Selecciona Edició
Connecta’t

La Torre Bellesguard de Gaudí creix

Catalana Occident adquireix per 5,2 milions d'euros una finca que limita amb l'edifici modernista per potenciar el monument

La casa del jardiner de Bellesguard, construïda per Domènec Sugranyes.
La casa del jardiner de Bellesguard, construïda per Domènec Sugranyes.

El juliol del 2018 Catalana Occident adquiria, de manera inesperada, la Torre Bellesguard, l'edifici modernista construït entre el 1900 i el 1909 per Antoni Gaudí inspirat en les formes del castell gòtic del rei Martí, últim monarca de la dinastia catalana del Casal de Barcelona, que va viure a Bellesguard fins a la seva mort el 1410. L'edifici, que havia estat des del 1945 en mans de la mateixa família, els Guilera, va ser adquirit per l'asseguradora amb seu a Sant Cugat del Vallès per uns 33 milions d'euros. Al cap de dos anys el Grup, per mediació de GCO Activos Inmobiliarios, ha comprat 1.502 metres quadrats d'un terreny que en origen estava inclòs a la mateixa finca i que va acabar segregat per herència familiar. Els terrenys inclouen la interessant casa del guarda i del servei realitzada per l'arquitecte modernista Domènec Sugrañes, un deixeble avantatjat de Gaudí que, a més, va acabar les obres que el seu mestre, com va passar en molts dels seus projectes, va deixar sense acabar.

Des de Catalana Occident, concisos, es limiten a apuntar que “l'operació de compra del 2018 responia a la vocació del Grup per aportar valor a la societat i tenia un caràcter excepcional. L'adquisició de l'immoble situat al número 16 del carrer Bellesguard complementa aquesta operació i dona més rellevància a tot el conjunt”.

L'operació de compra, segons ha pogut saber aquest diari, ha tingut un cost d'una mica més de 5,2 milions d'euros. Ara s'està treballant per potenciar les visites a aquest edifici. “Catalana Occident és un grup empresarial compromès amb la preservació del patrimoni, i atesa la rellevància de la Torre Bellesguard dins del conjunt de l'obra d'Antoni Gaudí, no només des del punt de vista arquitectònic, sinó també històric, filosòfic i simbòlic, estem treballant amb diferents grups d'investigació, entre ells la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per conèixer millor els orígens de la Torre abans d'iniciar qualsevol projecte”, indiquen fonts de l'asseguradora. No obstant això, des de la càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC asseguren que ningú s'hi ha posat en contacte per abordar cap projecte de recerca sobre Bellesguard.

Obertura al públic de la Torre Bellesguard, el 2013.
Obertura al públic de la Torre Bellesguard, el 2013.

La finca adquirida recentment conté un immoble de planta quadrangular de 258 metres quadrats i situat en un dels extrems. La casa, de façana de pedra rematada amb merlets, d'acord amb la torre de Gaudí, té planta baixa i dos pisos i estava destinada, fins a la seva compra, a ús residencial. Catalana Occident no ha aclarit el nou ús que tindrà, però és evident que pot ser el millor lloc per rebre els visitants i ser un centre d'interpretació de l'obra i la vida de Gaudí, amb la qual cosa augmentarà la seva oferta. Aquesta casa va ser construïda, com permeten veure els plànols, el 1915 per Domènec Sugrañes, nascut a Reus i vinculat a Gaudí des del 1905 quan va concloure els seus estudis d'arquitectura a Barcelona. Gaudí, a qui se li acumulaven els encàrrecs, va abandonar aquests treballs el 1909 i quan els va reprendre el 1914 envia a Sugrañes a fer els bancs de mosaic del jardí, amb motius marins, l'aiguamans del vestíbul, l'edifici per a la bomba d'aigua del pou, amb forma de drac i l'esmentada casa del guarda. El 1914 també mor Francesc d'Assís Berenguer i Sugrañes es converteix en la mà dreta de Gaudí a la Sagrada Família, uns treballs que va continuar només després de morir Gaudí el 1926, acabant la façana del Naixement. Que eren amics de confiança ho demostra el fet que Gaudí el va nomenar el seu marmessor testamentari.

El 2008, la família Guilera es va veure obligada a intervenir en la peça més emblemàtica de la seva casa: la creu de quatre braços de cinc tones que corona la construcció amenaçada pel pas del temps i el trànsit rodat. Després d'un any de treballs, que van tenir un cost de 600.000 euros que van pagar a parts iguals els amos, la Generalitat i l'Ajuntament, una enorme grua la va tornar a col·locar al seu lloc, a la cúspide d'aquesta fortalesa neomedieval. El 2013 els Guilera van decidir obrir-la al públic, oferint visites a petits grups i els seus jardins per a la celebració d'esdeveniments culturals i socials, així com noces, esdeveniments corporatius i rodatges d'anuncis i pel·lícules. Una activitat que ha continuat després de la compra el 2018 per part de Catalana Occident.

La Torre Bellesguard va ser el primer equipament de Gaudí que va reobrir, el 9 de juny, a Barcelona, coincidint amb el canvi a la fase 2 de desconfinament de la pandèmia. Des de llavors l'han visitat unes 200 persones.

Patrimoni de la Humanitat?

La Torre Bellesguard és, des del juliol del 1969, Bé Cultural d'Interès Nacional, el màxim reconeixement patrimonial que concedeix la legislació espanyola, però es queda curt comparat amb alguns dels seus edificis germans; en concret, set són Patrimoni de la Humanitat des del 1984: el Park Güell, el Palau Güell i la Pedrera i, des del 2005, la Casa Vicens, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. En la candidatura llançada el 2003 que va aconseguir el reconeixement dos anys després també hi havia la Torre Bellesguard, la Casa Calvet, les Teresianes o els pavellons de la Finca Güell. “En el cas de la Torre Bellesguard no es va aconseguir perquè la finca estava fragmentada, el seu estat de conservació no era l'òptim i no hi havia una unitat de gestió de l'espai”, explica Jordi Tresserras, vicepresident d'ICOMOS Espanya i consultor de la Unesco, que assegura que no li consta que estiguin treballant amb l'expedient “però pot ser part de l'estratègia, perquè la candidatura del 1984 es va ampliar el 2005, sempre hi ha la possibilitat de tornar a fer-ho, i la Torre Bellesguard té unes característiques singulars que no té cap altra obra de Gaudí”. Tot i això, adverteix que el procés “seria llarg, perquè cada país només pot proposar una candidatura i hi ha cua”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >