Selecciona Edició
Connecta’t

El delta de l’Ebre, horitzons desbordants de vida

Del far del Fangar a la punta de la Banya, descobrint un dels grans aiguamolls europeus, un paradís natural per a les aus i un oasi de tranquil·litat

Torre d'observació ornitològica a la llacuna de l'Encanyissada, la més extensa del Parc Natural del Delta de l'Ebre, a la provincia de Tarragona.
Torre d'observació ornitològica a la llacuna de l'Encanyissada, la més extensa del Parc Natural del Delta de l'Ebre, a la provincia de Tarragona. Getty Images

La brisa empeny suaument la bicicleta en l'últim tram del camí de Sirga, el sender que creua el delta de l'Ebre seguint el curs del riu fins a la desem­bocadura. Són 30 quilòmetres de ruta senyalitzada que al seu pas mostra infinits camps d'arròs, boscos de ribera, joncs i canyes, i una gran varietat d'aus aquàtiques que durant aquesta època de l'any sorprenen a cada moment amb el seu elegant vol i els seus balls sobre l'aigua. I al final del camí, la platja de Migjorn, punt estratègic per contemplar des del seu mirador l'illa de Buda i la llacuna de l'Alfacada. També és un lloc perfecte per aturar-se a fer un bany o caminar per la riba tants quilòmetres com es vulgui.

Ruta ciclista a la llacuna de l'Encanyissada, al delta de l'Ebre.
Ruta ciclista a la llacuna de l'Encanyissada, al delta de l'Ebre.

El delta de l'Ebre és un dels principals aiguamolls del Mediterrani, amb 320 quilòmetres quadrats plens de vida i esplèndids paisatges que la mà de l'home ha sabut treballar i aprofitar per transformar-lo en un hàbitat amable. Aquest territori és punt de benvinguda per a nombroses espècies d'aus —se'n compten més de 300—, moltes de les quals s'hi estan durant tot l'estiu. Una natura acollidora que permet degustar-la lentament, sense multituds, a ritme de bicicleta i de passejos, de bon menjar i llargues migdiades, de contemplació curiosa i vetllades per gaudir del cel estrellat i net d'impureses. De fet, e delta és tan pla que tot sembla assequible, fins i tot el cel.

Les dunes i el vent intens entusiasmen els aficionats al surf de vela a la platja de Riumar

L'Ebre divideix en dues meitats aquest univers d'arrossars, que són idèntiques i molt diferents alhora. Mentre que la zona nord, delimitada per la badia del Fangar, ofereix immenses platges de dunes, la del sud es caracteritza per acollir les dues llacunes més grans, la de l'Encanyissada i la Tancada. La millor manera de recórrer-les és llogar una bicicleta i sortir a primera hora del matí per fer la ruta d'uns 26 quilòmetres que voreja aquest paradís d'aigua i aus, i que ofereix diversos miradors en els quals aturar-se per contemplar grups de flamencs prenent el sol i aixecant el vol de seguida que senten el més lleu soroll.

El far del Fangar, a l'extrem nord del delta de l'Ebre.
El far del Fangar, a l'extrem nord del delta de l'Ebre. AGE

Pedalejar desperta la gana i és un encert. La gastronomia és un dels grans plaers que ofereix el delta. Davant d'un arròs fet al punt, de gust equilibrat, és impossible no quedar-ne captivat i gaudir-ne. L'economia del delta és bàsicament agrícola, i l'arròs s'imposa com el cultiu més extens, seguit de l'horta i la pesca. I aquests tres sectors són la base d'una oferta gastronòmica riquíssima que es pot degustar a molts restaurants i fondes de provada solvència. Als arrossos amb ànec, marisc, verdures, cranc… s'hi afegeixen els tradicionals estofats d'anguila —en salsa o curada—; els musclos a la marinera, fantàstics a l'estiu; les ostres, les ortigues arrebossades… I unes postres d'arrels àrabs entre les quals destaquen els pastissets clàssics de cabell d'àngel, que actualment es versionen amb nombrosos farciments; el menjar blanc, elaborat amb farina d'arròs, llet i canyella, i un gran ventall de cocs, pa de pessic amb gustos molt diversos, tots artesans. La tradició d'elaborar dolços casolans s'ha mantingut des de sempre als restaurants, així que convé fer-los lloc a la panxa.

El delta de l’Ebre és un dels aiguamolls més extensos del Mediterrani, amb 320 quilòmetres quadrats

Prop d'aquestes dues grans masses d'aigua dolça hi ha el Poblenou del Delta, un petit poble de cases blanques i palmeres altes amb la major densitat de restaurants per carrer de la zona. Als establiments de tota la vida, amb una carta clàssica d'especialitats deltaicas i arrossos com Cal Faiges o Can Paquita (Ronda dels Pins, 5; 977 74 14 52), s'hi han sumat altres propostes més contemporànies com Poblet i Marieta (Ronda dels Pins, 19; 623 04 27 79), Lo Pati d’Agustí i també el restaurant de l'hotel L’Algadir del Delta (Ronda dels Pins, 27-29; 977 74 45 59), que es qualifica com a bike friendly i ofereix als clients aficionats al cicloturisme totes les facilitats.

Capvespre des de la barra del Trabucador, al delta de l'Ebre.
Capvespre des de la barra del Trabucador, al delta de l'Ebre.

Capvespres salins

Els estralls que hi va deixar el temporal Glòria al gener s'evidencien en un passeig pel litoral del delta. La barra del Trabucador va ser una de les zones més malmeses i encara es treballa per recuperar aquesta franja de sorra que condueix fins a la punta de la Banya, on es troba una important explotació de sal. El Trabucador és un dels llocs més icònics del delta, sobretot al capvespre, quan el sol s'amaga darrere del Montsianell i els últims raigs es reflecteixen a l'aigua de la badia dels Alfacs. Altres punts que van patir l'envestida del Glòria van ser la platja de la Marquesa, on comença la molt recomanable excursió fins al far de la punta del Fangar a la part nord del delta, enmig del parc natural. Són uns sis quilòmetres d'anada i tornada contemplant el vol de les aus marines i una bonica encara que minvant zona de dunes. Migjorn seria el tercer dels llocs damnificats; el braç de riu que dibuixa l'illa de Buda desemboca en aquesta platja. La propera ínsula i les seves llacunes d'aigua dolça també formen part d'aquesta terna de llocs que necessiten una ràpida intervenció abans que aparegui un altre Glòria.

Un creuer turístic a Riumar, al delta de l'Ebre.
Un creuer turístic a Riumar, al delta de l'Ebre. AGE

Així i tot, les platges del delta conserven les seves principals qualitats: quilòmetres de sorra amb una baixa densitat de visitants, la qual cosa permet tenir l'absoluta sensació d'intimitat. Perfectes per fer llargs passejos per la sorra, asseure's sota el para-sol a gaudir d'una bona lectura o estirar-se a prendre el sol gairebé en absolut silenci, continuen sent àmplies, salvatges i solitàries. A l'hemidelta dret (o sud), a més de Migjorn, hi ha els arenals d'Aluet, Eucaliptus, Serrallo i la Platjola; a l'esquerre (nord) destaquen la platja de Riumar, la ja citada de la Marquesa i la de Fangar, amb altes dunes i vent intens que entusiasmen els aficionats al surf de vela.

Una degustació d'ostres del delta.
Una degustació d'ostres del delta.

Al delta de l'Ebre cal conèixer-lo per terra i per aigua. Hi ha nombroses empreses que hi organitzen rutes, com Riu a l’Ebre. “No hi ha cap sensació millor que deixar-se endur riu avall pel corrent, amb la brisa empenyent el caiac mentre es contempla la vida que sorgeix a les ribes”, comenta María José Vergés, que amb Joan Franch són l'alma mater de la companyia. Una vegada arribats a la desembocadura, la bicicleta espera per tornar per intricats camins fins a la població de Deltebre. Una altra opció és navegar en caiac per la badia del Fangar per arribar fins a les muscleres (miradorbadia.com), on es fa una degustació d'aquest marisc conreat a les càlides aigües mediterrànies acompanyat d'una copa de cava. O solcar el mar a bord de la Skipper Black, la llanxa que pilota Elisabet Casanova i que ofereix una àmplia varietat de rutes per recórrer aquest entorn aquàtic, així com activitats de pesca i itineraris a la carta. La badia dels Alfacs no es queda enrere en propostes lúdiques i gastronòmiques. Musclarium ofereix degustació d'ostres i musclos en un espai fantàstic. Això sí, és recomanable anar a l'hora que fosqueja per contemplar la posta de sol des de la musclera. Les llanxes surten de la població de Sant Carles de la Ràpita, així que una bona opció és quedar-se a sopar en aquest antic poble de pescadors després de l'experiència a alta mar. A la Ràpita hi ha moltíssims restaurants amb una oferta exquisida de peix i marisc fresc, així com un agradable passeig marítim perfecte per caminar una estona després del sopar.

Travessia a bord d'una tradicional barca de perxa al delta de l'Ebre.
Travessia a bord d'una tradicional barca de perxa al delta de l'Ebre. age

A l'altre extrem, al nord del delta, hi ha una altra important població turística, l’Ampolla, també d'essència marinera. I encara que aquesta es banya a les aigües de la badia del Fangar, té, igual que la Ràpita, un passeig marítim on s'alineen bons restaurants amb terrasses que miren al Mediterrani, així com un ventall de petits i rocosos arenals d'aigües transparents que creen addicció. Entre aquests destaquen les cales Maria i l’Ascaret, i una mica més al nord, a la zona de Cap Roig, la cala Perales, on es troba el restaurant homònim (Perales.cat), que va obrir fa 40 anys i continua sent un referent pels seus deliciosos arrossos.

Univers blau i verd

El delta també cal conèixer-lo per aire, contemplant des del cel la seva característica figura, amb els seus braços estesos i la seva espina dorsal aquàtica. Per fer-ho es pot triar entre un globus aerostàtic que durant poc més d'una hora s'eleva lentament i subtilment, mentre als nostres peus es va dibuixant la perspectiva aèria de l'univers verd i blau que configura el delta, o un paramotor, emulant, gràcies a l'empresa Cebolla Voladora, l'àmplia població d'aus del delta.

Flamencs a la llacuna de la Tancada, al delta de l'Ebre.
Flamencs a la llacuna de la Tancada, al delta de l'Ebre. Age

Per tenir una visió més científica, però molt amena, del delta de l'Ebre disposem de dues visites ineludibles. Una passa per MónNatura Delta, el centre d'interpretació d'aquest meravellós entorn, que cada mes de setembre organitza el Delta Birding, una de les trobades d'ornitologia més importants d'Espanya (encara que l'edició d'aquest any ha estat cancel·lada a causa de la pandèmia de la covid-19). La segona visita és a l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, situat a la població de Deltebre (Doctor Martí Buera, 22), que fa un recorregut per la flora i fauna del territori i explica el procés de la seva formació. Una vegada coneguda la teoria, es pot visitar in situ un arrossar per experimentar què se sent en posar els peus en el fang humit i suau, mentre aprenem com es tira un rall, una forma ancestral de pesca que encara utilitza la gent gran del delta. Per això cal fer un ecosafari cultural amb Delta Polet, empresa familiar en què els dos Josep Bertomeu, pare i fill, ensenyen les tradicions més arrelades de la zona i una manera de veure la vida que venera els ancestres i respecta l'entorn. Els secrets del cultiu de l'arròs es revelen al centre La Torre de Camarles (avinguda de la Torre, s/n; 977 47 00 40), inaugurat el 2016 i amb visites guiades a càrrec d'Elies Rué, que són excepcionals i ens donen una idea clara de com ha evolucionat aquest territori en els últims 100 anys.

Després no queda més que meravellar-se davant les llums del delta, la seva orografia plana, la seva personalitat aquàtica i el seu sol mediterrani, que ofereixen unes albes i capvespres difícils d'oblidar. Ingredients per a una escapada en la qual valors com la desconnexió, l'autenticitat i el contacte amb l'entorn prenen sentit de debò.

En clau ecològica

L'aposta per un model de turisme sostenible s'estén cada vegada més al delta, una terra fràgil i canviant que així ho exigeix. Allotjaments rurals, petits hotels i restaurants ofereixen estades lligades a activitats com les de Delta Polet, que combinen la bicicleta i el caiac; excursions amb bicicleta elèctrica i gastronomia amb ingredients quilòmetre zero. Deltaic Eco, Hostal Cling 43, Hotel L’Algadir, Delta Hotel, Hotel Rull o Cases del Delta són allotjaments acreditats amb la Carta Europea de Turisme Sostenible que atorga l'organització internacional Europac, els programes de la qual promouen, a grans trets, el reconeixement de l'espai natural com a herència de futur i el desenvolupament del turisme sostenible tenint en compte el medi ambient i les necessitats dels visitants i les de la població local.

Una altra bona proposta és conèixer i fins i tot allotjar-se en una barraca tradicional, antiga construcció que els pagesos habitaven durant la temporada de l'arròs, d'abril a finals de setembre. Construïdes amb canyes, fang i canyís, des de la dècada de 1990 s'han anat recuperant i actualment funcionen com una atractiva alternativa al turisme convencional. En general es troben situades en entorns 100% naturals i, com se sol afirmar, tenen les virtuts de les coses que han sobreviscut generacions, un aïllament excepcional i un gran encant. D'aquesta nova generació de barraques destaquen les de Salvador la Barraca Vilbor (casadeldelta.com). Al centre d'interpretació de les barraques situat al poble de Sant Jaume d'Enveja (santjaumeturisme.com) es mostra la gènesi i el desenvolupament d'aquestes característiques construccions centenàries amb maquetes i fotos històriques.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >