Selecciona Edició
Connecta’t

Un paradís cansat d’aigües negres

La Guàrdia Civil investiga uns abocaments a la platja de Castelldefels i l'Ajuntament amenaça d'asseure la Generalitat a la banqueta

Depuradora de Castelldefels que provoca abocaments d'aigües fecals a la zona humida d'Olles de Rei.
Depuradora de Castelldefels que provoca abocaments d'aigües fecals a la zona humida d'Olles de Rei.

Després de gairebé 50 dies d'estricte confinament, Ramon Sanahuja no podia creure que el seu primer passeig per la platja acabés entre aigües negres i olors putrefactes. “Ja s'havien produït abocaments abans, però amb tot el que portàvem a sobre... va ser la gota que va fer vessar el got”, explica el portaveu de Salvem l'Olla del Rei, un moviment veïnal que després de mesos de protestes ha portat els abocaments a Castelldefels (Baix Llobregat) a les portes dels jutjats.

En el paradisíac Castelldefels estan cansats de veure vermell a peu de mar. Fa dues setmanes, el color va tornar a onejar per prohibir el bany a causa del que era el quart abocament de l'any. Abans, el 23 d'abril, una ruptura a la canonada d'aigües residuals de la planta de bombatge ubicada a prop del campus de la UPC va provocar un vessament al canal que transporta l'aigua de pluja a la desembocadura de la platja. Al gener, un altre episodi va acabar amb centenars de peixos morts flotant entre escuma tòxica.

La destrossa mediambiental de l'abril va ser tan profunda que diversos camions cisterna van trigar dies a recollir l’abocament, segons el testimoni d’alguns agricultors citats pels ecologistes. Amb tot, els abocaments continuaven visibles una setmana després, quan els veïns van sortir a respirar aire fresc i alguns van tornar a casa amb el nas tapat.

Sanahuja considera greu que no s'assabentessin de l'episodi fins que no van sortir a practicar esport el primer dia de fase 0. “És evident que es va ocultar. Ho vam saber perquè alguns veïns van penjar imatges a Facebook per denunciar-ho. N'hi va haver un que va sortir a remar amb el seu fill i va acabar envoltat d'aigües residuals. El nen va arribar a casa amb febre”, relata el veí.

Una pintada i un taüt de cartró al tub de l'abocament. ampliar foto
Una pintada i un taüt de cartró al tub de l'abocament.

El mateix dissabte 2 de maig, després de veure les imatges d'aigües negres a la platja, Sanahuja es va adreçar amb una altra activista a l'Olla del Rei, la zona humida d'alt valor mediambiental que dona nom al moviment veïnal. L'estany, de tres hectàrees i habitat per 72 tipus d'ocells entre altres espècies d'alt interès de conservació, és al costat de la problemàtica estació elevadora d'aigües residuals.

Entre les males herbes, els activistes van confirmar les sospites. L'aigua estava grisa i la seva indignació per la forta olor “de cosa morta” va acabar amb una trucada als Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Civil. Després de rebre l'avís, agents del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) el 7 de juny es van personar per recollir mostres en el marc d'una investigació, segons confirmen fonts de la Guàrdia Civil a aquest diari.

Paral·lelament a la investigació en curs, el moviment veïnal ha presentat juntament amb el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEP) una querella a la Fiscalia de Medi Ambient. Amb aquesta es vol demostrar que els abocaments no són un fet puntual, sinó que es produeixen almenys des del 2012, any en què el director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), ubicat al campus de la UPC, Lluís Torner, va remetre una carta a l'empresa metropolitana de sanejament per queixar-se de fortes olors. “Hi ha fins i tot cadàvers d’animals petits”, ja va escriure llavors Torner. “Des de sempre, quan plou fa pudor”, assegura un altre treballador de l'ICFO.

El tub de la vergonya

Lluny de relaxar-se, els veïns estan en peu de guerra des de les últimes dues setmanes. El passat dissabte hi va haver una manifestació amb banderes negres a la platja. Una setmana abans, una altra marxa va partir de l'Ajuntament fins al tub d'on surten les aigües residuals. Els manifestants van deixar bidons plens d'aigua bruta davant l'edifici municipal i a la planta residual van col·locar un taüt de cartró sobre el denominat “tub de la vergonya”.

Un dia abans de la concentració, el govern municipal del PSC es va apressar a emetre un comunicat en què amenaçava de denunciar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), organisme dependent de la Generalitat amb competències en matèria hidràulica, si en un “curt període de temps” no hi posa solucions.

Castelldefels és dels pocs municipis que disposa d'una xarxa de clavegueram en què les aigües residuals i pluvials es recullen per separat. El problema, expliquen des de l'Ajuntament, és que també suporta els sobreeixidors d'altres municipis i quan plou intensament les aigües residuals es barregen amb les pluvials fins a acabar al mar.

Compromís de la Generalitat

El Consistori reclama que la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) compleixin urgentment la seva promesa de construir una estació de bombatge i un nou tub d'impulsió per facilitar el drenatge i així evitar la contaminació a l'Olla del Rei i el canal. Fonts de l'ACA expliquen que l'AMB, també competent en la gestió, ja disposa dels fons necessaris per redactar el projecte.

Des de l'Ajuntament volen passar de les promeses als fets per escrit amb calendari i pressupost. Després de la seva amenaça de denúncia, la Generalitat ha mogut fitxa i s'ha compromès a presentar un esborrany de projecte la setmana que ve, avancen fonts municipals.

“Encara no llancem les campanes al vol”, incideixen les mateixes fonts, que adverteixen que amb el calendari proposat fins al moment pel Departament de Territori i Medi Ambient la solució no es materialitzaria fins a finals del 2022 o començaments del 2023. Des de l'Ajuntament insisteixen a accelerar terminis i prendre mesures alternatives perquè la ciutat, diuen, “no pot esperar més”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >