Selecciona Edició
Connecta’t
NBA

Jordi Fernández: “Fem vida en un món irreal”

L'entrenador ajudant badaloní de Denver Nuggets explica l'experiment social que suposa la bombolla de l'NBA a Disney World

Jordi Fernández, amb mascareta, amb Jokic i Plumlee, en un entrenament a Orlando.
Jordi Fernández, amb mascareta, amb Jokic i Plumlee, en un entrenament a Orlando.

 La bombolla de l'NBA en el complex de Disney World, Orlando bull amb la represa de la competició suspesa des de l'11 de març a causa de la pandèmia. Jordi Fernández (Badalona, 37 anys), entrenador ajudant de Denver Nuggets, descriu l'inèdit planeta artificial en què l'NBA ha invertit més de 125 milions d'euros perquè 22 equips completin la temporada fins a mitjans d'octubre.

Pregunta. Quina és la situació a la bombolla d'Orlando?

Resposta. És una temporada sense precedents. Tot ha canviat. Ficats a la bombolla, la competició no serà igual. La voluntat de fer coses diferents, de ser creatius i d'adaptació serà important i també un gran al·licient.

P. Com funciona?

R. És un món inimaginable. Han creat un món aïllat de tot. Fa impressió. És una experiència que no ha viscut ningú. La logística és enorme. Les pistes d'entrenament són increïbles, crec que n’hi ha deu, i cada àrea compta amb un gimnàs complet, amb una zona de fisioteràpia... I a les sales de convencions dels hotels també han muntat pistes de bàsquet.

P. I com són les pistes on es disputaran els partits oficials?

R. És estrany. No és el mateix que al futbol, que juguen en estadis per a 100.000 espectadors buits. Nosaltres no juguem en pistes per a 20.000 persones com és habitual. Són més petites. Però els partits no són freds. Amb les tecnologies han aconseguit crear un ambient acollidor i que no decaigui la intensitat. Ho han pensat molt bé, no només per vendre un producte atractiu a qui ho vegi des de casa, sinó per a nosaltres, perquè puguem gaudir i no competim en un espai massa fred. Fa la sensació d’estar en un partit de debò.

P. Quins requisits van haver de complir per entrar a la bombolla?

R. Havies de passar un període de dues setmanes en què et feien proves cada dos dies. Durant els quatre últims dies, cada dia. Un cop vam entrar a Orlando ens van portar directament a fer un test i cadascú va haver d'estar aïllat dos dies a l'habitació fins que donava dos negatius a les proves.

P. Com es mouen allà?

R. La teva clau de l'habitació és un braçalet que, a més d'obrir la porta, està connectat a una aplicació. L’has d’obrir cada dia per passar un qüestionari. T'aixeques, et prens la temperatura amb un termòmetre connectat per ‘bluetooth’ al braçalet i també tenim un aparell per controlar el percentatge d'oxigen a la sang. Et fan preguntes sobre la salut mental, si has estat envoltat de gent que hagi donat positiu recentment... Tot això a més del test que fas cada dia. A l'hotel hi ha punts de control i, si un dia et saltes el qüestionari, el braçalet no dona llum verda, la qual cosa significa que no has complert els protocols.

P. Es palpa la preocupació per la força amb què la pandèmia està incidint a Florida?

R. Personalment, em sento molt segur aquí dins. Aquí no entra ni surt ningú. Bé, sí que pots sortir. Ningú és aquí per força. Però si surts no pots tornar a entrar si no passes els test i la quarantena. Tal com està organitzat això, amb tots els controls que hi ha, és impossible que passi el mateix que a fora. Fem vida en un món irreal. Per poder jugar és més que suficient, un luxe.

P. Passa factura?

R. Poden arribar a passar més de tres mesos sense veure la família. Això és molt dur. Però el que fa més il·lusió és la responsabilitat que tenim d'entretenir molta gent. És un experiment social. D'aquí a molts anys miraran enrere per estudiar-lo. Dins de tots els luxes que tenim, és molt dur saber que no ets 100% lliure i que no pots veure la família. El meu fill farà un any i està a punt de començar a caminar, i la meva filla està a punt de fer tres anys. Cadscú ho porta a la seva manera. Aquí hi ha nois molt joves i també se'ls pot fer pesat d'una altra manera.

Jordi Fernández, en un entrenament.
Jordi Fernández, en un entrenament.

P. El seu líder, Jokic, va donar positiu i es va reincorporar més tard

R. Són temes que es porten de manera molt privada. Però la part bona és que els jugadors que han donat positiu han sigut casos lleus o asimptomàtics. El que més preocupa la Lliga és que puguin patir problemes de cor relacionats amb el virus. Han de passar uns controls extra. Els jugadors del nostre equip que han passat el virus no han tingut cap problema, l'han superat i estan entrenant. Ens va afectar perquè no vam poder reunir tot el grup des del principi, com altres equips. Però nosaltres estem classificats. Si et pares a pensar, si pots evitar els Lakers o els Clippers a la primera ronda, millor, però si quedes tercer o sisè, si no tens avantatge de camp, que aquí no n'hi haurà, no importa tant. Hem sigut segons durant moltes jornades i hem demostrat que podem aconseguir aquest lloc. Els Clippers (ara segons) són un equip boníssim, favorits a l'anell, però nosaltres també. La nostra mentalitat no és esperar que un altre any ens toqui lluitar per l'anell, perquè l'oportunitat la tenim davant i l’hem d'aprofitar.

P. Van començar l'amistós contra Washington amb Jokic (2,13 metres) en la posició de base, al costat de Millsap (2,01), Grant (2,03), Plumlee (2,11) i Bol Bol (2,18). Jugar amb un quintet tan alt els fa plantejar-se aquest tipus d'esquema en competició?

R. De vegades, de les crisis surten coses bones i oportunitats, i aquest és un exemple. No teníem gaires jugadors i comptàvem amb molts interiors. Vam traçar un pla d'acció i els nois van complir molt bé; almenys vam poder veure una cosa que hauria sigut difícil amb l'equip al 100%.

P. L'any passat ja el va entrevistar Cleveland per ocupar el lloc de primer entrenador. Quina és la seva situació?

R. Al cos tècnic ens queda un any més de contracte a Denver. Van allargar el contracte del primer entrenador aquest any i normalment anem de la mà, però amb la pandèmia es va parar el tema. Però no ens preocupa perquè la relació amb el club és molt franca, sempre ens han donat suport i sinceritat. Em sento afortunat a Denver, un equip jove que fa cinc anys que progressa, però el repte també és fer algun pas endavant. Ser primer entrenador em fa il·lusió, però tampoc no em desespera. Aquí, als entrenadors ajudants se'ns respecta i se'ns tracta molt bé.

P. I la selecció, en la qual va estar el 2017 com a ajudant de Sergio Scariolo?

R. Va ser una experiència molt bona. Però no vaig anar al Mundial perquè estava a punt de néixer el meu segon fill. Em vaig alegrar molt que el guanyessin i em sento part del grup. És natural que el quadre tècnic que es va formar sigui el que anirà als Jocs. Però la meva disponibilitat sempre estarà oberta al 100%.

“JOKIC I BOL BOL ENS PERMETEN SER MÉS CREATIUS”

L'última sensació de la Lliga és Bol Bol. El fill de Manute Bol ha debutat als 20 anys amb nota en els amistosos dels Nuggets a Orlando. “És un jugador important per al nostre futur. Li hem fet confiança. Ha jugat molt bé i tots podem reconèixer que té talent”, analitza Jordi Fernández. “És un jugador especial que fa 2,18 d’alçada i té una envergadura enorme. Evidentment, protegeix la base i el cèrcol molt bé. Amb els braços que té, no s'acaba mai. El que més impressiona és la seva habilitat per fer coses que serien més pròpies d'un jugador exterior: com bota, com passa. Els moviments són d'un jugador molt gran que sembla molt lent. Però una passa seva són tres teves. I quan el veus sortir d'un bloqueig, tirar un triple i ficar-lo... O agafar un rebot, sortir botant, tirar i encertar un triple en carrera... Això no es veu sovint. Un jugador així dona peu a la creativitat. És una mica com Nikola Jokic, que és el nostre director de joc, però amb set peus. Quan tens un jugador especial de vegades no el pots utilitzar de manera tradicional”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >