_
_
_
_
_

Les pluges i la falta de turisme asseguren un any de reserves d’aigua

Els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat voregen el 90% de la seva capacitat o el superen en algun cas

El pantà de Sau, gairebé al màxim de capacitat, aquest dimarts.
El pantà de Sau, gairebé al màxim de capacitat, aquest dimarts. m. MINOCRI

Les pluges torrencials, el descens de consum d'aigua durant el confinament i un estiu amb poc turisme han omplert la cantimplora de Catalunya. De l'amenaça persistent per sequera de l'estiu passat en algunes comarques s'ha passat a tenir tots els embassaments plens (90% de capacitat). L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'empresa pública de la Generalitat encarregada de la planificació de l'aigua, calcula que hi ha prou matalàs per afrontar el que queda d'any i part del que ve. Les xifres suposen un respir per a una comunitat acostumada a estar pendent dels vaivens de l'incert cel mediterrani.

Els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat, que proveeixen els cinc milions de persones de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana, estan plens. Segons les últimes dades setmanals de l'ACA, l'embassament de Sau (Osona) es troba al 89% de la capacitat quan en les mateixes dates de l'any passat estava al 63%; Baells (Berguedà) avui està al 88%; Susqueda (Selva), el de més capacitat, al 95%; Llosa del Cavall (Solsonès) al 98% i Sant Ponç (Solsonès) al 95%.

Más información
Fotogaleria | La neteja del pantà de Sau després del pas del temporal Glòria
Catalunya aixeca l’alerta per sequera gràcies a la pluja hivernal

Si bé les reserves voregen el ple, l'ACA insisteix a no abaixar la guàrdia perquè en aquest conte s’ha de ser més formiga que cigala. “Amb les reserves actuals en tenim prou, però el veritable estalvi es fa quan es té i no quan falta. L'aixeta s'ha de tancar ara i no en temps de sequera”, alerta Enrique Velasco, cap del departament de Gestió de Recursos hídrics de l'ACA.

La reducció del consum d'aigua un 5% durant els mesos de confinament va ajudar a mantenir les reserves guanyades el gener del 2020 pel temporal Glòria. Els forts episodis de pluja de principis d'any van salvar llavors la situació de prelaerta per sequera activada a zones de la comarca de l'Anoia.

L'abril va complir fidelment a la seva dita i les seves esperades pluges van mantenir plens els rius i amarats els embassaments. Les precipitacions van ser tan copioses que avui el riu Ter, el més cabalós dels comptes interns, encara absorbeix aigua del terreny. Encara que sigui estiu, actualment pel riu baixen 12 metres cúbics d'aigua per segon i en les properes setmanes s'esperen valors més elevats. L'ACA fins i tot s'ha vist obligada a desembassar per risc de desbordament.

També hi ha hagut canvis en el consum d'aigua després del desconfinament. La crisi del turisme per la pandèmia de la covid-19 ha reduït la demanda d'aigua a l'Alt Empordà, comarca que pateix especialment falta de líquid durant aquests mesos i on en anys anteriors s'han arribat a omplir piscines amb aigua de mar. Avui, l'embassament de Boadella-Darnius, que nodreix el nucli turístic de la costa empordanesa, es troba al 79% de la seva capacitat, 20 punts més fa exactament un any (58%) i més del doble de la mitjana en aquesta dècada (34%).

Els aqüífers, plens i sense sal

Si hi ha un termòmetre que mostra la fotografia real de les reserves d'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana és el grau de funcionament de dessalinitzadora del Llobregat, situada al Prat de Llobregat. Com més baix sigui, millor. La planta, amb capacitat per tractar 200 milions de litres d'aigua al dia, avui està funcionat al 20%, un rendiment baix. “Rarament baixa d'aquesta xifra, encara que hi hagi un bon període com l'actual”, detalla Velasco. L'objectiu que la planta continuï treballant és precisament reduir el descens de les reserves per al futur. L'escenari és completament diferent al viscut el desembre del 2019, quan l'ACA va augmentar-ne la capacitat al 70% en vista de l'alarma que la capital es quedés sense aigua.

A les Terres de l'Ebre, les mitjanes de les reserves dels seus deu embassaments arriben al 86%, quan fa un any estaven al 65%. Amb tot, el cap de gestió de recursos hídrics alerta de l'escenari incert que estan portant el canvi climàtic al cel i la política forestal al sòl. Plou menys i el bosc cada vegada absorbeix més aigua per culpa de la deixadesa al territori. “En haver-hi menys explotació a la terra, la massa forestal està consumint entre un 70% i un 80% de l'aigua caiguda. La perdem per allà”, explica Velasco.

Les bones notícies de l'aigua a cel obert també arriben sota terra. Els aqüífers de Tordera (Maresme) que històricament sempre han patit problemes de salinització per la falta de pluges i la incursió d'aigua marina, “es troben en màxims històrics des de fa quatre mesos”, assegura Velasco.

L'Alt Empordà es protegeix

Des de tardor del 2018 a l’abril del 2020 Catalunya ha viscut cinc temporals extrems que han generat danys a diversos trams fluvials. A la comarca de l'Alt Empordà, els veïns de la qual estan acostumats a patir restriccions a l'estiu i a veure circular camions cisterna carregats d'aigua, la Generalitat ha invertit quatre milions d'euros en 176 actuacions de reparació.

La setmana passada l'ACA va anunciar una nova línia d'ajuts per valor de 2,4 milions d'euros a la comarca. La inversió més gran es destinarà a millorar la connexió dels municipis del Port de la Selva amb la xarxa de subministraments de l'embassament de Darnius Boadella. Així mateix, la partida per fer funcionar la depuradora de la comarca augmentarà un 14% (2,2 milions) respecte de l'any passat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella Palmer
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_