so, càrrega i descàrrega, seguretat, taquilles, barres, etc. Salvada la situació a l'estiu, el gran dubte és què oferirà la tardor, quan la temperatura suggereixi sala coberta. Segons el sector, si es retiren els ERTO acabarà la incertesa i els tancaments massius seran inevitables. I és que no totes les sales tenen la sort de la Salamandra, de l'Hospitalet de Llobregat, que gràcies a la comprensió d'uns propietaris assenyats paguen la meitat del lloguer mentre no es reprèn l'activitat. Per la seva banda, Jordi Herreruela, responsable del Cruïlla XXS, es cura en salut i veu que tot plegat s'allargarà: “No m'estranyaria que l'estiu que ve encara seguim depenent de formats reduïts com aquest”. Si l'estiu vinent encara podem estar així, què ens oferirà la tardor? La resposta, ben aviat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >