Selecciona Edició
Connecta’t

Orwell i Auden, cremant a la Guerra Civil

Un estudi dissecciona el dur impacte del pas per la contesa en la vida i obra dels dos escriptors anglesos

L'escriptor George Orwell.
L'escriptor George Orwell.

Mentre una bala feixista travessa el coll de George Orwell al front d'Aragó, apareix publicat Spain, de W. H. Auden, potser el poema més famós de la Guerra Civil espanyola. El mateix dia, sí: el 20 de maig de 1937. Allà es creuen les experiències de dos dels noms més rutilants de les lletres angleses amb el conflicte del moment. Gairebé van estar a punt de fer-ho també físicament: el poeta va passar fugaçment per Sarinyena, a prop de les posicions on hi havia el futur autor de 1984.

A Orwell no li va agradar gens la composició del seu compatriota, destinada a recaptar fons per a la Spanish Medical Aid, unitat d'ajuda humanitària a l'exèrcit republicà impulsada pel Partit Comunista anglès. El va titllar d'“amoral” perquè en un dels versos (“l'acceptació conscient de culpa en l'assassinat necessari”), l'home que va viure la persecució dels militants del POUM i la desaparició d'Andreu Nin per agents soviètics, va notar el pútrid alè de la doctrina comunista estalinista. Auden, que ja estava incòmode amb el seu paper de poeta compromès, va modificar el poema en posteriors antologies, ja marcat pel també famós vers “Avui, el combat” (eco de l'eslògan comunista que anteposava la guerra a la revolució); va canviar-ho després per “el fet de l'assassinat”, però, encara insatisfet, va donar ordres que no es tornés a publicar mai.

En major o menor mesura, ambdós van passar per la Guerra Civil espanyola i cap dels dos va sortir-ne indemne. Parafrasejant uns versos precisament d'Auden de 1935, el professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra Miquel Berga ho analitza a Quan la història et crema la mà (Tusquets; també en castellà), per la seva justa erudició i claredat anglosaxones, assaig inusual en el qual entrecreua la vida i obra dels dos autors a través del vidre d'aquella contesa.

El desembre de 1936, Orwell va a París per recollir els papers que el permeten entrar a Espanya. Es troba amb Henry Miller, que, quan s’assabenta dels seus plans d'allistar-se voluntari per lluitar contra el feixisme, l'anomena “boy scout idiota” i li regala un bon abric de pana. Però l'anglès, ja adult (33 anys), està en el tercer dels seus “viatges expiatoris”, com els anomena Berga, després d'escriure sobre la marginalitat a París i Londres i conviure amb els miners del nord industrial d'Anglaterra, d'on sortiran textos que anticiparan el documental realista. Purga així la seva exquisida educació a Eaton i el dimoni de ser fill de funcionari anglès a l'Índia, instrument de l'explotació imperialista.

W. H. Auden.
W. H. Auden.

Quan escriu el Fets de Maig de 1937 és a Barcelona, amb el seu primer permís després de quatre mesos al front: vol veure la seva dona, Eileen, que l'ha acompanyat, i demanar d'allistar-se les Brigades Internacionals per combatre en posicions més actives que la d'Aragó. Constatar la purga del POUM per part dels comunistes de la línia soviètica el fa repensar-se, per solidaritat, el canvi de destinació i torna amb els seus companys de partit al front, on poc temps després serà ferit. Després de salvar-se de miracle i descobrir que la policia els té fitxats per “pronunciats trotzskistes” i “agents d'enllaç” del POUM, Orwell i Eileen passen discretament la frontera per Portbou com dos innocents turistes anglesos.

Homenatge a Catalunya es publicarà el 25 d'abril de 1938, embrió literari i polític de 1984, considerades obres de denúncia d'un sistema totalitari que només busca la destrucció de l'esperit humà i la igualtat fraternal, crits d'alarma sobre la gestió de la veritat que fan les dictadures, de Hitler a Stalin. Orwell tornarà d'una Catalunya que marcarà la seva vida i obra literària posterior i la seva posició com a intel·lectual “convertit en pacifista, un antimilitarista”, sosté Berga, que creu que només trenca la que haurà escrit el maig de 1937. Els dubtes íntims es difuminen. “Passades les febres del marxisme i el freudisme”, creu Berga, Auden retrobarà la fe cristiana i buscarà als anys 50 com ajudar, amb la seva poesia, la regeneració moral d'una societat que s’ha de reconstruir després de l'horror de la Segona Guerra Mundial. Orwell i Auden van passar per l'Espanya de 1936 i no només s’hi van cremar la mà, sinó també l'esperit.

La caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, arriba quan el matrimoni Orwell viu al Marroc perquè l'escriptor necessitava un clima sec (i econòmic: els 1.500 exemplars inicials d'Homenatge... no es van esgotar fins a 1950, quan ja era mort) per curar la seva tuberculosi. Auden tampoc no viu al seu país, sinó que entra al port de Nova York, on ha acudit amb el seu amic i amant ocasional juvenil Christopher Isherwood. Fuig per tancar la bretxa entre el que sent, la seva poesia, i la seva necessitat de ser un intel·lectual engagé, el deure de participar en tot debat públic a la convulsa Europa dels anys 30. “Probablement soc un soldat horrible, però com puc parlar d'ells o per a ells si no m’hi allisto?”, es pregunta en una carta a una amiga per justificar que vol combatre a la Guerra Civil espanyola aproximadament a les mateixes dates que Orwell, el desembre de 1936.

El front, després de parlar amb els seus pares i amics, serà substituït per la conducció d'ambulàncies, tasca que tampoc durà a terme. En realitat, Auden no veurà ni sentirà gairebé cap bala: serà a Espanya només dos mesos, entre el 13 de gener i el 2 de març de 1937. Al front d'Aragó, el punt de pulsió suïcida, de voler la mort, desapareix: les imatges de les esglésies cremades a la zona republicana li quedaran a la rebotiga de la memòria i reforçaran la incomoditat posterior dels versos militants d'un Spain que haurà escrit el maig de 1937. Els dubtes íntims es difuminen. “Passades les febres del marxisme i el freudisme”, creu Berga, Auden retrobarà la fe cristiana i buscarà als anys 50 com ajudar amb la seva poesia a la regeneració moral d'una societat que s’ha de reconstruir després de l'horror de la Segona Guerra Mundial. Orwell i Auden van passar per l'Espanya de 1936 i no només s’hi van cremar la mà, sinó també l'esperit.

Fumadors i poc experts en l'amor

De la lectura de Quan la història et crema la mà també pot desprendre's que George Orwell i W. H. Auden van tenir vides paral·leles en l’àmbit ínitm. Ambdós van ser, segons Miquel Berga, fumadors obsessius d'aquells que contaminaven la seva olor corporal i la seva roba. I tampoc eren gaire destres ni feliços en la vida sentimental. El creador de 1984 va voler mantenir un matrimoni obert amb Eileen O'Shaugnessy, llicenciada en Literatura Anglesa i en Psicologia, amb tutors com C.S. Lewis i J.R.R. Tolkien. En aquesta relació oberta que volia l’autor, en una demostració de la complexa vinculació amb les dones tota la seva vida, només va aconseguir que ella mantingués un romanç amb un belga, Georges Kopp, del POUM, cap d'Orwell al front. Van estar casats nou anys però només van poder gaudir junts un any de l'adopció d'un fill, ja que Eileen va morir en una sala d'operacions: era al·lèrgica al cloroform. Ella el va ajudar en la redacció d'Homenatge Catalunya i informa Berga que el títol de 1984 respondria a un poema de joventut d'Eileen. Auden va trobar l'amor de la seva vida als EUA en la figura d'aire androgin de Chester Kallamn, qui va continuar flirtejant sempre amb gairebé tothom, per la qual cosa el poeta va canviar, “en resignació cristiana”, com diu ell mateix amb humor, el seu amor i la seva vocació matrimonial en un rol paternalista, a l’estil Pigmalió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >