_
_
_
_
_

Setmana del Llibre: més expositors, menys autors

La fira redueix un 30% el seu pressupost i també els actes, però continua sent presencial canviant la Catedral pel Moll de la Fusta

Carles Geli
Aspecte, ahir, de la Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral de Barcelona.
Aspecte, ahir, de la Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral de Barcelona.carles ribas

La promoció del llibre en català té potser el seu únic i, sens dubte, millor estendard a la Setmana del Llibre a Català, tant en popularitat com en vendes (543.973 euros l'any passat, 8,5% més que el 2018). El sector n’és tan conscient que potser explica que cap dels participants preinscrits al febrer abans de l'esclat del coronavirus s'hagi esborrat de la 38a edició, que se celebrarà del 9 al 13 de setembre. I fins i tot ha nascut la paradoxa que el nombre d'expositors (224 davant de 219) i de mòduls (66 davant de 62) serà fins i tot lleugerament superior a l'any passat, malgrat que deixa excepcionalment la seva consolidada ubicació a l'avinguda de la Catedral per la de l'incert Moll de la Fusta de Barcelona.

Però la pandèmia havia de deixar empremta: a més de l'emplaçament i de contreure a la meitat els dies de durada, la convocatòria reduirà en un 20% els autors (205) i les novetats editorials (220), malgrat que la Setmana, després d'una reticència històrica del sector, ja es considera el tret de sortida de la rentrée del llibre en català.

La possibilitat d'un veritable control d'accés (impossible als voltants de la Catedral), l'absència d'edificis i la proximitat al mar (que permeten més corrent d'aire) i un espai més gran (un 20% més) han convertit el Moll de la Fusta en l'escenari predilecte, d'acord amb l'Ajuntament de Barcelona. El Moll permet que hi hagi distància entre paradetes, cosa impossible a la densa zona de la Catedral, i disposar d’uns corredors més amples perquè el públic pugui circular per una àrea que serà perimetrada.

Tot això permetrà que hi hagi només quatre controls d'accés i aforament, limitat a 800 persones alhora, un circuit d'entrada i sortida i fins a dues sales d'aïllament i dues cabines higienitzades, a més de gels i guants. Tanmateix, no es podrà accedir a les casetes ni buscar entre els llibres, uns dels atractius fundacionals de la Setmana, amb una generosa selecció de fons editorial escàs en llibreries.

Les mesures sanitàries s'emporten el 20% de la partida del muntatge en un any en què el pressupost general ha disminuït d’acord amb els dies de la Setmana (si bé s'ha respectat que pivoti al voltant de la Diada de l'11 de setembre). Així, l'import final ascendirà a 350.000 euros, un 30% menys que el 2019. Això també ha estat possible perquè se n’han reduït les activitats, fins a 85, fruit que aquest any la Setmana només allotjarà un dels seus tres escenaris clàssics.

Com gran part de fires del sector, la Setmana tindrà una notable agenda d'activitats online, “però el pes serà presencial”, afirma Joan Carles Girbés, president de la Setmana. En aquest pla virtual hi haurà la visita d'editors estrangers que realitza l'Institut Ramon Llull: els 19 elegits ja hi havien estat físicament altres anys, situació que els farà patir menys per la impossibilitat de viatjar.

Wifi i facturació

Una altra de les novetats (i reivindicació històrica dels expositors) serà el servei de wifi, que patrocinarà Parlem. Aquesta telefònica ja va col·laborar en la campanya Llibreries Obertes per ajudar el sector al Sant Jordi d'abril, en ple confinament, iniciativa impulsada en un primer moment pel grup Som, el director editorial del qual és Girbés.

"No hem fet una previsió; l'objectiu no és només vendre aquells dies”, respon Girbés sobre l'impacte econòmic dels canvis en la Setmana. Però fins i tot en el supòsit que el Moll de la Fusta tingués èxit, “tenim la voluntat de tornar a la Catedral, el nostre lloc idoni i on vam fer el salt de qualitat”, va apuntar en la presentació ahir de la Setmana, conscient d'aquesta ubicació cèntrica. Ho va dir després d'un comentari del regidor de Cultura del Consistori, Joan Subirats, que “després d'aquesta edició, potser us agrada celebrar-la al costat del mar”, tot i que va afegir que “treballarem perquè pugueu tornar allà”. Això seria per al 2021 perquè ara, com va apuntar la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, són temps en què “continuar ja és revolucionari”.

Teresa Durán, premi Trajectòria

No hi ha res en l'àmbit del foment de la lectura i del llibre infantil i juvenil català que no hagi fet l'autora, traductora, il·lustradora i estudiosa Teresa Durán (Barcelona, 1949), a qui la Setmana del Llibre reconeixerà amb el 24è premi Trajectòria. “La meva trajectòria és de 'tastaolletes'”, va definir amb el seu particular sentit de l'humor després de saber que havia guanyat el guardó, que va dir que era fruit de “la trajectòria de gent del món del llibre que sempre ha estat al meu costat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_