_
_
_
_
_

“Tot això ha fet malbé la imatge dels gimnasos”

Les sales de ‘fitness’ reobren sense gaire afluència i denuncien que el Govern els estigmatitza

L'exboxejador Xavi Moya, al seu gimnàs al Clot.
L'exboxejador Xavi Moya, al seu gimnàs al Clot.JUAN BARBOSA
Bernat Coll

L'escena va tenir lloc dilluns passat al matí en un bar a prop de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. La consellera de Salut, Alba Vergés, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, esmorzaven amb els dos empresaris del sector del ‘fitness’ que dormien davant del Palau de la Generalitat com a protesta pel tancament dels gimnasos després d’haver coincidit al carrer. Els membres del Govern prometen buscar alternatives al bloqueig esportiu però un dels empresaris no es conté davant de la consellera. “Vostè encara estava fent l'últim any de carrera quan aquest senyor [Xavi Moya, excampió mundial de full-contact, present a la reunió] ja lluitava per Catalunya i portava la senyera pel món. I ara el tenen dormint al carrer”. La trobada, d'uns 10 minuts, és cordial però torna a acabar sense concrecions, com la majoria de reunions entre el sector i el Govern. Aquest dijous, quatre dies després, els gimnasos han obert després de 12 dies de tancament i reivindicacions al carrer, gràcies a la suspensió cautelar del TSJC sobre la resolució de la Generalitat.

“La política m'ha decebut al 100%”, admet Moya, amb les persianes del seu gimnàs obertes, al barri del Clot. “Sempre hi ha gent que es queixa dels polítics, però aquesta vegada ens ha tocat a nosaltres en persona. Esperava més d'ells”, prossegueix.

Más información
El TSJC permet obrir cinemes i gimnasos però manté el tancament de les discoteques
Els gimnasos es rebel·len contra el tancament exigit per la Generalitat

Els usuaris arriben i surten del gimnàs a comptagotes. No hi ha sensació de reobertura ni de dia amb feina. “Ha vingut més o menys la mateixa gent que venia des del desconfinament”, assegura. Marta Santacatalina, ballarina i estudiant de periodisme, és una de les poques persones que hi ha al gimnàs. “No crec que els gimnasos siguin menys segurs que altres espais”, reflexiona. “Jo faig dansa, que és una activitat vinculada a l'activitat física, i no van fer tancar el local”. Al DiR de Gràcia, el comptador d'aforament comptabilitzava al migdia 24 persones en un espai de fins a quatre pisos. “En comparació al març, l'afluència és molt menor”, assegura un treballador.

La por principal de les empreses és la falta d'abonats. “Tot això ha generat mala publicitat de les sales”, lamenta Moya. “Sembla que siguem focus de contagi quan, per exemple, un bar no és més segur. La gent no es quedarà a casa. I aquí, als gimnasos, garantim una seguretat sanitària perquè fem bé les coses”. Assenyala a les caixes amb gels i desinfectants que s'acumulen a la porta del recinte. “Hem invertit molts diners per complir les mesures sanitàries”. Dels aproximadament 400 abonats que hi havia, ara en té poc més de 300.

Esperit reivindicatiu

Al gimnàs Daithon, a l'Hospitalet de Llobregat, dues safates amb líquid desinfectant per a les sabates, un gel per a les mans i un termòmetre donen la benvinguda als abonats. “Estàs a 37,5”, diu Frank Yarz, responsable de la sala, a una usuària. “Però vinc suant. Avui fa molta calor”, es queixa la noia. “És la segona vegada que em passa això, que algú arriba amb la temperatura massa alta”, explica Yarz, de 46 anys, entrenador de la disciplina muay thai. L'espai té uns 80 metres quadrats i les limitacions d'aforament obliguen l'empresa a fer més classes per quadrar números. “Gairebé treballem el doble”, diu. “Hem d'assegurar el mateix bon servei al client”.

Durant aquests mesos, la majoria de socis han continuat pagant la quota malgrat no poder entrar a les instal·lacions. “Alguns pagaven 10 euros i d'altres la quota sencera”, explica. “Però hem perdut abonats, com tots: en teníem uns 400 i ara uns 350. Alguns tenen por i d'altres han perdut recursos econòmics per la crisi”.

Yarz va ser, amb Moya i altres companys, un dels responsables de les mobilitzacions que van ocupar la plaça de Sant Jaume la setmana passada. “Mai no havia anat a una manifestació perquè no em tocava de prop, però ara sí”, reconeix. Moya hi coincideix: “No esperava haver de fer tot això. Només demanàvem poder treballar. Ens hem esforçat molt per tothom, hem lluitat tota la vida i ara defensem els nostres interessos”. I de la mateixa manera que quan competien, un jutge del TSJC els ha concedit una primera victòria.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Bernat Coll
Periodista centrado actualmente en la información sanitaria. Trabaja en la delegación de Catalunya, donde inició su carrera en la sección de Deportes. Colabora en las transmisiones deportivas de Catalunya Ràdio y es profesor del Máster de Periodismo Deportivo de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_