_
_
_
_
_

Per què van assassinar Helena Jubany?

El jutge ordena reobrir la causa per la mort d'una bibliotecària, 19 anys després, impulsat per un reportatge televisiu

La bibliotecària Helena Jubany.
La bibliotecària Helena Jubany.

L'assassinat d'Helena Jubany, fa 19 anys, va deixar un reguitzell de pistes escampades que ningú no ha estat capaç d'unir. Una jove de 27 anys, periodista, escriptora i, en l'última època, bibliotecària, és trobada morta a Sabadell (Vallès Occidental). L'emissió de dos reportatges de Crims, un programa de TV3, ha despertat la memòria d'alguns testimonis, ha estirat la llengua d'altres i ha aportat nous indicis que han fet que dimarts passat un jutge ordenés reobrir la causa. El dubte és si aquesta vegada finalment s'aclarirà el misteri: Qui i per què va assassinar Helena Jubany?

Misteri número 1: suïcidi o assassinat? El cos d'Helena Jubany es va trobar el 2 de desembre del 2001 al pati interior d'un bloc de pisos del carrer de Calvet d'Estrella, a Sabadell. Estava nua, amb trossos dels cabells cremats. A la terrassa des d’on va caure van trobar la seva roba, amb les calces i els sostenidors també cremats.

Podria ser un suïcidi, i així es va instruir al principi, encara que els policies en van desconfiar: havia caigut gairebé fregant l'edifici, de manera que es deduïa que la jove no s'havia impulsat. Tampoc no va posar les mans per protegir-se en un últim moment, un acte reflex d'alguns suïcides. Una autòpsia preliminar va confirmar les sospites dels investigadors: Helena Jubany tenia 35 vegades la dosi normal d'un somnífer al cos, benzodiazepina, per la qual cosa abans de caure estava inconscient.

Misteri número 2: un anònim i una orxata. Tres mesos abans del seu assassinat, Helena Jubany es va trobar un anònim a la porta de casa seva i una orxata amb pastes: “Helena, sorpresa. Passàvem per aquí i hem dit: a veure l'Helena què s'explica. Som ???? Et farem un truc. A menjar-s'ho tot”. A l’Helena la va estranyar perquè no havia sortit de casa en tot el dia, segons va dir a la seva germana. Qui li va deixar l'anònim la coneixia molt bé perquè li encantava l'orxata.

Más información
Crims per entretenir
Carles Porta: “Som una societat que menysté la víctima”

Misteri número 3: un anònim i un suc de préssec. 23 dies després de la primera, l’Helena es va trobar una segona carta a la porta de casa i un suc de préssec. La nota contenia dues lletres diferents. “Helena, abans que cap altra cosa esperem que et prenguis això amb el mateix sentit de l'humor que nosaltres. A la tercera et destaparem el misteri. És força segur que et faràs un bon tip de riure. Ens agradaria molt tornar a coincidir en una excursió de la UES [Unió Excursionista de Sabadell]. Ja en parlarem!”, li deien. També li demanaven que no els fes “un lleig”, i es begués el suc. La jove va obeir, però va començar a trobar-se malament. Uns amics van haver de recollir-la a la biblioteca i portar-la a casa. Desconfiada, Helena Jubany va enviar a analitzar les restes del nèctar a un laboratori. Hi van trobar benzodiazepina, el mateix somnífer que el forense va trobar després al seu cadàver.

Misteri número 4: Montse Careta. Després de trobar el cadàver de la bibliotecària, l'interrogatori als seus amics i el descobriment dels anònims, la policia va centrar la seva atenció en la Unió Excursionista de Sabadell, de la qual també formava part l’Helena. No van trigar a descobrir que una de les persones de l'agrupació, Montse Careta, vivia al número 48 del carrer de Calvet d'Estrella, des d'on van tirar la bibliotecària. També van demanar una pericial cal·ligràfica dels anònims que, amb algunes llacunes, va concloure que Careta era autora parcial de dues de les cartes.

Dos mesos després de l'assassinat, la policia va detenir Montse Careta acusant-la del crim. A casa seva hi van trobar medicaments amb benzodiazepina. El maig del 2002, Careta es va suïcidar a la presó, i va deixar una carta en la qual va negar que fos l'autora de l'assassinat.

Joan Jubany fa mesos que lluita per la reobertura del cas de l'assassinat de la seva germana.
Joan Jubany fa mesos que lluita per la reobertura del cas de l'assassinat de la seva germana.Juan Barbosa

Misteri número 5: Santi Laiglesia. “Jo personalment crec que Santiago Laiglesa és l'autor dels fets”. L'afirmació, rotunda, és d'un dels policies que va investigar l'assassinat d'Helena Jubany, David Medialdea, al programa Crims. Laiglesia era la parella de Montse Careta i un dels investigats. El policia afirma que diverses persones hi van estar implicades, però que va ser Laiglesia qui va assassinar la bibliotecària. També va acusar el jutge d'instrucció, Manuel Horacio, d'impedir-li detenir Laiglesia. “El que teníem respecte a aquesta persona no tenia prou color per atribuir-li algun tipus de participació”, va al·legar el jutge, que també va participar a Crims, i va acusar el policia de buscar protagonisme mediàtic amb la detenció del jove.

El 2005, el jutge va arxivar la investigació per l'assassinat d'Helena Jubany en considerar que no hi havia prou proves contra la resta d'investigats. La reobertura de la causa busca aclarir el paper de Laiglesia en el crim. Per això, un nou jutge ha citat testimonis que asseguren que el jove vivia amb Montse Careta, farmacèutics que diuen que el recorden comprant els somnífers que després van trobar al cos de la bibliotecària, i un testimoni que desmunta una de les seves coartades. L'advocat de Laiglesia, Jaime Lapaz, ha anunciat a aquest diari que estudia interposar una demanda civil contra el policia Medialdea per atemptar contra l'honor del seu client, defensa la innocència de Laiglesia i critica “una campanya mediàtica” contra ell.

“No volem fer suposicions. Volem que detinguin els autors i que ens expliquin per què van matar la meva germana”, demana Joan Jubany, que fa mesos que lluita per la reobertura del cas. Quan se li desitja sort amb la nova instrucció judicial, ell deixa clar que no és això el que espera: “Volem justícia”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_