Selecciona Edició
Connecta’t

“Hem d’intentar per tots els mitjans no arribar al confinament”

El secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, admet que les mesures en el brot del Segrià haurien d’haver-se aplicat abans i avisa del risc per a la salut d’una altra tancada domiciliària

Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública.
Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública.

Josep Maria Argimon (Barcelona, 62 anys) va assumir el càrrec de secretari de Salut Pública de Catalunya fa només tres setmanes, quan a la comunitat anaven mal dades: la corba epidèmica es disparava a Barcelona i la seva àrea metropolitana i es qüestionava molt el Govern per la seva gestió en el control dels brots, com el de la comarca del Segrià, a Lleida. Argimon, epidemiòleg de formació i aguerrit en la gestió sanitària dins del Departament de Salut, compagina el càrrec en salut pública amb la seva funció com a director gerent de l’Institut Català de la Salut, la gran empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària en la comunitat.

El seu nomenament va obrir l’enèsim cisma entre els socis del Govern (Junts per Catalunya i ERC). Mentre el president Quim Torra (JxCat) el reivindicava amb un fitxatge seu, ERC, que està al comandament del Departament de Salut, ho negava. “No entro en disputes polítiques de partit. Jo amb l’única persona amb qui vaig parlar va ser amb la consellera”, diu l’al·ludit.

Pregunta. Ha arribat per posar ordre?

Resposta. Sobretot, cal explicar on anem i hi ha d’haver cert ordre. Avui el lideratge ha d’estar en salut pública. Si la pandèmia ens supera, el lideratge estarà en l’acte assistencial.

P. Què es va fer malament a Lleida per arribar a confinar diversos municipis?

R. El de Lleida és un brot molt complex que, a més, va créixer molt ràpidament i amb un component social important. Ara és fàcil dir-ho, però segurament les decisions es podrien haver pres abans, és cert. Però no són només mesures epidemiològiques, sinó també socials.

P. Que arribessin 20.000 temporers amb dificultats socioeconòmiques al Segrià no era res nou per al Govern.

R. A això em referia quan parlava d’elements socials que fan que aquest brot sigui molt complicat. Hi ha molts problemes econòmics, en general, que fan que la gent necessiti treballar i que no puguin complir determinades mesures d’aïllament.

P. A què es referia Jacobo Mendioroz, cap de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, quan va dir que havien arribat “una mica tard” a Lleida?

R. Crec que les mesures de salut pública que es van prendre en el seu moment es podrien haver pres abans. Es van prendre amb una incidència de 200 casos per 100.000 habitants i les hauríem pogut prendre amb 100. Però dels errors se n’aprèn. A l’Hospitalet les mesures es prenen a 100 i a Barcelona, a 50.

P. La transmissió comunitària a Barcelona i l’àrea metropolitana era inevitable?

R. L’àrea metropolitana és una àrea molt densa i té una comunicació molt fluida. Tallar la transmissió és molt complicat.

P. Es va anunciar el tancament d’activitats culturals i gimnasos i, quan va arribar vostè, aquesta restricció es va aixecar. Es van equivocar amb aquesta mesura?

R. La idea és buscar una certa restricció de mobilitat i evitar aglomeracions en llocs tancats. Amb aquesta mesura, la mobilitat es retalla poc. És veritat que són espais tancats, però en aquest cas, el control de l’aforament és una mesura menys lesiva. Per tant, no és que la mesura no fos bona, sinó que la gent podia no comprendre-la.

P. Han passat els “10 dies crítics” que va dir per veure si Catalunya podia contenir el virus. Ho estan aconseguint?

R. No anem malament. Queda molta feina per fer. La gent va tenint més consciència de seguir les mesures de protecció i l’autoresponsabilitat perquè ningú no emmalalteixi i la societat pugui mantenir la vitalitat social i econòmica. Quan faig èmfasi en la vitalitat econòmica és perquè l’economia és salut: la crisi que estem patint i la que s’acosta crearà molts problemes de salut i més desigualtats.

P. El preocupa més una crisi econòmica que una segona onada en l’impacte en la salut?

R. Em preocupa més una segona onada, però ara soc secretari de salut pública i has de tenir una mirada polièdrica. Si només tingués una visió epidemiològica, diria que ens confinem en la mesura possible. Aquesta recepta funciona però té molts efectes secundaris. Hem d’intentar per tots els mitjans no arribar al confinament.

“La crisi que s’acosta crearà molts problemes de salut i més desigualtats

P. El preocupa l’augment de casos a la zona del Vallès?

R. Sí. No per la situació que hi ha ara, sinó perquè no creixi.

P. N’hi haurà prou, amb el cribratge massiu anunciat a Sabadell, Terrassa i Ripollet per contenir la infecció?

R. No ho sé. El que sí que vull és ser més proactiu en la recerca de casos i contactes per tallar les cadenes de contagi. Hem de ser més pràctics.

P. Amb la verema al Penedès, pot repetir-se la història del Segrià?

R. Crec que n’hem d’aprendre i no ha de passar. Sempre que hi ha concentració de persones, hi ha més risc, però hem d’evitar que succeeixi un segon Segrià. És veritat que Vilafranca ha començat a pujar abans que hagi començat la verema i això em preocupa. Hi ha mesures preparades, d’habitatge, condicions, i hem de fer PCR a les persones que comencin a treballar per veure com estem i els asimptomàtics que puguin sortir positius.

P. Hi haurà més cribratges massius?

R. Sí, a la regió Metropolitana Nord. Aquests cribratges els has de fer en poblacions delimitades, no pentinar una zona de dos milions de persones. Has de fer-ho, si pots, com a Ripollet [porta a porta]. No més gran que dues àrees bàsiques de salut.

P. Els rastrejadors són suficients per a una segona onada?

R. Si estàs en una fase de mitigació, la recerca de casos i contactes és menys important perquè el virus ja està molt disseminat. Aquí són els serveis assistencials els que prenen el timó. Quan és importantíssim el rastreig és quan tu estàs desconfinant i tens pocs casos.

P. Llavors, ara hi ha prou rastrejadors per no arribar a una fase de mitigació?

R. Sí, però també espero que en tinguem més perquè vol dir que estem detectant més. Els gestors covid ens està donant bons fruits.

“Estàvem fent 6.000 PCR diàries, ara en fem 10.000 i esperem arribar a 14.000 diàries en un mes

P. Tem pel col·lapse d’atenció primària?

R. L’atenció primària està en una situació complicada i tensa. Tenim un 7% dels sanitaris donant servei a les residències i això tensa. Estem en un període vacacional i la gent ha de descansar. I estem demanant un sobreesforç per buscar casos i treure mostres. Estàvem fent 6.000 PCR diàries, ara en fem 10.000 i esperem arribar a 14.000 diàries en un mes.

P. Com serà la tornada a l’escola?

R. Un país funciona si l’escola funciona. Perquè l’escola estigui oberta sense grans interrupcions és molt important que no hi hagi transmissió comunitària i que baixem aquestes xifres.

P. Des que ha assumit el càrrec, què li treu el son?

R. Em preocupa la ciutadania, el patiment que pugui tenir. Em preocupa que no sigui capaç de portar la salut pública cap a un camí que ens eviti el confinament.

P. Haver de confinar seria un fracàs?

R. Crec que es donaran mesures parcials quirúrgiques. El confinament domiciliari, si es dona, es donarà a bona part d’Espanya perquè hi ha mobilitat i el virus es mou. Però ara ningú no estem en una situació de tancar, de confinament, i no s’hi ha de pensar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >