Selecciona Edició
Connecta’t

Salut farà tests massius a dos barris de Barcelona

El Departament començarà en els propers dies un cribratge a Torre Baró i Besòs-Maresme, dues de les zones més humils de la ciutat

Un sanitari pren una mostra a una persona per fer una prova PCR a Vilafranca del Penedès.
Un sanitari pren una mostra a una persona per fer una prova PCR a Vilafranca del Penedès.

L'estratègia catalana d'anar a la caça de la covid-19 amb proves massives a punts concrets del territori s'estén. Després de passar per Terrassa, Sabadell i Ripollet, entre d'altres, el Departament de Salut ha confirmat que els cribratges amb PCR per aturar la transmissió del virus es faran també a Barcelona. En concret, a dos barris de la capital catalana: Torre Baró i Besòs-Maresme, dues de les zones més humils de la ciutat i on la renda mitjana no supera els 10.000 euros, segons les dades de l'Ajuntament de Barcelona. Amb xifres de l'última setmana, la ciutat té una taxa de 80,55 casos per 100.000 habitants, per sobre de la de Catalunya (71,7).

Els barris escollits per Salut per estrenar els tests massius a Barcelona són algunes de les zones més deprimides de la ciutat i amb més problemàtica socioeconòmica. Torre Baró, que acumula una taxa de 1.122 casos per 100.000 habitants des de l'1 de juliol, té una de les rendes familiars més baixes de la ciutat: si l'indicador de renda familiar disponible situa la mitjana de Barcelona (21.896 euros l'any) en 100, el d'aquest veïnat és de 46,5. El districte de Nou Barris, al qual pertany Torre Baró, és el que té la renda més baixa de la ciutat (12.000 euros) i, segons un estudi recent de l'Hospital del Mar i l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPGol), també ha estat el més afectat pel coronavirus: la incidència en aquest districte des de l'inici de la pandèmia ha estat de 69,58 infectats per 10.000 habitants, gairebé tres vegades més que als barris rics, com el districte de Sarrià-Sant Gervasi.

L'altre barri on s'estendrà el cribratge massiu és el de Besòs-Maresme, una zona de la perifèria de Barcelona que limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs. Aquí la incidència de casos des de l'1 de juliol és de 837 infectats per 100.000 habitants, dues vegades més que la mitjana de la ciutat en el mateix període (396). L'indicador de renda familiar disponible també està molt per sota de la mitjana de la ciutat i se situa en 60,4. Al Besòs, més del 30% dels veïns tenen estudis primaris o menys i la taxa d'atur és del 9,6%, més de 2,5 punts superior a la mitjana de Barcelona. El 75% del barri és usuari de serveis socials.

“Serà una estratègia útil que ajudarà a reduir les cadenes de transmissió”, assegura Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona. L'epidemiòleg sosté, no obstant això, que l'entorn socioeconòmic suposa “una dificultat addicional” per frenar el virus. “La població d'aquests barris no sempre té un nivell d'habitatge òptim ni capacitat d'aïllar-se, en cas que donin positiu, sense que això repercuteixi en la seva situació econòmica. És una situació molt complexa”, explica l'expert.

Des de l'1 de juliol, a Torre Baró s'han detectat 33 casos i al Besòs-Maresme, 215. “Estem treballant des del principi de la pandèmia per avançar-nos als esdeveniments. Hem treballat amb Salut una iniciativa conjunta, que és la voluntat de començar a dos barris la detenció precoç amb proves PCR. Es tracta d'estendre aquestes PCR a altres barris de la ciutat amb el propòsit de detectar els contagis”, ha explicat aquest dimecres la tercera tinenta d'alcalde de Barcelona, Laia Bonet. El cribratge a la zona de Nou Barris es farà aquest cap de setmana i les proves massives al Besòs-Maresme es faran entre dilluns i dimecres de la setmana vinent. L'Ajuntament i el Departament de Salut estan planificant encara les zones concretes d'aquests barris en què es focalitzarà la mesura, el tipus de població diana al qual es vol arribar i el nombre de tests que es volen fer.

El Departament de Salut recorre a les proves massives quan hi ha un increment de casos en una zona molt concreta però se'n desconeix l'origen exacte o es necessita ampliar la recerca d'asimptomàtics per tallar les cadenes de transmissió. “Com més acotat en àrea geogràfica o una població concreta, millor. Pots fer proves massives a milions de persones si tens la capacitat tecnològica i el motiu per fer-les, però en aquest moment aquí no toca fer això”, assenyala Trilla.

Les primeres experiències a Sabadell, Terrassa i Ripollet, on es van fer unes 6.000 PCR en tres dies, van revelar un 1,6% d'infectats asimptomàtics. Unes dades molt “positives”, segons el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, perquè permeten trencar les cadenes de transmissió en detectar persones positives que, sense saber-ho, n'estaven infectant d'altres. També s'estan fent cribratges a Vilafranca del Penedès i a Santa Coloma de Gramenet. L'estratègia més efectiva del cribratge massiu és fer-lo porta a porta, com es va fer a Granollers o a diversos blocs de cases de Ripollet. En el primer cas, del miler de proves que es van fer, es van trobar un 10% de positius i, en el segon cas, de 329 proves realitzades, es van trobar un 4,3% d'asimptomàtics.

“Anem a buscar els casos, perseguir el virus, per tallar les cadenes de transmissió. El millor que podem fer ara, en aquesta època, és fer prevenció per no comprometre la capacitat assistencial del sistema de salut”, ha dit aquest dimecres la consellera de Salut, Alba Vergés, després de visitar el dispositiu de cribratge a dos barris de Santa Coloma de Gramenet. Trilla assenyala, no obstant això, que les proves massives són “una peça més, no la definitiva” per contenir la covid-19. I recorda que cal garantir l'aïllament dels casos positius i la identificació i quarantena de tots els seus contactes.

Res és fàcil a Torre Baró

Torre Baró és un dels 13 barris d'un dels districtes més humils de Barcelona, Nou Barris. Coronat per un castell inacabat –que hauria d'haver estat un hotel– es despenja una desordenada zona de la serra de Collserola que va créixer sense control a mitjans del segle XX. Les cases són fruit de l'autoconstrucció. Amb prou feines hi arriben els autobusos, no hi ha comerços i cada habitatge té un disseny diferent fruit de materials d'enderrocament, de segona mà o d'oferta. Els carrerons es retorcen en aquesta part de la ciutat que també forma part de la Gran Barcelona. “Nosaltres sembla que no siguem de la ciutat, estem totalment oblidats per les institucions”, adverteix Cristóbal López, un dels veïns del carrer Lliçà. “Jo mateix vaig fer la meva casa amb molt d'esforç. Com tothom aquí”, assegura. López és dels pocs veïns a qui no els sorprèn que el coronavirus hagi ferit aquesta part de la ciutat. “Llavors hem d'anar a fer-nos la prova? És que la joventut està donant voltes per aquí sense preocupacions”.

La parròquia de Santa Bernardeta és la que nodreix d'ajuda espiritual, i també material, tot el barri. Rafaela Macarro no podia pagar el lloguer de casa seva i li van oferir, per 200 euros, arrendar la “casa del capellà”. Ella s'encarrega de netejar la parròquia i ajuda en tot el que pot. L'església té des de fa setmanes alguns bancs precintats. “Cal mantenir les distàncies entre els feligresos. Així i tot, durant tot l'agost les misses seran a baix, a Sant Lluc, tocant amb el barri de Vallbona. Entre els que venen a missa no he sentit res de contagiats però no se sap mai”, adverteix Macarro. La veïna que ara viu a la casa parroquial destaca amb orgull que va treballar cuidant, en els seus últims anys de vida, Manuel Vital. Vital va ser un líder veïnal que el 1978 va segrestar un autobús de la línia 47 i el va portar al barri on va demostrar a les institucions que, al contrari del que deien, els autobusos sí que podien circular pel barri. Un referent de la lluita dels més desfavorits en aquesta part de la ciutat.

A Torre Baró per comprar cal anar fins al barri de Ciutat Meridiana. Res és fàcil en aquesta Barcelona. El Pablo té dos gossos, la Bimba i la Luna, està jubilat i contempla com reparen part de la carretera del carrer de Castellfollit. “Aquí hi ha natura però també hi ha virus. El meu cunyat creu que està infectat. Ha anat aquest matí a fer-se la prova. Sembla que tot prové d'una festa en una discoteca”, lamenta. A pocs metres, a la vorera del davant del bar Descanso, l'Esther parla amb els veïns. “Jo fa quatre anys que estic d'ocupa en un pis d'un banc. Aquest lloc és pura naturalesa. Jo no porto mai mascareta”, somriu la jove, que va amb el seu gosset Tico. Alexis Felices i la seva filla Martina sí que porten mascareta: “Viure aquí té algunes incomoditats però això del virus no ho havíem previst. Anirem a fer-nos les proves quan ens ho diguin”, somriu l'Alexis.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >