Selecciona Edició
Connecta’t

L’últim tribut als toros a Barcelona

Es compleixen deu anys de la prohibició de la lídia a Catalunya. El 2016 el Tribunal Constitucional va anul·lar l'abolició, però cap empresari no ha volgut organitzar una corrida

L'anomenada Casa dels Braus, edifici veí de la plaça de la Monumental de Barcelona.
L'anomenada Casa dels Braus, edifici veí de la plaça de la Monumental de Barcelona.

L'únic tribut als toros a Barcelona passa tan desapercebut com la història de la tauromàquia a Catalunya. El parlament català va aprovar fa deu anys, el 28 de juliol del 2010, la llei que abolia les curses al seu territori –però no els correbous, al·legant que a les festes com la del toro embolat l'animal no mor. La mesura va entrar en vigor el 2012 i des d'aleshores, el toreig ha anat perdent més i més adeptes en la comunitat autònoma, difuminant-se com les fotografies de Francesc Català-Roca que decoren l’anomenada Casa dels Braus, edifici veí de la plaça de la Monumental, l'últim homenatge als toros a la capital catalana.

Amb la Monumental dedicada a festes i concerts, i l'antiga plaça de les Arenes reconvertida en centre comercial, només la Casa dels Braus mostra espurnes taurines als barcelonins. Són imatges en blanc i negre, moltes degradades pel pas del temps, però la majoria continuen visibles a mig centenar de terrasses de l'edifici que va construir Antoni de Moragas el 1959. Són fotografies impreses i plastificades sobre planxes de fusta que ocupen la coberta dels balcons, instantànies dedicades a diferents moments de la cursa i fetes per Català-Roca a la Monumental. Com la del picador cara a cara amb el toro que té Giovanna Stein a la seva terrassa. Stein és brasilera i fa un any que resideix en aquest apartament de la Gran Via, just on comença el nus de les Glòries i el soroll del trànsit a última hora de la tarda es torna insuportable. “Quan hi vaig entrar a viure, vaig pensar que allò de la foto era alguna cosa de la propietària, però després em van explicar la història de l'edifici, també allò de la prohibició dels toros”, afirma Stein. No és un espectacle que li agradi: “A la gent jove li importa més el respecte per l'animal que la tradició”, diu Stein. Les estadístiques li donen la raó: des del 2010 i fins al 2019, el nombre de celebracions taurines a Espanya va disminuir un 42%, segons dades del Ministeri de Cultura.

Quan va arribar la prohibició, només hi havia una plaça activa a Catalunya, la Monumental, propietat de la família Balañá. No s'omplia, i si es cobria l'entrada en gran part era gràcies al turisme. Paco March, veterà crític taurí i expresident de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, confirma que l'afició ha anat a menys, amb només sis o set penyes actives que poden sumar un centenar de socis. Gerard Mas, director del mitjà digital Va de Braus i membre de la Unió de Taurins i Aficionats de Catalunya (UTyAC) assegura que en aquesta associació compten amb 150 membres actius.

Crítiques a Balañá

March opina que les institucions a Catalunya no els han estat propícies. S'indigna, diu, perquè ni tan sols el torero i actor català Mario Cabré no té un record a la seva ciutat. “L'única cosa taurina que hi ha oficial a Barcelona és al museu de carrosses fúnebres del cementiri de Montjuïc, on exposen la de Joselito El Gallo”. El més trist, coincideixen March i Mas, és que no s'hagi celebrat cap corrida més a Barcelona. El 2016 el Tribunal Constitucional va resoldre que l'abolició per part del legislatiu català envaïa competències estatals perquè la festa dels toros està declarada patrimoni cultural immaterial de l'Estat. March i Mas assenyalen els Balañá com els únics que poden fer que els toros tornin a Catalunya: la Monumental està llesta i és propietat seva, a diferència d'altres places de toros catalanes, com la d'Olot o Tarragona, que són de titularitat pública. “Els Ajuntaments, també a Barcelona, poden posar molts impediments administratius, però si Pedro Balañá Mumbrú [net del fundador del grup que porta el cognom] el 2019 va celebrar en una de les seves places el retorn dels toros a Mallorca, per què no ho fa aquí?”. La resposta, segons March i Mas, és que Balañá no vol problemes: “Encara que només llogués la Monumental, els polítics s'enfrontarien amb ell. La repercussió seria per a ell, per als seus cinemes i els seus teatres”, diu March. “La gran pregunta és quins motius frenen Balañá. Suposem que és perquè pot afectar-lo en altres negocis”, afegeix Mas, que es mostra convençut que hi ha prou afició a Catalunya per omplir la plaça si s'organitzés un nou espectacle taurí.

José Moya, veí de la Casa dels Braus des de fa 23 anys, explica que la vida al barri no ha canviat sense les curses dels caps de setmana a la Monumental. A Moya no li agraden els toros, no els troba a faltar, però tampoc no es manifestaria en contra si tornessin. Res a veure amb altres veïns més joves de l'edifici consultats per aquest diari, radicalment oposats a aquesta possibilitat.

El porter de la finca atén EL PAÍS en una recepció decorada amb detalls d'una jaqueta de torero, també imatges de Català-Roca. No vol opinar sobre els toros o sobre les fotos, “per això cal parlar amb el president de la comunitat”, encara que sí que avança que les fotografies dels balcons podrien ser restaurar-se pròximament, perquè l'edifici està catalogat amb un nivell de protecció que ho requereix. L'estat de deteriorament actual mostra que no hi ha hagut pressa per modernitzar-les, com tampoc no hi ha hagut pressa perquè els toros tornin a Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >