Selecciona Edició
Connecta’t
DESIGUALTAT SOCIAL

Gairebé tots els prismes de la pobresa

Càritas ajuda 40.000 persones amb demandes que s’han disparat a causa de la pandèmia de covid-19

Una orientadora laboral de Càritas atén un home que busca feina.
Una orientadora laboral de Càritas atén un home que busca feina.

Per a la Yolanda divendres passat era el primer dia de platja. Mare d'una nena de 10 anys, participava amb la seva filla i una quinzena més de nanos, dos monitors i dos voluntaris en una de les sortides del Centre Obert de Torre Baró, un dels dispositius de Càritas al barri de Barcelona amb la renda per càpita més baixa. Tots se sotmetien al control de temperatura abans d'agafar el tren que els havia de portar fins a la platja de Badalona. “Doncs em fa molta il·lusió, un dia de tranquil·litat després de tot el que ens ha caigut al damunt”, explica la Yolanda. “El que els ha caigut al damunt” són els efectes del coronavirus en totes les seves dimensions: la seva mare va morir el 30 de març, el seu pare també va estar ingressat —“i encara està fluixíssim”, diu—, ella no pot treballar per una lesió i no es veia capaç d'ajudar la seva filla amb els deures de l'escola durant el confinament. “Però avui toca passar-s'ho bé”, afirma.

La del divendres era una activitat a l'aire lliure, com la majoria que organitza aquest casal: “Perquè és la millor manera de guardar les distàncies i perquè, a més, han passat tres mesos tancats. Ara cal estar fora”, resumeix la Hildoara, responsable del centre de Torre Baró que programa activitats extraescolars durant el curs i el casal per a 50 nens i adolescents d'entre 6 i 14 anys. Un centre que durant la pandèmia va repartir tauletes i ordinadors en préstec a les famílies que no tenien aquests recursos. I eren moltes. La majoria de les famílies que atenen són immigrants. “Fa anys eren gitanos, ara són la minoria, i el més freqüent són famílies llatines i també marroquines i pakistaneses. I famílies monoparentals de mares que fugen de la violència”, afegeix.

Aquest recurs de Càritas forma part d'un dels set grans programes de l'entitat amb un impacte directe en les famílies amb menys recursos, que són les que s'han vist més castigades per la pandèmia. Entre l'abril i el maig, els serveis de primera resposta de Càritas van atendre 10.700 persones, el doble que en el mateix període del 2019. I els dispositius de l'entitat a les parròquies van prestar ajuda a 40.000 persones de la Diòcesi de Barcelona en aquests dos mesos amb l'agreujant que la meitat era la primera vegada que recorrien a Càritas.

Entre elles, bona part de la comunitat filipina de Ciutat Vella, que treballa en l'hostaleria i en el servei domèstic i moltes vegades en economia submergida. El dimecres acudien a recollir la targeta moneder que Càritas els ha facilitat, i algunes dones ja hi anaven amb el carro per anar a comprar a la sortida de l'oficina de la plaça Nova de Barcelona.

“Molts havien de cobrar l'ERTO, però el problema han estat els retards i una economia molt justa per aguantar un mes sense ingressos”, apunta Lluïsa Sebastià, una de les responsables d'aquesta oficina. Per donar una idea de les emergències econòmiques que han atès, explica que abans de la covid les ajudes econòmiques mensuals —la majoria pel relloguer d'habitacions— no anaven més enllà de 200.000 euros i des de l'abril la mitjana és de 450.000 mensuals: “No ho podem sostenir més temps”. L'anar i venir en aquesta oficina és constant. També és aquí on es fa la formació dels voluntaris que han experimentat un canvi notable arran de la pandèmia: “Se n'hi van apuntar uns 600, molts d'ells, joves”.

La pandèmia ha tingut altres efectes col·laterals en alguns dels programes de l'entitat. Un centre d'atenció a joves de la Barceloneta s'ha reconvertit en un punt de distribució d'aliments i targetes moneder. Juanma Camacho és l'educador social que treballava amb els nanos que anaven al centre i ara és l'encarregat de gestionar les ajudes que es distribueixen a 400 famílies, que ja coneix pel nom.

Una altra funció important de Càritas, la inserció laboral, també ha hagut d'adaptar-se als nous temps. Les aules del centre ocupacional del carrer d'Aurora són buides perquè s'han suspès les activitats col·lectives. En un dels despatxos, la Carla atén, amb cita prèvia, les persones que acudeixen a Càritas per entrar en borses de treball. Al davant seu el Pepe, un peruà amb experiència en l'atenció i cura de persones, es queixa que la policia s'extralimita amb els migrants i exhibeix una multa que li van posar per no portar ben col·locada la mascareta: “Em va amenaçar amb l'expulsió per no tenir els papers”.

Bancs amb caixes de llet en pols

En una de les sales de la seu central de Càritas a la plaça Nova —que conserva un esplèndid tram de la muralla de Barcelona— hi ha diversos bancs de fusta. Es van fer amb les caixes en les quals van viatjar tones de llet en pols, donatiu d'una comunitat catòlica dels Estats Units. Això passava en els últims anys de la postguerra i aquelles caixes van servir per construir bancs robustos. “Aquí sempre s'aprofita tot”, ironitzen a l'oficina. Càritas, que l'any passat va tenir un pressupost de 24 milions d'euros, es nodreix en un 80% de fonts d'ingressos privades. Té gairebé 7.400 socis i donants. Alguns no van deixar d'apropar-se a les oficines, que no van tancar ni un dia durant el confinament: “Hi ha gent gran que continua venint per donar el donatiu en efectiu. El que sigui, però volen venir”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >