_
_
_
_
_

Una setmana de davallada comercial a la Jonquera

Els continus missatges des de França que Catalunya no és segura fan efecte entre una clientela gairebé exclusivament francesa

Menys clients de l'habitual en una gran superfície a La Jonquera.
Menys clients de l'habitual en una gran superfície a La Jonquera.Toni Ferragut
Toni Polo Bettonica

“Estem així des de fa gairebé dues setmanes”, diu la cambrera d'un bar-restaurant de la Jonquera, a la frontera amb França, a Catalunya. “Allà es veu que vinga a dir que no baixin aquí... I deixen de venir, és clar”. Les declaracions d'aquest divendres del primer ministre francès, Jean Castex, recomanant als seus ciutadans no anar a Catalunya en vista dels rebrots de contagis de coronavirus, no són més que un altre episodi d'una tirallonga de consells que han anat apareixent en diversos mitjans de comunicació francesos des de la setmana passada: “Senten per la tele i llegeixen als diaris que no és segur anar a Catalunya”, comenta l'empleat d'un estanc al Pertús, la vorera espanyola, com qui diu, d'aquest municipi que comparteix nacionalitats francesa i espanyola. El resultat és que els grans aparcaments als afores de la Jonquera i del Pertús (que pertany al mateix municipi de la comarca de l'Alt Empordà) estan mig buits. Els cotxes que es veuen, tanmateix, tenen matrícula francesa.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va voler contrarestar les declaracions de Castex transmetent un missatge de tranquil·litat: “És evident que la situació actual no és òptima i que té un impacte econòmic i social, però transitar per Catalunya, circular per Catalunya, viure a Catalunya, és segur seguint les mesures de seguretat que, d'acord amb els ajuntaments, està prenent el Govern”. L'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, va anar més enllà, i va demanar als Governs català i espanyol “una reacció clara i enèrgica” contra les declaracions de Castex, que va qualificar d'“injustes” i de “desastre”. Martínez ha recordat que fa temps que es detecta una campanya des de França per evitar que els seus ciutadans vinguin a comprar “i a passar les vacances a casa nostra”, ha dit.

PUBLICITAT

Aquest missatge de la por, coronat divendres amb la recomanació oberta de no desplaçar-se a Catalunya, ha fet efecte en molts ciutadans que solen travessar la frontera per anar a comprar. En d'altres, no: “Jo vinc cada dissabte a fer la compra de la setmana”, diu el Manuel, veí de Perpinyà, carregant el maleter del cotxe; entre altres productes, hi ha dues caixes de llaunes de cervesa, algunes ampolles de licor i diversos cartrons de tabac. “Vinc, com sempre, però amb la mascareta, i me’n torno, no crec que sigui perillós”.

Però el cert és que els grans supermercats, estancs, licoreries o perfumeries d'aquesta zona, amb una clientela francesa gairebé al 100%, estan notant l'absència d'altres francesos que, al contrari de Manuel, fan cas del seu primer ministre: “Tenen por dels contagis”, diu l'encarregat de Biurrun, una gran superfície dedicada, principalment, a la venda de licors i de productes d'alimentació al Pertús. “Fa una setmana, almenys, que en venen molts menys”.

El responsable d'un estanc uns metres més a baix hi coincideix: “Fa una setmana tenia cua al carrer, en part motivada per les distàncies de seguretat, però era un no parar de clients. Ara la clientela s'ha reduït en gairebé un 30%”, explica. “Els clients ens truquen i ens han arribat a preguntar si s'ha tancat la frontera, o si és segur venir a comprar... Els han posat la por al cos”. És el mateix que constata la propietària d'una botiga de roba al carrer del darrere: “Ells protegeixen el seu país, els seus interessos, i no volen que la gent surti de França. Ja fan bé, ja. Per a ells, és clar”, diu, resignada. “No és a les nostres mans, ens estan penjant una etiqueta, com fem nosaltres amb Lleida, per exemple. Ara a ningú no se li acut anar a Lleida...”.

A l'entrada de la Jonquera per la carretera N-II, des de França, la situació és idèntica. “Avui és el pitjor dia”, xampurreja en castellà un encarregat de seguretat d'un supermercat. I mira cap a dins: algun client distret entre passadissos plens d'ampolles de licors, caixeres avorrides... “Avui no ha aparcat ni un autobús. I cada dia solen fer-ho cinc o sis, t'ho dic perquè als xofers els regalem una ampolla de Ricard. Doncs avui, ni una..."

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_